Resultats de la cerca

Als seus inicis treballà amb el seu marit per a revistes de moda de gran difusió El 1946 estudià amb la fotògrafa austríaca Lisette Model, fet que marcà la trajectòria que seguí en el futur, en l’atenció cap a l’interior dels personatges retratats més que no pas en la reproducció mecànica del món exterior L’any 1955 realitzà la mostra Family of Man , i el 1964 exposà al MOMA de Nova York New Documents , entre moltes d’altres A Barcelona, l’any 1986 es féu una exposició de la seva obra dins el marc de la Primavera Fotogràfica Les exposicions People i Couples a Nova York 2000 mostraren la seva…

Actuà des de molt jove en el teatre, però la seva gran oportunitat no arribà fins el 1968 amb Hair Dos anys després debutà en el cinema i esdevingué la musa de Woody Allen, que li dedicà un film, Annie Hall 1977, amb el qual aconseguí l’Oscar Ha actuat, entre d’altres, en els films Looking for Mr Goodbar 1977, de R Brooks, Reds 1980, de W Beatty, Shoot the Moon 1981, d’A Parker, Mr Soffel 1984, The Little Drummer Girl 1984, Crimes of the Heart 1986, Baby Boom 1987, Radio Days 1987, The Good Mother 1988, The Lemon Sisters 1989, The Godfather III 1990, The Father of the Bride 1991, Manhattan…

De nom de soltera Hillary Diane Rodham, es graduà en ciències polítiques al Wellesley College el 1969 i en dret a la Universitat de Yale el 1973 El 1975 es casà amb Bill Clinton , i el mateix any  s’incorporà a la facultat de dret d’Arkansas, estat del qual fou també Primera Dama els anys en què el seu marit en fou governador 1979-1981, 1983-1992 pel Partit Demòcrata Simultàniament, exercí l’advocacia en un despatx 1979-93 Aquests anys, junt amb el seu marit fou acusada de prevaricació en un negoci immobiliari fallit cas Whitewater, de la qual fou exonerada l'any 2000 i d'haver-…

Després de ser desmobilitzat en acabar la Segona Guerra Mundial, treballà en petits papers al cinema i a la televisió Com a secundari, foren d’una certa rellevància els films  The Last Time I saw Paris 1954, de Richard Brooks, Interrupted Melody 1955, de Curtis Bernhardt, The King's Thief 1944, de Robert Z Leonard i Diane 1956, de David Miller Obtingué reconeixement sobretot a la televisió com a protagonista o coprotagonista de les sèries Ivanhoe 1958, The Alaskans 1959-60, Maverick 1957-62 i, sobretot, The Saint 1962-69 El 1973 rellevà Sean Connery  en el paper de James Bond,…

Traslladada a Austràlia, debutà en el cinema d’aquest país en papers secundaris fins que l’èxit de Dead Calm 1989, de Phillip Noyce, on exercia de protagonista, li obrí les portes del cinema nord-americà i s’ha convertit en una de les actrius més distingides Altres títols són Days of Thunder 1990, de Tony Scott Billy Bathgate 1991, de Robert Benton Far and Away 1992, de Ron Howard Malice 1993, de Harold Becker My Life 1993, de Bruce Joel Rubin Batman Forever 1995, de Joel Schumacher To Die For 1995, de Gus van Sant, en la qual obtingué un Globus d’Or Portrait of a Lady 1995, de Jane Campion…

Residí a París fins el 1914 Estudià a Barcelona, a l’acadèmia de Francesc Galí primerament compartí amb Esteve Monegal el taller i les inquietuds del Noucentisme, i treballà al taller d’arquitectura de Puig i Cadafalch Aquesta preparació i el seu viatge a Alemanya 1919 el menaren cap a l’escenografia, que inicià al Gran Teatre del Liceu Home d’una gran cultura, fou mestre als teatres de Madrid, on féu decoracions fantasioses i originals per a Gregorio Martínez Sierra al seu Teatro de Arte, per a Eduard Marquina, les famoses de l’estrena de Doña Francisquita , d’Amadeu Vives, etc Collaborà en…

Vida S’inicià al teatre amateur a tretze anys Es matriculà a l’Institut del Teatre, on participà en el grup Cátaros, si bé l’abandonà al primer curs quan se li presentà una substitució a La noche de los asesinos 1968 al costat de Juan Diego i Emma Cohen S’installà a Madrid i treballà en dues obres d’Ana Diosdado Olvida los tambores i Usted también podrá disfrutar de ella A la dècada del 1970 combinà teatre, televisió, doblatge posant la veu a Diane Keaton o Leslie Ann Warren i cinema en debutar en petits papers en films com A un Dios desconocido 1977, Jaime Chávarri i El crimen…

Vida Rebé la primera formació musical dels seus pares Començà els estudis d’art dramàtic i a vint anys ingressà al Conservatori de París, on estudià amb E Pessard harmonia, A Gédalge contrapunt i fuga i P Vidal composició Després de participar en la Primera Guerra Mundial, el 1919 guanyà el Premi de Roma amb la seva cantata Le poète et la fée Durant la seva estada a la Villa Medici compongué les seves primeres obres importants La ballade de la geôle de Reading 1920, Escales 1922 -ambdues per a orquestra- i Histoires 1922, per a piano De tornada a França, aconseguí renom amb les obres…

S’inicià en el món de l’espectacle a l’inici de la dècada de 1950 com a autor d’acudits per a diversos diaris, i posteriorment passà a la televisió Cursà estudis de comunicació i cinema a la Universitat de Nova York i al City College de la mateixa ciutat Més endavant destacà com a autor i intèrpret de monòlegs i l’any 1965 escriví el seu primer guió per a la comèdia What’s New, Pussycat , dirigida per Clive Donner L’any següent dirigí el seu primer film, What’s Up, Tiger Lily , una paròdia de les històries d’espies, en el qual també actuà El seu segon film, Take the Money and Run…

Féu estudis de medicina Amb André Breton, Philippe Soupault i Paul Éluard participà en l’origen del superrealisme, al qual aportà els llibres de poemes Feu de joie 1920, Le mouvement perpétuel 1926 i La grande gaîté 1929 L’extens poema en prosa Le paysan de Paris 1926, considerat una de les obres mestres del moviment, palesa un amor per la seva ciutat que és una constant de la seva producció, com ho serà també més endavant l’amor que, per la seva muller, Elsa Triolet que conegué el 1928, proclama fins i tot en el títol d’alguns llibres La seva adhesió al partit comunista 1927, que no fou…