Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Colorado, s’interessà pel desenvolupament dels infants durant els dos primers anys de vida i fixà la importància que tenen per a llur maduresa física i psíquica els intercanvis emocionals amb la mare o el substitut matern Desenvolupà els conceptes d' hospitalisme i depressió anaclítica

Els seus textos sobre música recollits en L’obvi i l’obtús ocupen una petita part de la seva obra Això no obstant, la singularitat del seu pensament els converteix en tota una teoria musicològica o, potser, antimusicològica Es tracta d’un pensament transversal que incorpora elements de la filosofia, l’antropologia, la crítica, la psicoanàlisi, etc Barthes situa el lector davant d’un aspecte del signe musical poc investigat per la musicologia, que anomena, seguint les teories del lingüista E Benvéniste, "la significància", dimensió del signe que s’escapa de l’ordre de la…

Doctor en filosofia i en psicologia per la Universitat de Viena D’origen jueu, fou internat en un camp de concentració i el 1939 emigrà als EUA, on professà psicologia i psiquiatria a Chicago fins el 1973 Durant el període 1944-73 fou director de la Chicago Orthogenic School, centre de tractament d’infants autistes i amb greus desordres emocionals Les seves obres principals, en el camp de la psiquiatria infantil, i d’una orientació freudiana, són Symbolic Wounds ‘Ferides simbòliques’, 1954, Truants from Life ‘Absents de la vida’, 1955, Dialogues with Mothers ‘Diàlegs amb les…

A onze anys s’incorporà a la banda de l’escola, on tocà el bombardí Dos anys més tard s’inicià en el saxo contralt i el 1935 començà a tocar professionalment en diversos grups de Kansas City El 1939, en una primera estada a Nova York, feu nombroses jam-sessions i aviat cridà l’atenció dels seus collegues per la seva particular manera d’improvisar De nou a Kansas, s’incorporà a l’orquestra de Jay McShann, amb la qual realitzà els primers enregistraments El 1942 aquesta formació treballà a Nova York i Parker ho aprofità per quedar-se a la ciutat, deixà Jay McShann i s’uní, primer, a l’orquestra…

Tercer fill de Felip V i de la seva primera muller, Maria Lluïsa Gabriela de Savoia El 1724, en morir Lluís I i recuperar el tron Felip V, fou reconegut príncep d’Astúries Després de dos intents fracassats de casar-lo, successivament, amb una princesa francesa i una arxiduquessa austríaca, contragué matrimoni amb Bàrbara de Portugal 1729 Les relacions amb Isabel de Parma, la segona muller del seu pare, mai no foren cordials, de manera que en pujar al tron Ferran VI aquesta perdé tota la influència política, que, per contra, exercí des d’aleshores Bàrbara La parella reial era de caràcter…

Estudià belles arts a Tarragona i a Barcelona El 1976 presentà la seva primera exposició a Tarragona Durant la dècada de 1980 s’installa al Canadà, on visqué durant sis anys i on exposà a les galeries Edimage, J Yahouda, Meir i Cultard, amb la qual també exposà més tard a The School of The Art Institute of Chicago, i a la FIAC 87, al Grand Palais París L’any 1989 marxà a la capital francesa, on s’establí durant sis mesos, i exposà a la Galerie Vision Quai Aquestes estades produïren un viratge fonamental en la seva vida i treball, ja que a partir d’aleshores les seves composicions figuratives…

Vida Fou el fill gran de JS Bach i de la seva primera esposa, Maria Barbara Format amb el seu pare a Köthen i a l’església de Sant Tomàs de Leipzig, cursà matemàtiques, filosofia i lleis a la universitat d’aquesta darrera ciutat Estudià violí a Merseburg 1726-27 amb JG Graun i el 1733 ocupà el càrrec d’organista a la l’església de Santa Sofia de Dresden Allà conegué JA Hasse, compositor i director de l’Òpera de la ciutat Les circumstàncies de Dresden, però, amb uns monarques catòlics i un gran arrelament del gust italià, feren que cerqués un altre lloc El 1746 esdevingué organista de la…

Vida Des de petit donà mostres de la seva aptitud musical i bella veu El 1670 es traslladà a Dresden per estudiar amb S Krügner, músic de la cort i cosí seu Posteriorment estudià amb l’organista de la cort, Ch Kittel El 1680 acceptà la invitació d’E Titius de completar la seva formació al Gymnasium de Zittau, on Titius era cantor Dos anys després inicià els estudis de lleis a la Universitat de Leipzig i optà pel lloc d’organista a l’església de Sant Tomàs, que havia deixat vacant V Albrici No aconseguí el càrrec, però l’ajuntament de la ciutat quedà impressionat pel seu talent El prestigi de…

Vida Era el germà gran dels vuit fills que tingué el matrimoni Alexandre Gluck i Maria Walburga El pare de ChW Gluck treballava a Reichstadt, el 1717, com a guarda forestal de la duquessa de Toscana el 1722 anà a Komotau, on fou nomenat encarregat de les aigües i dels boscos del comte Kinsky i després, cap al 1727, es posà al servei del príncep Lobkowitz ChW Gluck cursà els estudis primaris a l’escola de Reichstadt, on possiblement rebé les primeres lliçons de música cant, violí i violoncel, i sembla que continuà el seu procés d’aprenentatge a l’escola dels jesuïtes de Komotau El fet de no…

Vida Les seves composicions simfòniques, que establiren una estètica tendent vers el colossalisme d’estructures i desenvoluparen les especulacions tonals wagnerianes, representen un dels punts culminants del simfonisme de la segona meitat del segle XIX La seva figura, dominada per un caràcter introvertit i tímid, fou objecte d’enceses polèmiques obertes pel musicògraf austríac Eduard Hanslick, el qual el contraposà al model de Johannes Brahms Fill gran d’un mestre d’escola i organista, Bruckner prengué les primeres lliçons de música del seu pare A deu anys ja tocava l’orgue i assistia, de…