Resultats de la cerca

Graduada en literatura anglesa a Oxford el 1944, es dedicà a l’ensenyament al Charlotte Mason College actualment Universitat de Cúmbria, del qual fou directora Després d’obtenir el doctorat el 1971, es dedicà exclusivament a la literatura Aprengué esperanto el 1949 Els seus reculls poètics, de gran sensibilitat, són Kontralte 1955, Cent ĝojkantoj ‘Cent cants de joia’, 1957 i Eroj ‘Bocins’, 1959 El volum Virino ĉe landlimo ‘Dones a la frontera’, 1959 aplega les peces teatrals, i les proses es troben reunides en Dekdu piedetoj ‘Dotze peuets’, 1964 i Okuloj ‘Ulls’, 1967…

Els seus poemes originals es troben, sobretot, en els reculls Streĉita kordo ‘Corda tibant’, 1931, Rimportretoj ‘Retrats en rima’, 1931, un dels quals cantà el “fort sentiment català” de mossèn Joan Font-Giralt, bon orador en esperanto i Ezopa saĝo ‘Saviesa d’Isop’, 1956 Són magistrals les seves versions en vers de Baudelaire, Dant, Goethe, Heine, Shakespeare, dels hongaresos Madách i Petöfi, i de molts altres Com a assagista i gramàtic cal citar Lingvo stilo formo ‘Llengua, estil, forma’, 1931, Parnasa gvidlibro ‘Guia al Parnàs’, 1932 i Plena Gramatiko de Esperanto…

Fou l’ànima d’un famós cabaret parisenc en esperanto anomenat La Verda Kato ‘El Gat Verd’ els anys vint i La Tri Koboldoj ‘Els Tres Follets’ els anys quaranta A més de molts articles en la premsa esperantista, escriví, entre d’altres, els llibres poètics Verdkata Testamento ‘Testament del Gat Verd’, 1926 i La goja podio ‘La tribuna joiosa, 1949 i, en prosa, Prozo ridetanta ‘Prosa somrient’, 1928 i la novella Kiel akvo de l’rivero ‘Com aigua del riu’, 1963

Aprengué esperanto el 1950, i poc després fou un dels fundadors del grup d’esperanto de Sabadell, el primer fundat a Catalunya després del 1939 En fou membre de la junta durant dècades, com a vocal, secretari, president o redactor del butlletí, i ensenyà esperanto a centenars d’alumnes L’any 1980 fou un dels fundadors de l’ Associació Catalana d’Esperanto  ACE, successora de la Federació Esperantista Catalana

D’aptituds lingüístiques precoces, a mitjan anys trenta aprengué l’ esperanto Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, posteriorment exercí el magisteri a Escòcia, i formà part del seu moviment esperantista El 1952 publicà el seu primer llibre, el recull poètic Spiro de l’pasio ‘L’esperit de la passió’, inici d'una obra ingent que el situà com un dels primers autors en aquesta llengua Traduí nombrosos clàssics de l’anglès Shakespeare, Dickens, Wilde, Tolkien, Burns, etc, i formà part també de l’antologia de poetes escocesos en esperanto  Kvaropo ‘Quatreta’, 1952 La…

Estudià a Moscou i Varsòvia, on es graduà en medicina el 1885 i exercí professionalment com a oculista L’experiència de la seva ciutat natal, on convivien en un ambient conflictiu russos, polonesos, alemanys, lituans, bielorrussos i jueus de llengua ídix , el portà a emprendre la tasca de cercar una llengua de comprensió internacional Descartades les opcions de llengües antigues com ara el grec o el llatí o algunes llengües modernes d’àmplia difusió —per les arbitrarietats gramaticals pròpies de les llengües naturals, les dificultats d’aprenentatge i la identificació amb un determinat poble o…

Participà en l’antologia Kvaropo ‘Quatreta’, 1952 Les seves novelles són iròniques i satíriques Cal esmentar, sobretot Vitralo ‘Vitrall’, 1960, La granda kaldrono ‘El gran perol’, 1978, Misio sen alveno ‘Missió incomplerta’, 1982, La kastelo de vitro ‘El castell de vidre’, 2004 i Kronprincedzino ‘El príncep hereu’ 2011 Traduí Milton per a l’ Angla Antologio És també autor del volum de narracions Tri rakontoj pri la Miljara Paco ‘Tres contes sobre els millenis de la pau’ 1998 i el recull poètic Danco de vivo kaj aliaj poemoj ‘Dansa de la vida i altres poemes’, 2012

Residí a Cuba d’infant En tornar, estudià dret a Barcelona i publicà contes i articles a La Senyera , de Palamós, El Federalista , L’Avenç , etc, i fou redactor de Joventut S’identificà amb els ideals del modernisme i el federalisme El 1902 publicà Francisco Pi i Margall i la peça teatral Titelles febles En Creuant la plana morta 1903 defensà l’autonomisme El 1904 aparegueren el relat La Ella d’en Vademecum i el drama El geni , escrit amb Emili Tintorer El seu teatre s’inscriu en els corrents vitalistes i regeneracionistes del modernisme El 1905 estrenà Dintre la gàbia i entrà en contacte…

Ha publicat els poemaris Súria 1962, Hologramas  1969, Telepoemas  1970, Hora 1991, Rosa secreta 1992, Ètiques 2000, en edició catalana i portuguesa, així com Pluralogo 1996 i Speguligoj 1998, en esperanto Publicà els reculls de contes Monção 1963 i A Literatura indo-portuguesa , amb el seu marit Manuel de Seabra premi Abílio Lopes do Rego de l’Academia das Ciéncias de Lisboa Traductora al portuguès, català, castellà i esperanto, és coautora, amb M de Seabra, del Diccionari portuguès-català  1985 i del Diccionari català-portuguès 1989 Com a pintora feu la primera…

De jove residí a l’Argentina, on es doctorà en lletres El 1918 fundà el Liceu Dalmau, d’ensenyament mitjà i tècnic, a Barcelona i a catorze poblacions catalanes més El 1940 el transformà en l’Institut Belpost d’ensenyament per correspondència Tingué una gran activitat com a articulista i conferenciant, especialment a favor de la cultura catalana i de l’esperanto Fou membre de l’Akademio de Esperanto com a representant de la llengua catalana Fundà i dirigí la revista “Clarisme” i collaborà a “Alt Empordà”, “La Nova Revista”, “Mirador”, “Antologia” i “Raixa” Creà el…