Resultats de la cerca

Fill d’un metge cubà emigrat d’origen català, inicià estudis a la universitat de Princeton, que abandonà per dedicar-se al periodisme i al teatre, i debutà com a actor a Broadway el 1940 i en el cinema el 1949 Protagonitzà o interpretà papers destacats en nombrosos films, sovint de personatges malenconiosos o una mica distants Des de mitjan anys cinquanta actuà amb freqüència en produccions europees, i des dels anys setanta en sèries televisives, entre les quals Falcon Crest De la seva filmografia es pot esmentar les actuacions a Scaramouche 1952, de G Sidney Lili 1953, de Ch Walters Knights…

Vida i obra Estudià gramàtica, retòrica i filosofia al Seminari Conciliar de Barcelona El 1801 entrà a la congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri Decidit opositor a la dominació francesa, el 1814, a la fi de l’ocupació, el baró d’Habert l’expulsà de Barcelona El 1821 morí exercint el ministeri sacerdotal, víctima de la febre groga És autor del dietari  Barcelona cautiva, ó sea, Diario exacto de lo ocurrido en la misma ciudad mientras la oprimieron los franceses, esto es desde el 13 de febrero de 1808 hasta el 28 de mayo de 1814 acompaña a los principios de cada mes una idea del estado…

Les seves primeres obres —retaules d’Albatàrrec Museu Episcopal de Vic, Granadella, Benavarri, Castelló de Farfanya Museu Episcopal de Vic i Tamarit de Llitera, el Salvador d’Estopanyà Museu d’Art de Catalunya, el Sant Vicent d’Albelda, etc— palesen encara la influència dels Serra Posteriorment passà per una etapa de transició —retaule de Sant Antoni Abat de Montsó Museu de Lleida—, i arribà a un estil relacionat amb el de Borrassà —la Santa Cena Museu Diocesà de Solsona, escenes de la vida de la Mare de Déu Museu de Lleida— Se li atribueix també quatre taules conservades a l’església de…

Participà en una disputa quodlibetal, de la qual es conserva el manuscrit també es conserven alguns sermons que li han estat atribuïts El seu pensament assenyala l’evolució de l’augustinisme cap a l’aristotelisme en la seva forma tomista, la qual acabà essent general dins l’orde dominicà

Membre del club Badalona Orientació, entre el 1994 i el 2009, ha estat vuit vegades campió de Catalunya de relleus i nou d’Espanya 2001-08, 2010 En l’àmbit individual, es proclamà campió català d’esprint 2004, 2006, mitja distància 1998, 2004, 2006, llarga distància 1998, 2004 i BTT-O 2004, 2009 També aconseguí et títol estatal de marató-O 2010, formant equip amb Jordi Sales Formà part de la selecció catalana 1996-2009 i de l’espanyola 2001-08

Ciutadà de Barcelona, documentat del 1324 al 1348 És la primera figura de vàlua internacional de la pintura catalana La seva vida és poc coneguda hom sap que el 1324 rebé l’encàrrec de decorar els murs de dues capelles de l’església antiga de Sitges i que, des del 1333, que introduí la pintura italogòtica als Països Catalans, rebé successivament encàrrecs d’Alfons III i de Pere III L’única pintura sobre taula conservada és un fragment de retaule amb escenes de la vida de sant Bernat Museu de Vic, i fins l’any 1936, en què fou destruït, hi havia encara el frontal de Bellpuig de les Avellanes…

Es diplomà en arquitectura a Princenton EUA, el 1933, però es dedicà al teatre El 1948 passà al cinema, i guanyà un Oscar com a protagonista de Cyrano de Bergerac 1950 Es destacà també en Moulin Rouge 1953 com a Toulouse-Lautrec i en The Caine Mutiny 1954

Vida i obra Fill d’un notari gironí, i del també eclesiàstic Bofifaci Ferrer Ingressà a l’orde dominicà i, després d’estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa, fou ordenat l’any 1378 Del 1378 al 1395 residí a València, on fou lector 1385-90 i mestre de la càtedra de teologia de la catedral El 1389 fou nomenat predicador general de l’orde Assolí aviat una gran fama com a conseller en totes les escales de la societat, malgrat l’oposició que li mostrà Nicolau Eimeric , gran inquisidor de Catalunya-Aragó El 1380 escriví el seu tractat De moderno Ecclesiae schismate , en defensa del papa…

Vida i obra És autor de diverses poesies breus sis poesies de temàtica amorosa, algunes de les quals influïdes per Ausiàs Marc i identificades pel senyal De fi en fi tres debats, un dels quals amb Valterra, i una resposta incompleta a la Demanda feta per frare Pere Martínez als trobadors de València Destaca un extens Conhort , d’intenció misògina, datable d’entre el 1425 i el 1458, en el qual inclou fragments d’obres de tretze poetes contra les dones entre altres, de Jordi de Sant Jordi, Bernat de Palaol, Bernat de Ventadorn i Ausiàs Marc Segurament es tracta de la mateixa persona que adreçà…

Amb altres agents del patrimoni reial, com Pere de Besalú, actuava pel Pallars, el 1477, amb els pagesos, en profit del rei i contra els interessos del comte Arnau Roger IV El 1462, amb els notaris Jaume Serrolí i Miquel Ombert, incità els pagesos a la rebellió, seguint les consignes de la reina Joana Enríquez a la cort del 1448 se li incoà un procés i posteriorment fou posat al seu cap com al de Verntallat el preu de 150 florins Joan II li tingué sempre una especial estima, en contra de la generalitat Potser fou fill del seu homònim Jaume Ferrer , cèlebre advocat dels remences…