Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Nikolaj Konstantinovič Mikhajlovskij
Comunicació
Sociologia
Publicista, sociòleg i crític rus.
Com a teòric del moviment revolucionari dels narodniki populisme tingué una gran influència entre els intellectuals russos de l’època Enemic del determinisme històric, donà molta importància a l’"heroi” intellectual com a dirigent revolucionari de les masses
Paul Lafargue
Història
Política
Polític francès.
Cursà medicina a França, però fou expulsat del país per les seves activitats polítiques Refugiat a Anglaterra, conegué Karl Marx, del qual esdevingué gendre Marx l’envià a Espanya, on intentà de fundar una secció marxista de la Primera Internacional, destinada a contrarestar la influència bakuninista Acollit per Pablo Iglesias a Madrid, juntament amb ell fomentà el moviment socialista espanyol Tornà a França 1882, i amb Guesdes fundà el Partit Obrer Gran expositor de les doctrines marxistes, escriví Le Socialisme et la conquête des pouvoirs publics 1899 i Le déterminisme économique de KMarx…
Lucien Febvre
Historiografia
Historiador francès.
Fou professor a la Universitat d’Estrasburg, on fundà 1929, amb Marc Bloch, la revista “Annales d’Histoire Économique et Sociale” Annales El 1933 ocupà la càtedra d’història de la civilització moderna al Collège de France Presentà la història com una síntesi dels resultats de les ciències socials, i rebé la influència de Vidal de la Blache, de Durkheim i de Simiand Entre les seves obres es destaquen Philippe II et la Franche-Comté 1911, Un destin Martin Luther 1928, la seva tesi doctoral, La terre et l’évolution de l’humanité 1922, llibre de geografia humana on combat el determinisme…
Theodore Dreiser
Theodore Dreiser
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista nord-americà.
Fou periodista, i el 1900 publicà la seva primera novella, Sister Carrie , que causà un gran escàndol per la seva cruesa Jennie Gerhardt 1911, sobre el tema de la noia empesa als amors venals per la pobresa, fou ben acollida Tot seguit emprengué una ambiciosa pintura del capitalisme nord-americà amb el personatge de Frank Cowperwood The Financer 1912, The Titan 1914 i The Stoic 1947 The Genius 1915, que descriu la lluita d’un pintor inadaptat en una societat materialista, és, en gran part, autobiogràfica La seva obra mestra és An American Tragedy 1935, història d’un home ambiciós, feble i…
Jacques Bénigne Bossuet
Retòrica
Literatura francesa
Cristianisme
Eclesiàstic, escriptor i orador francès.
Bisbe de Condom, Gascunya 1669-71 i de Meaux 1681-1704, s’encarregà de l’educació del delfí, fill de Lluís XIV 1670-78, i fou membre de l’Académie Française 1671 Intervingué enfront del quietisme de Fénelon Mantingué contactes amb Leibniz i afrontà el jansenisme Entre les seves obres destaquen Exposition de la doctrine de l’Église catholique 1671, Discours sur l’histoire universelle 1681 i Histoire des variations des Églises protestantes 1688 El seu cartesianisme filosòfic apareix en el Traité de la connaissance de Dieu et de soi-même 1670 Fou el teòric de la monarquia absoluta de dret diví…
Jean Buridan
Filosofia
Filòsof escolàstic francès, rector de la Universitat de París, on ensenyà durant quaranta anys.
D’orientació occamista, és considerat un dels representants principals de l’escola de París i un precursor de la nova ciència de la natura En la qüestió del moviment dels cossos defensà la doctrina de l' ímpetu , esbossada ja, entre altres, per Joan Filopon i Avempace, la qual és considerada per Duhem un antecedent de la teoria de la inèrcia En moral fou un dels primers defensors del determinisme psicològic Escriví unes Summulae logicae i una sèrie de comentaris o quaestiones a alguns llibres d’Aristòtil, especialment la Metafísica Però és conegut sobretot per la faula…
Thomas Hardy
![](/sites/default/files/media/FOTO/A010418.jpg)
Thomas Hardy
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Estudià a Londres 1862-67 tornat al seu comtat natal, escriví novelles d’ambient rural, dominades per un determinisme pessimista Far From the Madding Crowd 1874, The Mayor of Casterbridge 1886, Tess of the D’Urbervilles 1891 traducció catalana 1929 i 1979 i Jude the Obscure 1896, primera versió en llibre, que entre el desembre del 1894 i el novembre del 1895 havia estat publicada en forma de serial al Harper's New Monthly Magazine , amb el títol de The Simpletons i posteriorment Hearts Insurgent Cap a seixanta anys, abandonà la narrativa i publicà Wessex Poems 1888, que…
Claude Bernard
![](/sites/default/files/media/FOTO/A015754.jpg)
Claude Bernard
© Fototeca.cat
Biologia
Metge i fisiòleg francès.
Fou ajudant, al Collège de France, de François Magendie, el lloc del qual ocupà més tard 1855, i professor de fisiologia experimental a la Sorbona 1854 Hom el pot considerar el pare de la fisiologia moderna, no solament per les seves importants descobertes, sinó per la metodologia de l’experimentació que creà, desenvolupà i llegà a tots els qui després d’ell s’han esmerçat en tasques de recerca en el camp de la fisiologia i, en general, en qualsevol dels camps de les ciències biològiques Els seus estudis cabdals versaren sobre les funcions digestives dels animals superiors i de l’home en…
Isaiah Berlin
Filosofia
Filòsof britànic d’origen letó.
D’ascendència jueva, arran de la Revolució Russa la seva família emigrà a la Gran Bretanya 1919 Es graduà en filosofia al Corpus Christi College d’Oxford, ciutat on posteriorment desenvoluparia tota la seva carrera acadèmica, especialment a l’All Souls College 1932-38, 1950-66 i del 1975 fins a la seva mort i al Wolfson College, del qual fou fundador i primer president 1966-75 Durant la Segona Guerra Mundial treballà per al Servei d’Informació Britànic a Nova York i a Moscou Bé que inicialment es dedicà a la filosofia analítica, el seu interès central fou la història de les idees i el seu…
Henri Bergson
Filosofia
Literatura francesa
Filòsof i escriptor francès, d’origen jueu.
El 1900 fou nomenat professor al Collège de France, on tingué un èxit sense precedents Membre de l’Institut de France des del 1901, entrà a l’Académie Française el 1914 El 1928 obtingué el premi Nobel de literatura Morí durant l’ocupació alemanya, havent donat la seva “adhesió moral” al catolicisme La seva filosofia vitalista s’inscriu dins les tendències antipositivistes del començament del segle Hereu alhora de l’espiritualisme de Jules Lachelier i de l’evolucionisme de Herbert Spencer, s’oposà tanmateix al neokantisme del primer i al positivisme del segon Enfront d’aquestes tendències, que…