Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Jordi Elias i Campins
Literatura
Arts de l'espectacle (altres)
Escriptor, especialitzat en circ.
S'havia incorporat a diversos circs ambulants per a documentar-se Publicà la revista Circo 1956-62 i obres de temàtica diversa Gaudí, assaig biogràfic 1961, Diálogos en el circo 1962, Deu anys de circ 1964, Historietes ximples 1965, Viatge per la costa catalana 1966 i Pobles, viles i ciutats Altafulla, Balaguer, Malgrat, Tàrrega 1966
Jordi Elias i Campins
Literatura catalana
Assagista.
Especialista en temes relacionats amb el món del circ S’havia incorporat a diversos circs ambulants per documentar-se Publicà la revista “Circo” 1956-62 i obres de temàtica diversa Gaudí, assaig biogràfic 1961, Diálogos en el circo 1962, Deu anys de circ 1964, Historietes ximples 1965, Viatge per la costa catalana 1966 i Pobles, viles i ciutats Altafulla, Balaguer, Malgrat, Tàrrega 1966
Amèlia Muñoz
Música
Cantant catalana.
Estudià cant a Milà i debutà a Trieste el 1844 Posteriorment estigué activa a Espanya Cantà a Barcelona, València i Madrid, tot i que no s’ha pogut documentar en totes les fonts El 1847 actuà a Sant Petersburg com a soprano principal Es casà amb el director JA Cappa A partir del 1852 el seu nom torna a constar en teatres europeus, on interpretà diferents papers de G Rossini, V Bellini, G Donizetti i S Mercadante
Wilhelm Robert Worringer
Art
Crític i historiador alemany de l’art.
Metodològicament partia de la “pura visualitat” reine Sichtbarkeit de l’escola de Viena, i sobretot de les posicions de Heinrich Wölfflin, però aviat es decantà cap a la teoria de l' Einfühlung o empatia postulada per Theodor Lipps els anys 1903-06, tot integrant-la al concepte d' abstracció en una dialèctica de tipus binari La seva tesi doctoral Abstraktion und Einfühlung ‘Abstracció i empatia’, 1908, amb una especial atenció a l’art egipci, oriental, bizantí i gòtic, estudiava les formes com a expressió de certs substrats psicològics de cada cultura per a documentar-ne l’…
Càndid de Dalmases i Jordana
Historiografia catalana
Historiador.
Jesuïta 1921, després de doctorar-se en filosofia l’any 1930 al Collegi Màxim de Sarrià Barcelona, cursà estudis de teologia a Aalbeet Holanda i San Remo Itàlia Posteriorment es doctorà en història a Madrid 1945 i fou director de l’Institut Històric de la Companyia de Jesús a Roma i de la Monumenta Historica Societatis Iesus 1947-54 i 1957-64 Es dedicà a estudiar i documentar la figura de sant Ignasi, i publicà entre el 1943 i el 1965 els quatre volums fonamentals sobre Fontes narrativi de sancto Ignatio de Loyola et de Societatis Iesu initis Ulteriorment escriví dues biografies…
John Armstrong
Història
Militar
Enginyer militar anglès.
El 1738 fou destinat a Menorca —aleshores sota domini britànic—, on en poc temps es familiaritzà amb la llengua del país i, interessat per l’illa, després de documentar-se directament, escriví en forma epistolar, del 1740 al 1742, l’obra The History of the Island of Minorca , primer estudi local menorquí d’història amb consideracions geogràfiques, de flora i de fauna, i del caràcter dels illencs A més de les dues edicions angleses 1752 i 1756 n'hi ha traduccions a l’alemany 1754, al francès 1769 i al castellà Madrid 1781, Maó 1930 També és autor d’un mapa, primer intent científic…
Francesc Danvila i Collado
Historiografia catalana
Economista i escriptor.
És autor de diverses novelles històriques sobre temes valencians, que tractà de documentar al més fidelment possible D’ací el seu interès pels estudis històrics i arqueològics, als quals dedicà bona part del seu temps En aquest sentit, publicà el llibre Elementos de la Historia de Valencia i El tesoro de Montealegre Apuntes sobre las antigüedades del Cerro de los Santos , un conjunt d’articles que aparegueren en el periòdic de Madrid El Tiempo i, poc després, en Las Provincias de València Fundà les revistes El Iris 1848 i La Cartera 1849 Conjuminant la seva tasca com a economista i la seva…
Benet Ribas i Calaf
Historiografia catalana
Cristianisme
Historiador.
Doctor en ambdós drets, fou monjo 1764 i arxiver de Montserrat ja n’era el 1771 i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1785 i de la Reial Acadèmia d’Història 1802 Treballà als arxius de Ripoll, Sant Benet de Bages i Montserrat D’aquest darrer arxiu confegí un Índice dels documents més antics 888-1120 A petició de Francisco de Zamora, el qual projectava una història monumental de Montserrat, escriví, en castellà, una història de Montserrat Història de Montserrat 888-1258 , que ha estat editada modernament 1990 i compongué uns annals de Montserrat del 1258 al 1485 L’…
,
Giovanni Battista Lampugnani
Música
Compositor italià.
No es coneix informació relativa a la seva activitat abans de l’any 1730 A partir de la dècada dels anys trenta escriví les seves primeres òperes heroiques, com ara Candace 1732 Esdevingué un compositor d’òpera força popular, sobretot al nord d’Itàlia El 1743 era a Londres com a compositor en residència al King’s Theatre i al començament del 1746 ja havia tornat a Itàlia Una de les seves òperes, Vologeso 1753, s’estrenà a Barcelona, però no s’ha pogut documentar que ell passés per la ciutat El 1758 s’establí a Milà, on ensenyà cant, escriví diverses òperes còmiques i treballà com…
Marco Antonio Cavazzoni
Música
Compositor italià.
Molt probablement es formà a la capella de Sant Petroni, i fins el 1512 estigué al servei d’Eleonora Gonzaga, duquessa d’Urbino Cap al 1517 ingressà com a cantor a la capella de Sant Marc de Venècia, activitat que exercí fins els seus darrers dies, tot i que visità nombroses corts italianes i feu estades en altres capelles Pel que sembla, en aquesta mateixa època, entre el 1517 i el 1524, serví Francesco Comaro, a qui dedicà el seu Recherchari, Motetti, Canzoni Libro Primo Venècia, 1523, obra que conté dos ricercari seguits cadascun d’un motet i quatre cançons El 1520 era a Roma al servei del…