Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Doris Day

Doris Day
Cinematografia
Nom artístic de l’actriu nord-americana Doris Mary Ann Kappelhoff.
Després que un accident frustrés la seva vocació de ballarina, es formà com a cantant i el 1940 s’incorporà a la banda de Les Brown com a vocalista A mitjan anys quaranta començà a actuar en papers secundaris per a la Warner Bros, i el 1948 debutà com a protagonista en la comèdia musical Romance on the High Seas , de Michel Curtiz i Busby Berkeley, gènere amb el qual obtingué un gran èxit amb produccions similars My Dream is Yours 1949, M Curtiz It’s a Great Feeling 1949 i Calamity Jane 1953, de David Butler Lucky Me 1954, de Jack Donohue, i Love Me or Leave Me 1955, de Charles Vidor, entre…
Doris Lessing
Doris Lessing
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista britànica.
Nascuda Doris May Tayler, es traslladà d’infant amb la seva família a Rhodèsia del Sud actual Zimbàbue, on, després d’un primer matrimoni 1939 del qual tingué dos fills, el 1943 es casà amb el militant comunista Gottfried Lessing, del qual adoptà el cognom Activa militant del Partit Comunista, el 1949 es divorcià del seu segon marit i es traslladà a Londres amb el seu fill nascut d'aquest segon matrimoni, i publicà la seva primera novella, The Grass is Singing , que obtingué una bona acollida El 1952 inicià el cicle de cinc novelles que titulà Children of Violence , i que comprèn…
Doris Dörrie
Cinematografia
Directora conematogràfica alemanya.
Anà als EUA a estudiar cinema i arts dramàtiques a la University of the Pacific in Stockton, i a la School for Social Research de Nova York 1973-75 En tornar a Alemanya estudià a l’Escola Superior de Televisió i Cinema de Munic, i exercí la crítica cinematogràfica al diari Süddeutsche Zeitung Fou també ajudant de producció de televisió, i rodà diversos documentals i obres de ficció, entre les quals destaca Mitten ins Herz 1983 El 1985 estrenà la comèdia Männer , que es convertí en una de les pellícules alemanyes de més projecció internacional Films posteriors, com aquest sovint comèdies…
Doris Salcedo
Escultura
Escultora colombiana.
Estudià belles arts a la Universidad Jorge Tadeo Lozano de Bogotà, i a la Universitat de Nova York 1984 Ha estat becada per la Fundació Guggenheim i Penny McCall La seva obra gira entorn del greu problema de la violència a Colòmbia i del clima social i polític d’aquest país Sovint utilitza mobles en les seves escultures, dels quals n'elimina la seva naturalesa familiar i hi afegeix un aire de malestar i horror La seva obra ha estat exposada, entre d’altres, a la Galería Camargo Vilaça de São Paulo, al Museu d’Art Modern MoMA de Nova York, a la Tate Modern de Londres, al Centre Pompidou de…
Víctor Compta i González
Literatura catalana
Traductor.
Feu estudis de ciències exactes i de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Residí dos anys a Londres, fins el 1976 Dirigí la revista Druïda És autor de l’assaig La mare dels ous del calendari 2006 Feu de corrector, de redactor i de traductor per a diverses editorials Traduí bàsicament narrativa anglesa Mark Twain, Lewis Carrol, Dylan Thomas, Lawrence Durrell el Quintet d’Avinyó , premi a la millor traducció en prosa de la Institució de les Lletres Catalanes 1988, Doris Lessing El quadern daurat , Wole Soyinya i Paul Auster També traduí força obres del francès de…
Matías Yáñez
Teatre
Nom de l’empresari teatral conegut com a Matías Colsada.
De jove creà les seves orquestres i companyies de teatre, i durant la República fundà el Circ Alegria, amb el qual estigué de gira per l’Estat espanyol durant set anys Durant la Guerra Civil de 1936-39 feu actuacions musicals pels cafès i participà en una companyia de teatre d’aficionats Posteriorment assumí la gestió del Teatre Principal de Saragossa L’any 1946 fundà la primera companyia de revistes, i fou quan popularitzà, a través d’una falca radiofònica, la frase las alegres chicas de Colsada L’any 1954 s’installà a Barcelona, on comprà el Teatre Apolo i regentà, entre d’altres, el…
Helena Valentí i Petit
Literatura catalana
Novel·lista.
Vida i obra Filla de l’humanista Eduard Valentí i Fiol Estudià romàniques a la Universitat de Barcelona i es doctorà, a Cambridge, amb una tesi sobre els germans Machado Des del 1962 fins al 1974 visqué a Anglaterra i exercí la docència a les universitats de Durham i Cambridge La seva obra narrativa, una reflexió sobre la condició de la dona, sovint situada en un marge de revolta, comprèn el llibre de narracions L’amor adult 1977, i les novelles La solitud d’Anna 1981 i La dona errant 1986, i, pòstumament, D’esquena al mar 1991, que tancava un cicle narratiu anunciat per la mateixa autora…
,
Johann Georg Schürer
Música
Compositor bohemi.
L’any 1746 debutà com a operista a Dresden amb Astrea placata -estrenada a Varsòvia pocs mesos abans-, que fou seguida d’altres èxits, com La Galatea 1746, Calandro 1748 i el singspiel Doris 1747 Totes aquestes obres el convertiren en el competidor de JA Hasse als escenaris de la ciutat El 1748 fou nomenat compositor de música religiosa de la cort, en el lloc de JD Zelenka, fet que suposà el total abandonament de la composició d’obres per a l’escena En aquest càrrec comptà, des del 1764, amb la collaboració de JG Naumann, nomenat segon compositor de música religiosa Reconegut pel…
Ray Evans
Música
Compositor cinematogràfic nord-americà.
Graduat en Ciències Econòmiques a la Universitat de Pennsilvània, Wharton School, on conegué Jay Livingston, amb qui establí una estreta amistat i una bona entesa per a crear junts temes musicals per al cinema i la televisió Aprengué a tocar alguns instruments, tot i que en les composicions s’encarregà sempre de les lletres A final dels anys trenta s’establí a Nova York i juntament amb Livingston escrigué algunes peces per a productors de Broadway, com G'bye now i Son's O Run Els èxits assolits feren que la Paramount els contractés el 1945 A Hollywood, guanyaren tres Oscar el 1948, pel tema…
André Watts
Música
Pianista nord-americà.
Fill de mare hongaresa i pare afroamericà, estudià al Peabody Institut de Baltimore amb Leon Fleischer i posteriorment a Filadèlfia amb Genia Robiner i Doris Bawden A nou anys debutà al costat de l’Orquestra de Filadèlfia i el 1963 amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York sota la direcció de Leonard Bernstein L’any 1966 es presentà a Londres amb l’Orquestra Simfònica de Londres i el mateix any feu el primer recital en solitari a Nova York El 1988 celebrà el 25è aniversari del seu debut amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York tot interpretant el Concert per a piano número 1 de…