Resultats de la cerca

Influït pels simbolistes, s’inicià amb la poesia, però es destacà sobretot com a novellista i, al costat dels seus records autobiogràfics, descriví la pobresa dels ambients nadius i els estrats socials equívocs de la població parisenca La mère et l’enfant 1900, Bubu de Montparnasse 1901 i, pòstumament, Charles Blanchard 1913 i Souvenir d’enfance 1926

Professor a la Universitat d’Amsterdam 1892 i de Leiden 1899-1926, publicà estudis sobre lingüística indoeuropea, sobre el basc Beiträge zu einer vergleichenden Lautlehre der baskischen Dialecte , ‘Contribucions a una fonètica comparada dels dialectes bascs’, 1903 De oudere lagen van de Baskische-Woordenschat , ‘Els estrats antics del lèxic basc’, 1942, i Gestaafde en vermeende affiniteiten van het Baskisch , ‘Afinitats segures i suposades del basc’, 1946 i sobre llengües americanes, com l’esquimal i l’algonquí

En la seva primera etapa creativa el caracteritzaren obres que tracten els problemes dels estrats més pobres de la pagesia Posà al servei d’aquest objectiu l’escrit sociogràfic Egy parasztcsalád története ‘Història d’una família pagesa’, 1939, la novella Máról holnapra ‘D’avui a demà’, 1939 i el drama Szakadék ‘Abisme’, 1943 Els anys cinquanta se centrà en problemes individuals i collectius dels intellectuals D’aquesta segona etapa cal destacar els drames Kormos ég ‘Cel sutjós’, 1959, Hajnali tüz ‘Foc a la matinada’, 1961 i la novella Részeg esö ‘Pluja èbria’, 1963 en versió…

Comerciant enriquit, es lliurà a la lectura dels clàssics grecs i a la recerca de les antigues ciutats Inicià unes excavacions al pujol de Hissarlik prop dels Dardanels, Turquia per trobar l’emplaçament de la Troia homèrica i posà al descobert la ciutadella fortificada amb nou estrats sobreposats Trojanische Altertümer , 1874 Després, a Micenes, descobrí el mégaron i les tombes de l’acròpolis, que identificà amb les dels Atrides Mykenä , 1878 També excavà el tresor d' Orcomen Orchomenos , 1884 i descobrí el palau de Tirint Tiryns , 1886 Explorà Creta, però no arribà a fer-hi…

Especialista en història medieval Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà al Real Colegio de España de Bolonya el 1969 Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona 1983-2014, emèrit des del 2014 Les seves línies de recerca fonamental se centraren al voltant dels estrats més humils de l’edat mitjana i entorn del món universitari medieval de la corona d’Aragó Des del 1992 fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia, i des del 1998, membre corresponent per Espanya a l’Academia Nacional de la Historia de la República Argentina Entre les seves obres cal…

Propietari del terreny de l’Alcúdia, dedicà bona part de la seva vida a realitzar des del 1940 excavacions arqueològiques en el jaciment, solar de l’antiga ciutat ibèrica i romana d’ Illici Organitzà la celebració, a Elx, del IV Congreso Arqueológico del Sudeste Español 1948 Des del 1971 realitzà un seguit de publicacions monogràfiques sobre temes locals on donà a conèixer documentació i materials preparats parcialment pel seu predecessor en l’arxiu, Pere Ibarra i Ruiz Fou corresponent de la RAH de Madrid i de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona Els seus estudis,…

El seu pare, un alt oficial de l’exèrcit i destacat líder del Partit Comunista, fou víctima de les purgues dutes a terme durant la Revolució Cultural 1965-76 Després de la rehabilitació del seu pare, estudià història a la Universitat de Pequín i el 1980 s’afilià al Partit Comunista El 1982 es graduà en periodisme A partir d’aquests anys ascendí ràpidament en la jerarquia del partit i ocupà càrrecs polítics i en l’Administració pública alcalde de Dalian 1992, el 2001 fou nomenat governador de la província de Liaoning, i el 2004, ministre de Comerç L’any 2007 esdevingué membre del politburó i…

Cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Vic 1943-53 i es llicencià en ciències geològiques 1967 Professor al seminari de Vic 1957-67, fou deixeble de C Virgili i es doctorà a la Universitat d’Oviedo amb una tesi sobre la geologia i l’estratigrafia de l’Eocè de la comarca d’Osona Collaborador científic del CSIC del 1963 al 1972, aquest any s'incorporà a la Universitat de Barcelona , on fou catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica 1982, i hi ocupà també els càrrecs de degà de la Facultat de Geologia 1978-1984 i de president de la Divisió III de Ciències Experimentals i Matemàtiques…

Doctor en enginyeria de transports per la Universitat de Teheran, on fou professor El 1979, poc després de la revolució islàmica, participà en l’assalt de l’ambaixada dels EUA a Teheran El 1986 passà a formar part dels Guardians de la Revolució, cos parapolicial creat amb la missió de vetllar per l’ortodòxia islàmica d’individus i grups i amb poders per a exercir una repressió discrecional El 1988 fou designat governador de dues províncies El 2003 aconseguí l’alcaldia de Teheran, i al juny del 2005 derrotà el candidat oficialista Ali Akbar Hashemi Rafsandjani a la presidència del país, amb un…

Vida Estudià al Conservatori de Cluj amb F Farkas i privadament amb P Kadosa El 1945 s’installà a Budapest, on continuà els estudis amb S Veress i P Járdány El 1950 substituí Z Kodály a l’Acadèmia de Música Després de l’ofensiva soviètica del 1956, fugí clandestinament d’Hongria i, després d’una curta estada a Viena, fou acollit a Colònia per K Stockhausen Treballà a l’Studio Música Electrònica de la WDR 1957-58 El 1964 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música Obtingué la nacionalitat austríaca el 1967, i des del 1973, i fins que es retirà el 1989, es dedicà a l’ensenyament a…