Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Aristides de Milet
Literatura
Escriptor grec, de l’època hel·lenística, al qual hom atribuí des de l’antiguitat les Milesíaques
.
Refoses al llatí per LCorneli Sissenna, influïren sobre Ovidi, Petroni i Apuleu Només n'han arribat alguns fragments que, amb els testimonis llatins, fan suposar que eren narracions breus de caràcter llicenciós i divertit
Ignasi Sobrevia i de Roset
Literatura catalana
Autor dramàtic.
Fou militar Publicà un almanac, Las resultas de un acaso y olla podrida de labrador Pronóstico para el año 1741 Manresa 1740, on apareix un personatge —un traginer— parlant en català També edità una Comèdia del famós i divertit Carnestoltes , en un acte, una espècie de paròdia d’un acte sacramental i en la qual el Carnestoltes, després de proclamar les delícies de la disbauxa, acaba morint a mans de la Quaresma
John Frederick Lampe
Música
Compositor i fagotista alemany.
Passà gran part de la seva vida a la Gran Bretanya Arribà a Londres el 1724 i aviat destacà com a fagotista als teatres de la ciutat En 1732-33 estrenà quatre opere serie en anglès, que no aconseguiren triomfar Només es publicaren dues cançons d' Amelia 1732 No assolí l’èxit fins el 1734, amb la música per a la pantomima Cupid and Psyche , més coneguda per Columbine Courtezan Les melodies de caràcter còmic que acompanyaven les escenes mímiques foren publicades, juntament amb l’obertura, en un arranjament per a tecla L’autèntic triomf, però, li arribà amb l’òpera burlesca The Dragon of…
Ramon Vidal de Besalú
Fragment de Las rasós de trobar, de Ramon Vidal de Besalú, en un manuscrit de la Biblioteca de Catalunya
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor i joglar.
Vida i obra Possiblement fou joglar en la seva jovenesa, car sempre parla d’aquests professionals amb afecte i comprensió, i és molt versemblant que exercís de mestre de trobar, o, el que és el mateix, professor de retòrica i poesia Freqüentà les corts d’Alfons I de Barcelona i d’Alfons el Savi de Castella, com també les de grans senyors d’ambdós vessants dels Pirineus Poc original en les seves poesies líriques, les seves tres extenses narracions en vers, sempre molt ben redactades i en la llengua dels trobadors, ofereixen un interès divers Aquella que hom intitula modernament L’ensenyament…
Sergej Sergejevič Prokof’ev
Música
Compositor i pianista rus.
Vida Fill d’un enginyer agrònom, la seva mare l’acostà molt aviat al món dels sons i li donà els primers rudiments musicals i pianístics A sis anys ja havia compost la seva primera peça, un galop, que fou seguida d’altres de caràcter dansable, i fins i tot d’una petita òpera en versió piano, El gegant , escrita quan tenia nou anys Els inicis Al gener del 1902 els seus pares el presentaren a S Tanejev, que, impressionat, el recomanà a R Glière, el qual els estius del 1902 i el 1903 viatjà a Sontsovka per ensenyar el petit Sergej El 1904 Prokof’ev ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on…
,