Resultats de la cerca

Fundador del Grup Excursionista Isards 1929, entre el 1931 i el 1936 dinamitzà les activitats de la Unió Excursionista de Catalunya Presidí la secció de muntanya i promogué la construcció del refugi de l’entitat a la Molina Formà part del primer Comitè Català de Refugis 1931 i fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esquí 1933, i un dels primers àrbitres d’esquí catalans És autor dels llibres Lliçons d’esquí 1980 i Els meus seixanta anys d’esquí 1993 El 1987 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Fou nedador del CE Mediterrani i cofundador del CN Montjuïc 1944, del qual fou primer directiu i després president 1968-72 També fou membre del Collegi Català d’Àrbitres hi ingressà el 1958, en fou secretari 1960 i més tard president 1961, 1962, 1964-67 i en aquests mandats ocupà el càrrec reservat al Collegi en el si de la junta directiva de la federació catalana En l’àmbit estatal fou membre del comitè d’àrbitres a partir del 1964 Fou guardonat amb la medalla del mèrit de la federació catalana 1967 i la placa d’honor de la federació espanyola 1971

Fill de Josep Maria de Sagarra Estudià dret a Barcelona i el 1961 anà a París, on feu estudis de teatre i es doctorà per l’Institut d’Estudis Teatrals de la Sorbona Començà a escriure sobre teatre al setmanari Arts  de París De retorn a Barcelona, ho feu a El Noticiero Universal  1963-64 i a  El Correo Catalán  1964-67 Durant deu anys publicà una columna diària, primer a Tele-exprés  “El día de siempre”, 1968-71, després a El Noticiero Universal  “Reposteria selecta”, 1972-76, i, finalment, a  El Correo Catalán  1976-78 Fou, també, crític de teatre a Mundo Diario  1976-78 Collaborà en…

Des de la dècada de 1950 publicà poesia i prosa als setmanaris olotins Olot Misión i La Comarca d’Olot És autora de les obres en prosa  Retalls de la meva infantesa 1995, inèdita i  Un temps que fou 2012, amb dibuixos del seu marit Juli Batallé i Murlà , que relaten les vivències de la seva infantesa, i de l’assaig  Tres poetesses olotines M Concepció Carreras, Maria Mercè Devesa, Rosa Sacrest 1993 En poesia publicà, entre d’altres,  Pensaments 1966,  Pel pendís de la poesia 1979, Antull poètic Proses poètiques originals de Mercè Mallarach i Berga 2012,  Afluvis de poesia 2013…

Actiu a Barcelona i Girona El 1712 féu les fortificacions de Puigcerdà El 1720 dirigí les obres de la Universitat de Cervera, segons projecte de Montaigu, i treballà a Girona 1731-98 Efectuà reformes al convent de Sant Domènec 1731, al del Carme Descalç 1735, on edificà una segona capella i reformà el jardí, i rectificà el curs del Ter a la zona de sota el castell de Montjuïc 1743 Urbanitzà el carrer de les Sabateries Velles 1758 i el 1796 efectuà les obres de la galeria del convent de Sant Francesc i la reforma de la plaça del mateix nom La seva obra més important és la urbanització de les…

Inicià els estudis musicals a la seva vila natal amb Joan Coll i després els continuà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb J Balcells solfeig, Ll Millet teoria i E Morera harmonia A catorze anys escriví la seva primera sardana, Aimada Joaquima , gènere en què s’especialitzà N’arribà a escriure més de quaranta —algunes de les quals corals, d’un gran lirisme, com La sardana de Girona 1965 i La devesa de Girona 1967—, entre les quals destaquen Alegroia , Lloret vila encisera , Al meu fillol , Cala Canyelles , Lloret Ciutat Pubilla o Missatge lloretenc Dirigí l’Orfeó…

D’extracció humil, contribuí al desenvolupament del futbol a la ciutat de Girona Com a jugador, destacà per les seves qualitats físiques —alt, robust, amb un xut potentíssim— i esdevingué un ídol al Camp de Mart de la Devesa, formant tàndem defensiu amb Carles Bellsolà Debutà amb catorze anys amb l’Strong i fou una peça central de la primera selecció local, la UD Gironina, en el primer intent de competir en el campionat regular 1915 Es retirà de la pràctica activa amb la UD Girona, poc abans de la fundació del Girona FC el 1930 També excellí en el llançament de pes, com a primer…

A catorze anys entrà a formar part, en qualitat de flautí, de la banda del Primer Regiment d’Artilleria, amb seu a Barcelona, on tingué per director J Grassi Posteriorment estudià harmonia i composició amb Ramon Vilanova i cant amb J Devesa i M Testa, a més de fer filosofia a la Universitat de Barcelona, centre on cursà també estètica musical amb FX Llorens i Barba Influït per l’òpera italiana romàntica, compongué l’òpera Ernesto Duca di Scilla , representada al Teatre de la Santa Creu o Principal durant la temporada 1844-45 El 1858 era músic major del Regiment de Barcelona i el…

Fill de Martí Sureda i Deulovol Titulat a Barcelona el 1890 Fou membre de l’Associació Literària de Girona, acadèmic de San Fernando, vocal de la Comissió Provincial de Monuments i inspector provincial de treball Construí la gran majoria de les obres municipals, com l’Excorxador, posteriorment Casa de Bombers i Central Lletera 1894-1915 —amb Manuel Almeda—, la plaça de toros de Figueres 1895 i el projecte d’entrada, caseta del guarda i dipòsit de la Devesa, d’estil neomossàrab 1898 Promogué la installació parcial de l’electricitat a Girona i projectà l’augment del salt d’aigua de…

Fou membre de la Comissió d’Estadística de Barcelona i de la diputació de Girona Fou el primer urbanista de la ciutat i l’innovador de l’arquitectura de la regió de Girona Creà a Girona una Escola d’Obres Públiques i dictà el corpus de les disposicions relatives a obres Elaborà el primer projecte d’eixample de la ciutat 1868, basat en l’obertura de noves vies de comunicació i l’enderrocament de les muralles, cosa que trobà l’oposició de les forces vives de la ciutat Urbanitzà diversos carrers a Girona i la província i féu els eixamples de Palamós, Lloret de Mar, Vilobí d’Onyar 1861 i Castelló…