Resultats de la cerca

Fou deixeble de Niccola Amati i seguí els models del seu mestre, que perfeccionà lentament Els seus fills, i especialment el seu net Giuseppe Guarneri Cremona 1698 — 1744, dit “del Gesù” perquè emprava com a distintiu l’anagrama IHS, crearen instruments d’una qualitat comparable a la dels de Stradivari

Seguidor del surrealisme, conreava una poesia que vacillava entre el grotesc, la irreverència i el llenguatge intellectual, i emprava sovint l’argot i l’idioma popular Des de Tempo de fantasmas 1951 fins a Uma coisa em forma de assim 1980, publicà deu llibres, entre els quals un de cròniques As andorinhas não têm restaurante 1970 El 1982 publicà les seves Poesias Completas 1951-1981

És autor d’un cèlebre sistema d’escriptura on emprava microintervals quarts, sisens i dotzens de to Capdavanter de l’atematisme musical, escriví obres de grans dimensions sense que el material temàtic tingués cap funció estructural Deixà 14 quartets basats en diferents sistemes 1920-64 i les òperes Die Mutter ‘La Mare’, 1931 i Nová země ‘Nova terra’, 1935 El seu germà, Karel Hába Vizovice 1898— Praga 1972, fou també compositor i violinista

La seva obra és encara poc coneguda Fou company, a Roma, de Valentin de Boulogne El 1632 es traslladà a Tolosa, al Llenguadoc, on s’establí, i es dedicà a pintar esglésies i convents d’aquella ciutat i els voltants Els seus quadres, la majoria dels quals de temes religiosos i sovint d’una mida considerable, en els quals emprava el clarobscur, són d’un realisme contingut i sobri Davallament, L’enterrament de Crist i La Mare de Déu i l’Infant Museu dels Agustins, Tolosa de Llenguadoc

El 1905 inaugurà botiga a Barcelona Fundà la Societat Catalana de Paviments Monolítics i Similars, que en les seves obres emprava la xilotita , susceptible d’ornamentació vària, i la duroxila , per a la reproducció en sèrie de treballs escultòrics de pedra en pasta, apta per a donar forma a les sinuoses arcades i mogudes xemeneies modernistes Participà en els jocs florals de Barcelona, on obtingué flor natural 1912 Publicà llibres de faules, en vers Música vella , 1896 Moneda curta , 1908, de poesia De sol a sol, 1899 Branques mortes , 1902 i d’assaig Lo nostre plet , 1900,…

Fou director tècnic a la Gasmotorenfabrik Deutz de Colònia, on fou construït el motor de gas de quatre temps de velocitat regulable El 1883 fundà un taller experimental a Cannstatt, on desenvolupà l’estudi d’un dels primers motors de combustió interna, que era el primer en què hom emprava gasolina com a carburant Daimler l’acoblà successivament com a giny propulsor a una bicicleta 1885, a un vehicle de quatre rodes 1886 i a una barca Patentà un bon nombre de perfeccionaments mecànics relacionats amb l’automoció, entre els quals un carburador i un filtre L’any 1890 fundà la…

El 1863 féu construir a Colònia el primer model de motor de gas Perfeccionà i portà a la pràctica les idees exposades el 1862 per Beau de Rochas, i el 1872 elaborà els plans d’un motor de combustió interna, el féu construir i tingué, poc temps després, aplicació en la indústria automobilística Otto emprava el sistema de cilindre i pistó de la màquina de vapor i dividia el procés en quatre temps el motor anava proveït d’un regulador centrífug per a limitar la velocitat i d’un sistema de distribució per vàlvules laterals Aquest tipus de motor de combustió i també el cicle de…

Format a l’escola de Madrid, es titulà el 1904 Es caracteritzà per un estil que, malgrat que coneixia i emprava el Modernisme —llenguatge aleshores molt en ús a València—, sempre anà acompanyat d’un cert classicisme que s’inspirava en l’estil Napoleó III La seva arquitectura no és doncs innovadora, sinó eclèctica Arribà a ésser un arquitecte de renom així, fou una de les peces fonamentals en l’Exposició Regional —després Nacional— de València del 1909, arquitecte provincial, acadèmic de Sant Carles, arquitecte d’Hisenda i membre de la comissió provincial de monuments Com a tal…

S’inicià a Solidaridad Obrera i, convertit al catalanisme, fundà, amb Ventura Gassol i d’altres, la revista Dansa, Pàtria i Art  1923, on emprava al pseudònim de Frèbua Fou un dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya i membre de Palestra Collaborà assíduament amb Ràdio Associació de Catalunya i fou redactor dels diaris  L’Instant , Diario de Barcelona  i La Humanitat , i de la revista  Claris El 1937 fou director general dels serveis informatius de les emissores radiofòniques de la Generalitat, i s’especialitzà en els reportatges en directe Lluità al front i s’exilià…

Fou un dels promotors del ressorgiment cultural de Tarragona El 1882 s’establí a Barcelona, on dirigí La Ilustración Ibérica 1882-1900 Collaborà a publicacions de Madrid com El Social , on emprava el pseudònim de Salvador Redactor de La Vanguardia , en anar-se'n Raimon Casellas el 1899 es feu càrrec de la rúbrica artística des d’on adoptà una actitud eclèctica però amb aguda intuïció i amb marcada simpatia envers la nova generació postmodernista El 1902 esdevingué codirector del diari Divulgador d’història i de medicina, publicà unes quaranta obres que sovint signava Carlos de…