Resultats de la cerca

Fou argenter d’ofici La seva activitat literària es concentrà gairebé exclusivament en les publicacions populars que impulsà l’editor Innocenci López Amb els pseudònims Fantàstic , A March i Matias Bonafè publicà a La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa milers d’articles que se situen entre la crònica d’actualitat i l’anotació costumista Reservava per a la poesia i el teatre humorístics el pseudònim de Celestí Gumà , o C Gumà  Entre el 1882 i el 1886 publicà uns 58 opuscles còmics, alguns dels quals són curtes peces teatrals que obtingueren una gran popularitat …

Llicenciat en història de l’art, posteriorment es diplomà en estètica i història de la cinematografia per la Universitat de Valladolid i en semiologia de la imatge audiovisual pel Centre Internacional de les Arts Escèniques i de la Comunicació Social de Roma L’any 1994 fundà l’ Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya  ESCAC, que dirigí des de la seva creació, institució adscrita a la Universitat de Barcelona dedicada a l’ensenyament i la difusió del cinema El 1999 creà la productora Escándalo Films, adscrita a l’ESCAC per fer de pont entre el món acadèmic i el món professional…

Dedicat al gènere fantàstic i de terror, del qual fou un dels gran renovadors, debutà el 1972 amb The Last House on the Left Seguiren diversos films, entre els quals destaca  The Hills Have Eyes 1977, que rebé el gran premi internacional del jurat del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges Amb A Nightmare on Elm Street 1984, aconseguí el gran èxit de la seva carrera, especialment gràcies a l’impacte del personatge de Freddy Krueger, un assassí en sèrie que mata en els somnis de les seves víctimes El film tingué diverses seqüeles, una de les quals, New Nightmare 1994…

Format a Sant Jordi Exposà amb els Artistes Graciencs el 1948, concorregué als salons d’Octubre 1954-56 i formà part del grup Sílex 1955-57, amb el qual exposà a Alacant, Cartagena, Corbera de Llobregat i Barcelona Partint d’un cert impressionisme, arribà a un estil fantàstic i tremendista Integrat en l’equip publicitari Zen, evolucionà més tard cap a un neoplasticisme Illustrà diversos llibres i collaborà també com a illustrador a Tele-Estel Tornà a exposar a Barcelona el 1975, adscrit a un estil que enllaça amb l’art fantàstic de la seva primera època

Després d’una àmplia experiència televisiva, inicià una filmografia especialitzada en el gènere fantàstic Parasite Murders 1975, The Brood 1979, Scanners 1980, Videodrome 1982, The Dead Zone 1983, The Fly 1986, Dead Ringers 1988, Naked Lunch 1991, M Butterfly 1993, Crash 1996 i eXistenZ 1999 Dins del gènere fantàstic ha dirigit Spider 2002 Amb el thriller A Story of Violence 2005, inicià una línia allunyada del gènere que li donà fama i que fou ben rebuda per la crítica, i que prosseguiria amb el drama mafiós Eastern Promises 2008 i amb A Dangerous Method 2011, sobre…

Després de graduar-se a la Universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh 1960, començà a dirigir curtmetratges El 1968 obtingué un gran èxit amb The Night of the Living Dead , que inaugurà un nou subgènere del cinema de terror les pellícules de zombis Posteriorment dirigí altres produccions que, sense obtenir el mateix ressò, el consolidaren en el mateix àmbit Dawn of the Dead 1978  Creepshow 1982  Monkey Shines 1988, premi al millor director i de l’Associació Catalana de Crítics al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya  The Dark Half 1993  Land of the Dead 2005 …

Curtmetratges com Doña Lupe 1985 i Geometría 1987 ja evidenciaven la seva predilecció pel gènere terrorífic i fantàstic, en el qual enquadrà el seu primer llargmetratge, el celebrat Cronos 1993 El seu èxit li obrí les portes de Hollywood, on, sempre dins el gènere fantàstic, ha dirigit Mimic 1997, Blade II 2002, Hellboy 2004 i la seva seqüela Hellboy II The Golden Army 2008, pellícules caracteritzades per una estètica fosca i carregada A l’Estat espanyol rodà El espinazo del diablo 2001, una història de fantasmes ambientada a la Guerra Civil Espanyola, amb producció…

Influït per ORedon Mantingué contactes amb el grup Der Blaue Reiter, tot i que s’allunyà de l’expressionisme i recercà un món fantàstic Illustrà obres d’ETAHoffmann, EAPoe, FDostojevskij, etc

Graduat en periodisme per la Northwestern University d’Illinois, el 1971 vengué a la revista Galaxy la primera de les històries curtes que havia estat escrivint des de l’adolescència La seva primera novella, Dying of the Light no arribà, però, fins el 1977 A mitjan dels anys vuitanta, després de publicar Fevre Dream 1982 i The Armageddon Rag 1983, emprengué una carrera com a guionista i productor de sèries televisives com Twilight Zone i Beauty and the Beast El 1996 nasqué la saga que el convertiria en un nom de referència dins el gènere fantàstic, A Song of Ice and Fire , de la…

Començà treballant com a periodista i actor cinematogràfic, i el 1923, amb Paris qui dort , esdevingué un dels més importants cineastes francesos El seu primer període, lligat a l’avantguardisme — Entr’acte 1924, amb guió de Francis Picabia, Duchamp i Ray Le voyage imaginaire 1926, sàtira de l’onirisme—, fou seguit per una tendència al retrat boulevardier , però refinat — Un chapeau de paille d’Italie 1927 Sous les toits de Paris — Introduí després una subtil ironia social — Le million , primer film sonoritzat, que resultà revolucionari en la tècnica del nou mitjà À nous la liberté 1931 Le…