Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Raoul Haussmann
Escultura
Pintura
Literatura
Pintor, escultor i poeta germànic.
Fundà amb RHuelsenbeck el moviment dadà de Berlín i edità la revista “Du Dada” 1919 Creà el fotomuntatge, i el seu assemblage Cap de Fusta 1918 ha esdevingut un dels principals emblemes del dadaisme Anys més tard passà un quant temps a Eivissa, interessat per l’arquitectura popular de l’illa
Roemer Visscher
Literatura
Poeta i moralista neerlandès.
Collaborador actiu dels cercles poètics renaixentistes, lluità sobretot per la perfecció de la llengua neerlandesa i per introduir-la en l’ensenyament Les seves poesies aparegueren recollides en el volum Brabbeling ‘Barboteig’, 1612 Escriví també un recull, en prosa, de caire moralista Sinnepoppen ‘Emblemes’, 1614, revisat i editat el 1640 per la seva filla Ann Visscher, també poetessa
Vicent Carbonell
Literatura catalana
Cronista.
Vida i obra Jurista, publicà el llibre Célebre centuria que consagró la ilustre y real villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar València 1672, el qual inclou una descripció d’Alcoi, una relació de fills illustres, la ressenya d’unes festes del 1668 dedicades al santíssim sagrament i un tractat sobre l’aparició de sant Jordi i els terratrèmols d’Alcoi Conté també un nombre considerable de poesies i emblemes en castellà i català Bibliografia Coloma, R 1976 Vegeu bibliografia
Jeroni Martínez de la Vega
Literatura catalana
Poeta i erudit.
Fou sacerdot i doctor en teologia Participà en diversos certàmens valencians entre el 1606 i el 1619 amb composicions en castellà, portuguès, italià i llatí Al del 1606, en honor de Lluís Bertran, presentà una composició en català, Lluís, la raó ho demostra Diverses composicions seves es publicaren en els reculls dels certàmens i d’altres figuren entre els preliminars d’edicions de l’època des del 1607 Publicà Solemnes fiestas por la beatificación de Tomás de Villanueva València 1620, que inclou poemes i emblemes seus i d’altres autors, i deixà inèdites unes Vidas de varones…
Xavier Carbó i Maymí
© Família Carbó
Literatura
Poeta i eclesiàstic.
Entrà al Seminari de Girona el 1905, on estudià Collaborà a El Deber d’Olot, a Labor i Regeneración de Girona, a Marinada de Palamós i a la pàgina literària d’ El Correo Catalán Participà en diversos certàmens literaris, especialment als Jocs Florals de Barcelona S’inclinà pels estudis filològics i obtingué una beca de l’IEC per estudiar a Alemanya, però morí abans de marxar-hi Deixà inèdits un treball sobre la decadència de la llengua catalana inacabat, una traducció de la Medea de Sèneca i, ja a punt d’editar, Emblemes , un llibre de poesia religiosa i de temàtica romàntica…
,
Francesc Guerau
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Jesuïta 1655, fou censor del Sant Ofici i rector dels collegis de Barcelona, Urgell, Palma i Saragossa Predicador famós, publicà una dotzena d’obres molt divulgades, entre les quals cal remarcar El sabio instruido de la naturaleza , en tres parts Barcelona 1675, 1681 i 1700, i El sabio instruido de la gracia, en varias máximas o ideas evangélicas, políticas y morales 2 vol Madrid 1671, ambdues amb nombroses reedicions La primera està dividida en màximes, cadascuna amb el seu emblema, amb illustració i un breu text narratiu d’on extreu el contingut moral explanat a la màxima la segona consta d…
Jean Starobinski
Història
Literatura
Filosofia
Psiquiatria
Historiador de la literatura i de la filosofia i psiquiatre suís.
Fill de jueus polonesos establerts a Suïssa durant la Primera Guerra Mundial, estudià medicina i exercí la psiquiatria a Ginebra 1949-53 i a Prilly Vaud 1957-58 El 1960 es doctorà amb una tesi sobre la malenconia Parallelament cursà estudis de lletres, i exercí posteriorment com a professor de literatura i història de la filosofia en universitats diverses Johns Hopkins de Baltimore, 1853-56 Universitat de Ginebra, 1958-85, entre d’altres i es doctorà el 1957 amb la tesi sobre Jean-Jacques Rousseau La transparence et l’obstacle La seva obra literària i filosòfica és molt influïda per la seva…
Josep Romeguera
Literatura catalana
Prosista i poeta.
Vida i obra Fou canonge de la seu de Barcelona i catedràtic de dret canònic a l’Estudi General Entre altres opuscles, publicà diversos sermons panegírics en castellà La seva obra més important és Ateneo de grandesa sobre eminències cultes, catalana facúndia ab emblemes illustrada Barcelona 1681 ed facs 1980, primera part de la que havia de ser una trilogia del mateix títol Tenia previst de publicar dues obres més en català Morfeo despert en les vulgaritats catalanes i La fama en Catalunya , una probable obra d’erudició històrica amb dades sobre Catalunya compilades en una estada…
Benet
© Fototeca.cat
Cristianisme
Abat, fundador de monestirs i organitzador de la vida monàstica a Occident.
Era de família noble de la regió romana de Núrsia Començà a estudiar lletres i potser dret, a Roma Ben jove, però, es retirà a fer vida eremítica en una cova de Subiaco Elegit abat de Vicovaro, els monjos intentaren d’emmetzinar-lo pel fet d’haver exigit una disciplina més estricta El seu renom li atragué tot seguit nombrosos deixebles a Subiaco, els quals organitzà en una dotzena de monestirs entorn de les ruïnes aprofitades de la villa imperial de Neró al costat del llac artificial que barrava l’Aniene Tingué dos deixebles, nobles romans, Maur i Plàcid Benet, per fugir de les ires d’un…
Sílvia Gubern i Garriga-Nogués
Pintura
Pintora.
Jove promesa de la nova pintura catalana a mitjan dècada de 1960, pionera en l’experimentació amb nous materials i pràctiques efímeres de l’art conceptual, és una artista radical i lliure, una investigadora que entén l’art com a camí de coneixement, espiritualitat i guariment Orientada des de jove a l’estudi de les antigues tradicions hermètiques, l’alquímia i la filosofia perenne, cultiva, com a font de creació, la pràctica del dibuix automàtic i la paraula canalitzada La relació amb la natura, la música, la dansa i les classes de pintura de Núria Llimona foren el paisatge de la seva…