Resultats de la cerca

La seva obra reprèn les anàlisis de Cussier, Sapir i Whorf sobre la funció constitutiva del llenguatge i les tesis de Durkheim sobre la relació entre estructura social i estructures típiques i les sotmet a proves empíriques La seva teoria, allunyada de la de Chomsky, ha incidit sobre les ciències de l’educació, la psicolingüística i la psicologia evolutiva Autor de nombrosos articles, alguns d’ells foren aplegats a Class, Codes and Control , en quatre volums 1971-90

Segons Diògenes Laerci fou deixeble d’Anaximandre Com els altres pensadors de l’escola cercà un principi originari de totes les coses que expliqués la seva unitat, i deduí d’observacions empíriques que aquest principi era l’aire Del moviment infinit i incessant de l’aire havien de néixer totes les coses, humanes o divines, pel doble procés de condensació i rarefacció La progressiva condensació havia de produir els núvols, l’aigua i la terra, i la rarefacció el foc

Amic de Husserl, és especialment conegut per la seva Logik 1921, considerada la més completa exposició de la lògica en el sentit fenomenològic, desenvolupada seguint una reflexió sobre fenòmens psíquics com el voler, la motivació i les disposicions En la seva fenomenologia té un paper important la distinció entre essències bàsiques i essències empíriques És autor de Phänomenologie des Wollens ‘Fenomenologia del voler’, 1900, Motive und Motivation 1911, Zur Psychologie der Gesinnungen ‘Per a la psicologia de les disposicions’, 1913-16 i Die Seele des Menschen ‘L’ànima de l’home’,…

Estudià a la Universitat de Cambridge Durant la Segona Guerra Mundial treballà en el gabinet de guerra britànic i després elaborà els principis metodològics sobre els quals ha fonamentat els sistemes de comptes nacionals de l’ONU i l’OCDE L’any 1945 fou director del departament d’economia aplicada de la Universitat de Cambridge i del 1945 al 1980 fou professor de finances d’aquesta universitat El 1984 li fou atorgat el premi Nobel d’economia per la seva aportació al desenvolupament de sistemes de comptabilitat nacional, els quals han servit per a establir les bases d’una millora de les…

Doctor en filosofia per la Universitat de Chicago 1967, fou professor de ciències polítiques a la Universitat de Michigan des del 1972 Participà en nombroses investigacions empíriques internacionals de llarga durada com l’eurobaròmetre Des del 1985, fou director de programes a l’Institut d’Investigacions Socials de la Universitat de Michigan L’any 2009 ingressà a l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Desenvolupà una teoria del canvi intergeneracional de valors contrastada empíricament en més de quaranta països Seguint el model teòric de la jerarquia de les necessitats,…

Dedicat a l’estudi de la cultura i les institucions àrabs, fou també un intellectual preocupat per qüestions com la pedagogia o l’estatut científic de la història Era fill d’una família de propietaris i comerciants de taronges a la Ribera del Xúquer, i estudià a les Escoles Pies i a la Facultat de Dret de València En aquesta ciutat, es vinculà molt aviat a les institucions educatives i a la Institució Lliure d’Ensenyament ILE D’aquí deriva, potser, la seva actitud oberta a tota innovació cultural i del mètode científic A Madrid prosseguí els estudis universitaris, ara orientats a les llengües…

Vida Dedicat a l’estudi de la cultura i les institucions àrabs, fou també un intellectual preocupat per la músicologia, la pedagogia o l’estatut científic de la història Era fill d’una família de propietaris i comerciants de taronges a la Ribera del Xúquer, i estudià a les Escoles Pies i a la Facultat de Dret de València, on es doctorà en dret En aquesta ciutat, es vinculà molt aviat a les institucions educatives i a la Institució Lliure d’Ensenyament ILE D’aquí deriva, potser, la seva actitud oberta a tota innovació cultural i del mètode científic A Madrid prosseguí els estudis universitaris…

Vida i obra Era membre d’una noble família originària de Girona El seu cognom matern era Surís, però utilitzà el familiar de Montpalau El seu besavi, Jeroni de Capmany i Montpalau, investit cavaller el 1671, fou professor de dret a l’Estudi General de Girona, jurat de la ciutat el 1678 i el 1682 i autor del pròleg en el manuscrit gironí de la Crònica siscentista de Jeroni de Real, editada per Joan Busquets El seu avi defensà la causa austriacista i, en conseqüència, patí l’exili i la confiscació dels béns després de la guerra de Successió 1700-14 En tornar del desterrament, la família s’…