Resultats de la cerca

Es dedicà a la diplomàcia i a la política Com a historiador escriví Antonio Pérez 1841 Aplegà les poesies, escrites en la joventut, a Ensayos poéticos 1840, on usà preferentment un tipus d’octava anomenada bermudina

Ha estat un dels intellectuals més actius a la seva ciutat Publicà versos Flames d’amor i de pietat , 1919 i assaig i història, com Contra el teatre català d’avui 1931, Ideari cívic 1933, Diplomàcia 1938 —teatre—, Jardí de nois i noies 1962, D’impremtes i d’impressors a Sabadell 1963 i A l’ombra del campanar 1970, i un interessant vocabulari d’excursionisme Exercí de llibreter entre el 1927 i el 1957 Fou collaborador de la “Biblioteca Sabadellenca”, presidí el Museu de la Ciutat de Sabadell i formà part de la Fundació Bosch i Cardellach Collaborà a Diari de Sabadell , Revista de…

Accedí al tron anglès en morir la reina Anna 1714, gràcies a les manipulacions dels whigs , dirigits per Walpole, no pas sense repetides revoltes del partidaris dels Stuart, o jacobites 1715, 1719, 1723 Coneixedor de la diplomàcia europea i interessat pels afers anglesos, amant de la música i l’òpera, la seva impopularitat entre els anglesos li meresqué un judici històric negatiu

Fill d’Amenhotep II, les seves empreses guerreres manquen de relleu En canvi, donà una nova orientació a la seva diplomàcia, car cercà l’amistat de Mitanni, durament combatut per Tuthmosis III i Amenhotep II, per tal d’oposar-se als hitites, que havien esdevingut perillosos Així, esposà una filla d’Artatama, sobirà de Mitanni, i li cedí la important ciutat síria d’Alalakh

A principis del segle XX s’establí a l’Argentina, a Rosario El 1914, fundà la societat La Famosa, dedicada al cafè i altres poductes, i posteriorment constituí Pujol Canut y Cía 1950-55 Home emprenedor i d’influència en la societat argentina, tingué càrrecs directius en la Federación de Industria y Comercio, Cámara del Café, Cámara del Dulce, Argentina de Seguros i Agricultura Argentina Fou president del Centre Català de Rosario Dedicat també a la diplomàcia, fou vicecònsol d’Espanya i, en acabar la Guerra Civil Espanyola 1936-39, s’encarregà de transferir el consolat a les noves…

Collaborà a La Universidad 1905 i a Revista Contemporánea 1910 S'inicià en la diplomàcia i fou encarregat d’afers estrangers a Colòmbia 1927-28 Malgrat ésser l’introductor a Xile del vers lliure, preferí les tècniques tradicionals, en especial el sonet El 1949 fou publicada la seva Antología i Viejos Poemas inéditos El seu ideari filosòfic el portà en els seus assaigs i les seves narracions de tema social a una fusió d’anarquisme i tolstoianisme les seves novelles, La reina de Rapa Nui 1914, Alsino 1920 i Un juez rural 1924 són, més que res, allegories, i la seva temptativa…

Ordenat l’any 1980, inicià el sacerdoci a la seva regió natal Ingressà a la diplomàcia de la Santa Seu el 1986 com a membre de la representació papal a Nigèria, i el 1989 passà a Mèxic, on romangué fins el 1992, que retornà al Vaticà Els disset anys següents ocupà diferents càrrecs en la Secretaria d’Estat a les ordres d’Angelo Sodano i, des del 2006, de Tarcisio Bertone L’any 2009 Benet XVI el nomenà nunci apostòlic de Veneçuela i arquebisbe de la diòcesi d’Aquipendium Itàlia, càrrecs que exercí fins el 2013 L’agost d’aquest any el papa Francesc el designà secretari d’estat del…

Visqué els seus primers anys a Rússia i a Polònia, estudià lleis, participà com a aviador en la Segona Guerra Mundial i el 1945 ingressà en la diplomàcia Treballà en el ministeri d’afers estrangers 1946-56 i fou cònsol francès a Los Angeles 1956-60 De les seves novelles cal destacar Éducation européenne 1945, Tulipe 1946, Les couleurs du jour 1952, Les racines du ciel 1956, premi Goncourt, molt coneguda, Lady L 1963, Chien blanc 1970, Charge d’âme 1978 i Les cerfs volants 1980 Poc després del seu suïcidi es descobrí que era també l’autor de les novelles signades amb el pseudònim…

Fou enviat pel seu patró Mattias de Medici a estudiar a Roma amb L Rossi i MA Pasqualini, i a París, on es guanyà el favor del cardenal GR Mazzarino i de la reina Anna A París interpretà les òperes Orfeo 1647, de Rossi, i Serse 1660, de F Cavalli Viatjà per totes les corts europees, arribà a ser cavaller de cambra de Lluís XIV i a obtenir la nacionalitat francesa, però hagué d’abandonar França quan el 1661 morí Mazzarino, el seu protector Altra vegada a Roma, feu la seva darrera aparició com a cantant a la casa Rospigliosi el 1668 Retornà a França el 1679, on es dedicà a la política i a la…

Estudià al Curtis Institute de Filadèlfia i posteriorment a Viena, amb Emil von Sauer Entre el 1939 i el 1945 fou assistent de Rudolf Serkin a Filadèlfia, càrrec que deixà per dedicar-se a la diplomàcia a l’ambaixada de Cuba, a Washington Després de la Segona Guerra Mundial fou director general del Quarter General americà de Tòquio i hi dirigí El Mikado de Gilbert i Sullivan A partir d’aleshores inicià una gira de concerts que el dugué arreu del món Entre el 1968 i el 1977 fou professor de l’Escola de Música d’Indiana i el 1977 substituí Serkin al Curtis Institute El seu…