Resultats de la cerca
Es mostren 236 resultats
Camil Soula
Metge occità.
Féu estudis a la Universitat de Tolosa, on es doctorà i de la qual fou catedràtic de farmacologia i fisiologia després fou catedràtic de fisiologia del treball a la Universitat de París Publicà diversos treballs sobre fisiologia de la melsa, el paper de la colesterina, el metabolisme intermediari dels glúcids i l’equilibri neurovegetatiu, i participà en la redacció de grans tractats enciclopèdics de biologia general i de fisiologia Mantingué estretes relacions amb els seus collegues catalans, collaborà a La Medicina Catalana , en els…
Andreu Pié i Jordà
Metge.
Llicenciat a Barcelona el 1946 i doctorat a Madrid el 1952, catedràtic de fisiologia de les universitats de Granada 1957 i Saragossa 1958, de la qual fou degà 1977-80 i on es retirà el 1991, treballà a Houston sobre temes de biofísica i pedagogia de la fisiologia És autor, entre altres, de Lecciones de Bioquímica, Lecciones de Fisiología i d’un text de química física Fou també el primer director del Collegi Universitari d'Osca 1973 i membre 1983 de la Reial Acadèmia de Medecina de Saragossa
Santiago Pi i Sunyer
Biologia
Medicina
Metge fisiòleg i polític.
Fill de Jaume Pi i Sunyer i germà d’August, amb qui collaborà en el camp de la investigació fisiològica al Laboratori Municipal de Barcelona, que dirigia Ramon Turró Inicià els seus estudis de medicina el 1910 -11 i es doctorà el 1914 El 1934 guanyà el Premi Garí, atorgat per la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, amb un treball que també presentà a Boston Des del 1917 assistí a nombrosos congressos de medicina Sevilla Asociación Española por el progreso de la Ciencia, París, Estocolm, Boston i Rússia, entre altres Fou professor auxiliar de fisiologia a la Universitat de…
August Krogh
Biologia
Fisiòleg danès.
Professor a la Universitat de Copenhaguen, estudià la fisiologia de la respiració i el metabolisme i explicà el mecanisme de la circulació capillar a Anatomy and Physiology of Capillaries 1922 El 1920 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia
Jesús Maria Bellido i Golferichs
Biologia
Metge, veterinari i polític.
Deixeble de Ramon Turró, inicià els seus treballs de fisiologia al laboratori del doctor Coll i Pujol Fou catedràtic de fisiologia a Saragossa 1914 i a Granada 1918, i després de farmacologia i terapèutica a Barcelona 1929 Collaborà intensament amb August Pi i Sunyer, amb el qual fundà l’Institut de Fisiologia Membre de la Societat de Biologia de Barcelona l’actual Societat Catalana de Biologia des de bon començament, arribà a ésser-ne president 1919-20 i dirigí l’escola de sordmuts i subnormals a Villa Joana La seva tesi d’entrada a l’Acadèmia de…
Walter Rudolf Hess
Medicina
Metge suís.
Féu estudis a Lausana, Berna i Zuric i fou durant molts anys director de l’institut de fisiologia de Zuric Són notables els seus treballs sobre neurofisiologia, en particular els referents al diencèfal, que el portaren a compartir, amb Egas Moniz, el premi Nobel de fisiologia i medicina de l’any 1949 També féu notables estudis sobre la viscositat de la sang
Frederick Grant Banting
Medicina
Metge canadenc.
És autor d’estudis bàsics sobre la fisiologia del pàncrees que el portaren, juntament amb CH Best i J Macleod, al descobriment de la insulina 1921, pels quals estudis li fou atorgat el premi Nobel de medicina 1923, que compartí amb Macleod Professor a la Universitat de Toronto, féu estudis experimentals sobre el càncer, la fisiologia de les càpsules suprarenals i la silicosi
Ragnar Arthur Granit
Biologia
Fisiòleg finlandès.
Estudià al Swedish Normallyceum, i el 1927 es graduà a la Universitat de Hèlsinki Des del 1946 fou cap del departament de neurofisiologia de la facultat de medicina de l’institut Karolinska d’Estocolm El 1967 li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia pels seus treballs i descobriments sobre la fisiologia de la visió i el control de les neurones motores
Claude Bernard
© Fototeca.cat
Biologia
Metge i fisiòleg francès.
Fou ajudant, al Collège de France, de François Magendie, el lloc del qual ocupà més tard 1855, i professor de fisiologia experimental a la Sorbona 1854 Hom el pot considerar el pare de la fisiologia moderna, no solament per les seves importants descobertes, sinó per la metodologia de l’experimentació que creà, desenvolupà i llegà a tots els qui després d’ell s’han esmerçat en tasques de recerca en el camp de la fisiologia i, en general, en qualsevol dels camps de les ciències biològiques Els seus estudis cabdals versaren sobre les funcions digestives…
Rossend Carrasco i Formiguera
Metge.
Germà de Manuel Carrasco i Formiguera Deixeble i collaborador d’August Pi i Sunyer, fou membre de l’Institut de Fisiologia i de la Societat de Biologia de Barcelona Amplià estudis a Harvard EUA Fou capdavanter, a Catalunya, dels estudis sobre la diabetis i de la preparació juntament amb Pere González i l’ús de la insulina a l’Europa continental 1922 Entre molts altres treballs, publicà a “Monografies mèdiques” La diabetis 1927 i Tractament de la diabetis 1929 Fou professor agregat de la Universitat Autònoma de Barcelona 1934 Exiliat el 1939, fou, a Mèxic, professor de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina