Resultats de la cerca

Estudià a l’Académie Julian, de París 1891-93 Fou introductor de la pintura francesa de la fi del s XIX a Romania, on fundà el Saló d’Artistes Independents 1896 i l’associació Joventut Artística Obres Safta la florista, Autoretrat 1907, ambdues al museu Anastase Simu, de Bucarest

Començà estudis a Còrdova i els acabà a Madrid, on fou deixeble de F Pradilla Anà pensionat a Roma 1892, on pintà obres poètiques o anecdòtiques, com La guerra segona medalla a l’exposició nacional de Madrid del 1892 Posteriorment se centrà en figures femenines Florista sevillana , exposat a Buenos Aires el 1900 i temes folklòrics Dones de la vall d’Ansó dins l’academicisme típic de la pintura castellana del seu temps, en la qual s’integrà totalment Fou professor de l’Escuela de Artes y Oficios de Madrid

Fou professor de música i musicà peces sainetesques pròpies entre d’altres, Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era, o siga L’escombriaire , 1859, La florista catalana , 1860, i Una cita a les fosques, o siga Per fondo que es faci el foc, lo fum sempre respira , 1866 i d’altres autors, com Frederic Soler, Eduard Vidal i Valenciano i Gervasi Amat Participà, com Clavé, que li edità obres i amb qui collaborà en la sèrie de plecs solts “El Cantor de las Hermosas”, en l’exaltació de la guerra d’Àfrica amb la « gran escena y coro de guerra » Desperta ferro 1860

Format a l’estudi del seu pare i a l’Acadèmia de Sant Carles de València Guanyà menció honorífica a la Exposición Nacional del 1895 i diversos premis a València i Barcelona A l’Exposition Universelle de París obtingué medalla de plata, i el seu Floreal li valgué la d’or a Madrid 1895 Altres obres importants seves són Manola, Natura morta, Tipus de l’Horta, Florista valenciana totes al Museu de Belles Arts de València i el retrat de la seva família Nosaltres Hispanic Society de Nova York El seu estil es caracteritza pel color fastuós i la sensibilitat elegant, aplicats a…

Collaborà a Fatty 1919, setmanari infantil, i fou director del popular setmanari esportiu i humorístic Xut 1922, on signà amb el pseudònim de Duvinyals , que emprà també en alguna comèdia de tema futbolístic Com a autor teatral s’inicià amb peces de caire patriòtic com El timbaler del Bruc 1921 i Corpus 1925, però aviat derivà cap a dos gèneres de consum, el vodevil i el melodrama, i fou un assidu subministrador de peces per al repertori de Josep Santpere La florista de la Rambla 1928, La lleona 1929, La pubilla de l’hostal 1929, La reina ha relliscat 1932, i més tard El dret a…

Filla de l’actriu Juana Bozzo i del dramaturg Gastó Alonso i Manaut  La seva producció teatral, propera al costumisme sainetesc del Vuit-cents, s’inscriu en una línia sentimental i folklòrica que alterna els tons melodramàtics amb la comicitat fàcil Les seves obres foren molt populars, sobretot  La Pepa maca estr el 1954 i editada el 1959, l’èxit de la qual feu que n’escrivís la novella 1960 També estrenà —i publicà—, entre d’altres,  Ha passat una oreneta 1936 La cinglera de la mort 1958 Princesa de Barcelona 1959 La cançó de la florista 1959 Maria Coral, la pessebrista 1961 i…

Fill de Joan Vila i Pujol Format a l’Escola Massana, exposà per primer cop a la Sala Rovira de Barcelona 1943 S’inicià com a caricaturista diari en el Diari de Barcelona , el 1952, i després passà a Tele-exprés , El Correo Catalán , Avui en el qual feu un acudit diari del 1976 al 1989 i Diari de Barcelona Collaborà també periòdicament a Serra d’Or , Cavall Fort , Por Favor i La Gaceta Ilustrada i en publicacions estrangeres com ara Punch , Harper’s , Esquire , Everybodys , París Match o Jours de France Feu també nombrosos dibuixos publicitaris El 1989 cessà l’activitat com a ninotaire i es…

Es formà a Barcelona, a l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat i a l’escola de Francesc Galí Integrà, amb companys seus, l' Agrupació Courbet 1918-19 El 1920 s’establí a París, on arran de gran admiració a Cézanne, mantingué, a través de múltiples evolucions, una preocupació constant per l’estructura, que marca tota la seva obra en aquesta ciutat s’acostà al cubisme 1922-27, etapa en què enriquí el colorit També residí a Bretanya 1927-29, i en el període 1929-31 passà per una etapa espectral Retornat i establert a Barcelona 1931-39 conreà un realisme social desproveït de demagògia, visió…

Vida Es llicencià en belles arts a Barcelona, i després de la guerra civil fou ajudant del gran escenògraf rus Piotr Schildknecht, conegut com a Pedro Schild, en les produccions d’UFISA enregistrades als estudis Orphea Marianela 1940 i Héroe a la fuerza 1941, ambdós films de Benito Perojo, i La florista de la reina 1940, Eusebio Fernández Ardavín Schild li ensenyà diverses tècniques i trucatges, com el glass shot o matte painting , o pintat sobre vidre El 1944 fou contractat per Ignasi FIquino com a decorador en cap d’Emisora Films i aplicà les tècniques apreses en films com…