Resultats de la cerca

Fou escrivà i protonotari de la reina Elionor de Sicília Padrastre de Bernat Metge , feu que aquest entrés a la cancelleria reial i dirigí la seva iniciació en el classicisme Entre el 1380 i el 1385 traduí al català el De re rustica de Palladi amb una gran fidelitat i precisió en els vocables tècnics

Ambaixador a Bucarest 1913-14, s’esforçà perquè Romania entrés a la guerra a favor dels estats centrals El 1916 fou nomenat ministre d’afers estrangers Aconsellà a l’emperador Carles I una pau per separat amb els aliats, sense abandonar l’aliança alemanya El 1918 dimití a causa dels recels dels aliats després de les paus amb Rússia i Romania Escriví Im Weltkriege ‘Durant la guerra mundial’, 1919

Llicenciat en geografia per la Universitat de Barcelona 1976, n'és professor des del 1977 i s’hi doctorà el 1988 S'ha especialitzat en el camp de la geografia humana, en el de la didàctica i en el de la cartografia Ha publicat, entres altres obres, el Diccionari de cartografia i l' Atles escolar de Catalunya 1992 Ha impulsat i renovat de manera continuada els estudis de cartografia dins la llicenciatura de geografia

Dirigent del partit nacionalista gallès Plaid Cymru en 1945-81 Llicenciat en dret a Aberyswith i master a Oxford, fou doctor honoris causa per la de Galles Lluitador nacionalista i pacifista, aconseguí que el 1982 entrés en servei el quart canal de televisió britànica, en gallès, després que el 1980 anunciés una vaga de fam davant la negativa de M Thatcher a impulsar-lo Fou diputat pel seu partit diverses vegades Escriví diversos llibres, entre els quals Bywyd Cymro ‘Vida d’un gallès’, 1982 i Cymru o Hud ‘Galles eterna’, 2001

Lloctinent de Boffillo del Giùdice i de Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, governadors dels comtats de Rosselló i de Cerdanya durant el domini de Lluís XI i Carles VIII de França Quan, el 1492, semblava que els comtats serien tornats a Ferran II, procurà de crear un ambient favorable a l’adhesió a França forçant l’elecció dels cònsols de Perpinyà, els quals nomenà personalment Anullà les noves eleccions celebrades a causa de la protesta dels ciutadans, i calgué que Joan d’Ax, veguer de Carcassona, entrés a Perpinyà amb forces reials i hi restablís els veritables cònsols…

Fou partidari de la unió del Rosselló a Catalunya quan Joan II reeixí a emparar-se de Perpinyà 1473, bé que s’havia mostrat indecís en esclatar 25 de gener una revolta filocatalana a la ciutat pocs dies abans que hi entrés el monarca 1 de febrer És dubtosa la veracitat de la seva heroica actuació en defensa de Perpinyà arran del setge de la ciutat posat per Lluís XI de França 1474, en el transcurs del qual preferí sacrificar el seu fill, que es trobava en poder dels francesos, abans de lliurar la ciutat Tanmateix, el seu fill morí a les mans dels assetjants, i l’any 1475 ell ja…

Mestre als disset anys, s’interessà per la música i la literatura i el 1944 s’afilià al Partit Comunista La seva carrera com a periodista sínicià en L’Unitá 1947, per passar després a Pionere 1950, a la direcció d' Avanguardia 1950, una altra vegada a L’Unitá 1956 i a Paese Sera 1958 L’any 1948 començà a escriure narracions curtes per a infants en L’Unitá , les quals es publicaren posteriorment sota els títols de Il Libro delle Filastrocche 1950 i Il romanzo de Cipollino 1951 Del 1966 al 1969 participà en projectes collaboratius amb els infants i el 1970 rebé la medalla Hans Christian…

Estudià medicina i exercí com a psiquiatre abans de dedicar-se íntegrament a la literatura Mitjançant ambiciosos panorames narratius fets de juxtaposicions de perspectives sense solució de continuïtat, les seves novelles recorren la història contemporània de Portugal Memória de elefante 1979, O auto dos Danados 1984, premi de l’Associació Portuguesa d’Escriptors 1985 Manual d’inquisidores 1996, O esplendor de Portugal 1997, Exhortaçao dos crocodilos 1999, premi APE 2000, Não Entres tão Depressa Nessa Noite Escura 2000, Que farei quando tudo arde 2001, Boa tarde as coisas aqui em baixo 2003,…

Fill de militar, lluità durant la guerra del Francès contra Napoleó El juliol de 1835, en revoltar-se Barcelona, el capità general Llauder, en fugir, li confià el comandament del Principat mentre arribava el general Pere N de Bassa i Girona Pastors li recomanà que no entrés a Barcelona i quan Bassa fou atacat pels revoltats, fou ferit quan intentava de protegir-lo Proclamat comandant general interí del Principat, fou poc hàbil en els intents de calmar la revolta i no pogué evitar l’incendi de la fàbrica Bonaplata Contribuí a formar la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona per a…

Era membre d’una aristocràtica família iemenita assentada a València des dels primers moments de la conquesta musulmana Fou elegit cap de la república municipal instituïda a València 1092 després de la revolta popular que destronà al-Qādir, l’antic rei de la taifa de Toledo, imposat per Alfons VI de Castella i Álvaro Háñez S'alià amb el Cid per a impedir l’entrada dels almoràvits a València 1093, contra els desigs de la part més puritana de la població encapçalada pels Banū Wāǧib, partidària de fer cara al Cid amb l’ajuda dels nord-africans Destituït temporalment ibn Wāǧib , fou elegit…