Resultats de la cerca

Fou professor a la Universitat de Princeton Ha compost en sistema dodecatònic música de cambra Composition for 4 instruments , 1948, peces de piano amb acompanyament de cinta magnètica Reflections , 1974 i música electrònica Composition for Synthesizer , 1961

El 1918 s’establí a París, on fou alumne de Ravel Influït al principi per Skr'abin, adoptà posteriorment una línia clarament avantguardista La seva obra principal és l’òpera Le libre de la vie 1925 Inventà també un nou instrument electrònic, la croix sonore , i un sistema dodecatònic diferent del de Schönberg

Inicià la seva activitat creadora amb obres atonals més tard adoptà el mètode dodecatònic Autor d’òperes, com Jonny spielt auf ‘Jonny fa comèdia’, 1927, amb elements de jazz i Carl V 1933, fragments de la qual foren estrenats a Barcelona el 1936 amb motiu del Congrés de la Societat Internacional de Música Contemporània També escriví simfonies i l’oratori Spiritus intelligentiae sanctus 1956

Deixeble de César Frank i de Maurice Ravel, escriví, a la primera època, Quatre sonnets 1922 amb text de Ronsard Vers el 1930 emprà el mètode dodecatònic, que intentà d’unir amb les relacions tonals Escriví també un concert per a piano i orquestra 1934, una simfonia concertant 1945 i un concert per a violí i orquestra 1951 En la seva època de maduresa fusionà l’harmonia postimpressionista amb el cromatisme propi de l’escola de Viena

Amplià estudis a Viena amb A von Webern En 1937-38 i 1946-48 treballà per al departament de música de la BBC i des del 1965 ensenyà composició al Royal College of Music Aplicà alguns aspectes de l’obra de Liszt a les seves composicions, d’estil principalment dodecatònic Cal esmentar l’òpera Hamlet 1964-68, Gold Coast Customs 1947-49, per a cor i orquestra, el ballet Noctambules 1956, la peça de cambra The Owl and the Pussy-Cat 1951 i l’obra vocal The Shadow of Cain 1952 Publicà els estudis The music of Liszt 1954 i Twentieth Century Counterpoint 1956

Estudià al conservatori de Florència, d’on fou professor 1931-67 En les primeres obres emprà el llenguatge diatònic amb Sei cori di Michelangelo 1933-36 assolí una expressió personal Una primera incursió en el camp dodecatònic fou Tre Laudi 1936-37 seguiren l’òpera Volo di notte 1940, basada en Vol de nuit de Saint-Exupéry, i els Canti di prigionia 1938-41 Adoptà totalment el dodecatonisme amb el cicle Liriche greche 1942-45 i amb l’òpera Il prigioniero 1949 Des d’aleshores emprà un estil webernià, com en Job 1950 i en els Canti di liberazione 1955, amb text de Heine

Deixeble d’Arnold Schönberg, formà, amb el seu mestre i Alban Berg, l’anomenada escola de Viena Utilitzà el mètode dodecatònic a partir del 1924, i convertí la melodia de timbres, die Klangfarbenmelodie , en una sèrie de caràcter tímbric Les seves obres més notables són Passacaglia 1908, Sechs Stücke für Orchester ‘Sis peces per a orquestra’, 1910, Bagatellen 1913, Variationen , per a piano 1936, i dues cantates amb text de Hildegard Jone La seva aportació en l’elaboració del llenguatge musical de mitjan s XX ha estat decisiva Hom publicà pòstumament el seu breu tractat, Der Weg zur neuen…

Bàsicament autodidacte, estudià harmonia i contrapunt durant un curt període de temps amb A Schönberg i en 1920-22 estudià piano amb Franz Schmidt a l’Acadèmia de Música de Viena Estudià a fons el sistema dodecatònic i l’aplicà a les seves obres Es guanyà la vida tocant el piano en cinemes i bars de la capital austríaca, com a director d’una banda i també com a compositor per al cinema -tot utilitzant el pseudònim de Hanns Elin-, fins que el 1958 començà a ensenyar composició a la Musikhochschule de Viena El 1965 ocupà una plaça de professor en aquest centre La seva producció és diversa…

Emigrà a l’Argentina amb la seva família el 1905 Estudià piano, cant i violoncel a Buenos Aires El 1919 compongué l’obra coral Raïms i espigues , premiada per l’Orfeó Català de Buenos Aires El 1929 retornà a Barcelona i es dedicà a la pedagogia musical a les escoles del Mar i Blanquerna Retornada a Buenos Aires 1940, prosseguí la seva labor didàctica, que inclou composicions com Contrapunto final 1973 La seva obra comprèn, a més, un quartet 1924, Poemas de Cuyo 1925, per a cant, flauta i arpa, les obres orquestrals Danza india i Visión Sinfónica , estrenades per l’Orquestra Pau Casals a…

Estudià composició amb Claude Champagne Dins l’àmbit educatiu detingué diversos càrrecs fou secretari del Conservatori Provincial de Quebec 194263, professor adjunt de la Universitat de Mont-real 1951-66 i conseller cultural de la Delegació General de Quebec a París 1966-70 Collaborà en diversos diaris, com "Le Canada" 1941-46, "Montréal-Matin" 1947-48, "Le Devoir" 1952-61, "Nouveau Journal "1961-62 i "La Presse" 1962-66 A més, pronuncià nombroses conferències, escriví assaigs i participà en emissions radiofòniques, especialment per a Radio-Collège de la Société Radio-Canada Del…