Resultats de la cerca

Fou condemnat per collaboracionisme amb el règim de Pétain el 1945 Propietari d’una petita empresa de publicitat, el 1950 fundà un grup empresarial de premsa, que el 1996 editava 40 diaris, entre els quals Le Figaro , France Soir i moltes capçaleres de la premsa regional Fou diputat a l’Assemblea Nacional en els períodes 1956-78 i 1986-88 Militant de la Unió per la Democràcia Francesa UDF, fou diputat al Parlament Europeu des del 1984

Començà a la seva vila natal —adscrit a l’avantguarda surrealista amb el grup que editava la revista Hèlix —, on efectuà la seva primera exposició el 1929 La influència de Joaquim Mir, de qui fou deixeble, el convertí en paisatgista, de primer dins una tendència puntillista que evolucionà cap a una tipificació corotiana a base de celatges i grisos Feu decoracions murals de tipus religiós, com els frescs de la parròquia de Ribes de Freser 1958-61 o els tremps de Santa Maria del Mar de Salou 1955-71 Director de l’Escola Massana 1956-1976, hi creà les seccions de disseny d’estampats…

El 1945 ingressà al Collegi de Jutges i Cronometradors de la Federació Catalana d’Atletisme FCA, de la qual fou directiu 1948-55 i assolí la categoria estatal el 1949 Presidí el Collegi Català de Jutges 1956-59, i fou director de reunió de nombrosos Campionats de Catalunya, d’Espanya i competicions internacionals, com els Jocs Europeus de pista coberta 1968 En l’àmbit periodístic dirigí les revistes Selecciones Deportivas Mundiales i Atletismo , que editava la FCA També collaborà en Vida Deportiva , Atletismo Español i Mundo Deportivo Rebé la medalla d’or al mèrit atlètic de la…

Feu estudis universitaris a Anglaterra, i retornà a Barcelona per dirigir l’empresa familiar Manuel de Arquer e Hijos SL fins al seu tancament, a mitjan dècada de 1970 Monàrquic, durant la Guerra Civil el comte de Barcelona el designà director del Diario Vasco, que s’editava a Sant Sebastià, on s’havia refugiat arran de la guerra i des d’on realitzava tasques polítiques i de tipus humanitari, ajudant a l’evacuació cap a la França lliure Al final del 1938, a causa dels constants enfrontaments interns amb el sector falangista del diari, cessà del càrrec Fou president del Club…

Establert a París ~1890, féu amistat amb Alfred Jarry i s’introduí en el món del comerç d’obres d’art La seva influència en l’evolució de la història de l’art contemporani fou essencial Obrí la seva galeria el 1893 Organitzà una important exposició de Cézanne 1895, comprà obres de Van Gogh 1900 i féu un contracte amb Gauguin 1900, que permeté a aquest de pintar sense preocupacions econòmiques Organitzà la primera exposició a París de Picasso 1901 i la primera absoluta de Matisse 1904 Promogué Bonnard, Redon, Derain i Vlaminck i influí directament en l’orientació de la carrera de molts d’ells…

Tipògraf de professió i militant anarquista de conviccions catalanistes De formació autodidàctica, exercí una tasca important per a elevar el nivell cultural obrer Fundà i dirigí La Compañía Libre de Declamación, el Centre Fraternal de Cultura i també l’Agrupació Avenir, que editava el periòdic “Avenir” 1905, i les Vetllades Avenir 1902-05, on estrenà diverses obres —sovint traduïdes per ell mateix— d’autors com Mirbeau i Hervieu i donà a conèixer Brieux, Hauptmann, Donnay i l’Ibsen més revolucionari Treballà a la impremta llibreria de L’Avenç, cosa que el posà en contacte amb el modernisme…

Exercí de tipògraf i publicista D’ideologia republicana i federal, fou el capdavanter del moviment modernista a Reus, on habità intermitentment des del 1893 i on portà a terme tota mena d’activitats, especialment des de la seva llibreria, centre aglutinador del grup modernista local Hi fundà les colleccions Lo Modernisme 1891 i Foc Nou 1905-06 i les revistes La Gent del Llamp 1893, Almanac Modernista de la Literatura Catalana 1895, Nova Catalunya 1896 i 1898 i Reus Tranquil 1897 i hi dirigí el diari Lo Sometent 1898 El 1899 es traslladà a Barcelona i treballà en La Veu de…

De família valenciana, residí des de petit a València, on fundà la revista El Gladiador i collaborà a El Criterio i El Palleter , que editava el seu oncle, Gaspar Thous i Orts Treballà després a El Correo Valenciano i El Correo 1899-1910 Fundà i dirigí la revista literària El Guante Blanco 1912-18 i el setmanari taurí El Sobaquillo Dirigí La Correspondencia de Valencia , feta òrgan de la Unió Valencianista, partit pel qual fou candidat en diferents eleccions municipals Per al teatre escriví comèdies i sarsueles, tant en català com en castellà, i algunes de bilingües una part de les quals…

Vida El 1932 entrà en el món del cinema com a soci de la Secció de Cinema Amateur del CEC Per a aquesta entitat realitzà el seu primer curt, Fums de glòria , amb el qual participà al I Concurs de Cinema Amateur del CEC Amb Josep Maria Galceran i Delmir de Caralt foren coneguts com "El Trio dels Bolos" i coordinaren la revista "Cinema Amateur" que editava la Secció Com a cineasta amateur , rodà el gros de la seva filmografia a partir del 1933 amb obres com El hombre importante Prejuicios 1935, primer premi en arguments al IV Concurs de la UNICA celebrat a Sitges D’altra banda,…

Vida Nascut en una família de músics aficionats, mostrà molt aviat dots musicals més que notables El seu oncle P’otr, que el duia a les celebracions religioses ortodoxes i li ensenyava cançons populars dels camperols, influí molt en la seva formació A sis anys començà a rebre les primeres lliçons de música, i compongué alguna peça El 1856, per tradició familiar, fou enviat a l’Escola Naval per a cadets de Sant Petersburg, on obtingué el gran guàrdia marina el 1862 Els inicis A Sant Petersburg trobà el terreny ideal per a desenvolupar els seus interessos musicals podia assistir a l’òpera i als…