Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Julio César Benítez Amoedo
Futbol
Futbolista.
Debutà amb el Racing de Montevideo i arribà al futbol espanyol la temporada 1959-60 després de fitxar pel Valladolid Posteriorment ingressà a les files del Saragossa S’incorporà al Futbol Club Barcelona el 1961 El seu traspàs, nou milions de pessetes, fou un dels més costosos d’aquella època En un principi ocupà la posició de centrecampista, però amb l’arribada de Kubala passà a ocupar la posició de lateral dret Fou expert en el llançament de faltes Alineat en un total de 238 partits, marcà 26 gols i fou campió de Copa 1963 i de la Copa de Fires 1965, 1966 Morí la vigília d’un Barça-Real…
Pere Furió
Música
Mestre de capella valencià.
Al llarg de la seva vida professional treballà en nombrosos indrets de la geografia hispànica Presumiblement es formà a la collegiata de Sant Nicolau de Bari, a Alacant El 1735 fou tiple a l’església parroquial d’Elx, i el 1750 obtingué la plaça de mestre de capella d’Antequera Màlaga, on sembla que cometé una sèrie de faltes, no concretades en la documentació conservada, que provocaren el seu desterrament de la ciutat El 1755 passà a ocupar el mateix càrrec a la capella reial de Granada i un any més tard fou empresonat en aquesta ciutat andalusa, molt probablement per problemes i disputes…
Manuel Costa-Pau i Garriga
Historiografia catalana
Escriptor, pensador i editor.
La seva obra narrativa conté un marcat to assagístic i una important base històrica i sociològica, com és el cas de Turistes, sirenes i gent del país 1966, una de les primeres anàlisis sobre el fenomen turístic que Francesc Roca situa, per la seva profunditat d’anàlisi, al costat d’ Els altres catalans , de F Candel, i de Nosaltres els valencians , de J Fuster Al final de la dècada del 1950 i el principi de la del 1960, formà part de l’equip redactor de l’enciclopèdia Espasa , que fou el nucli que introduí el pensament d’Antonio Gramsci a Catalunya La influència d’aquest intellectual i…
Anatolij Konstantinovic L’adov
Música
Compositor i professor rus.
Forma part, com AS Arenskij i A Glazunov, de la generació de compositors situada entre els fundadors de l’escola nacional russa i la de S Prokof’ev i I Stravinsky Era fill d’un músic que dirigí durant anys l’orquestra del Teatre Mariinskij de Sant Petersburg i del qual rebé la primera formació musical Entrà al conservatori de la seva ciutat natal el 1870 per estudiar piano i violí, i el 1872 s’incorporà a les classes de composició de N Rimskij-Korsakov La seva indolència en el treball i les constants faltes d’assistència motivaren que fos expulsat del centre el 1876 Tanmateix, fou readmès el…
Onofre Manescal
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Vida i obra Doctorat en filosofia a Barcelona i en teologia a Alcalá, fou professor de teologia a l’Estudi General de Barcelona i rector de Sant Andreu de la Selva 1599-1606 Orador en llatí, català i castellà, publicà alguns dels seus sermons entre el 1604 i el 1611, dels quals el més destacable i conegut és Sermó vulgarment anomenat des Sereníssim senyor Don Jaume segon, justicier, y pacífic, rey de Arago, y compte de Barcelona, fill de Don Pedro lo Gran, y de Dona Costança sa muller , predicat a la seu de Barcelona el 1597 i publicat el 1602 També publicà Apologética disputa, donde se…
,
José Deleito Piñuela
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Obtingué la llicenciatura en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid el 1899 i, un any després, realitzà els exercicis a fi d’obtenir el grau de doctor davant d’un tribunal format per Sales i Ferré i Amador de los Ríos La seva tesi es titula Estado de la sociedad española en tiempos de Felipe IV Ingressà en l’Escola Normal Superior de Mestres de Madrid i en el curs 1900-01 obtingué el Certificat d’Aptitud Pedagògica El 1906 aconseguí la càtedra d’història universal antiga i medieval de la Universitat de València, i l’any següent, s’hi incorporà i també es feu càrrec de la…