Resultats de la cerca

Morí a l’exili, fugint de la conquesta castellana La seva Imagen da Vida Cristâ 1563-72, impregnada de platonisme, és una de les obres mestres de la prosa renaixentista portuguesa

Lluità constantment a favor de l’aboliment de l’esclavitud, que predicà amb l’exemple Simpatitzant de Carlos Manuel Céspedes, fou perseguit Els seus tres fills Pere, Antoni i Eusebi moriren als EUA, fugint de la persecució de què eren objecte com a militants actius del partit independentista

Fill de Joan VI de Portugal, el 1807 anà al Brasil fugint de les tropes napoleòniques El 1822 proclamà la independència brasilera i fou coronat emperador Malgrat el seu conservadorisme, fou un monarca constitucional i actuà com a àrbitre entre liberals i conservadors Intervingué en la guerra civil portuguesa a favor de la seva filla Maria II, però el 1831 hagué d’abdicar la corona imperial a pressió dels parlamentaristes

Guarnicioner d’ofici, fou autor de sainets costumistes Fugint del fang ~ 1875, Els quintos de Patraix 1878, Un francès de Russafa 1876, El que manco corre, vola , Un peixcador d’ocasió 1877 i la d’èxit més celebrat, Perles del cor 1881, escrita en collaboració amb Francesc de P Huertas En castellà va escriure Tres para una 1870 i El maestro de escuela , arranjament d’ El mestre d’escola 1878

Deixeble de Max Scheler, fou professor a Bonn 1926 De raça jueva, es refugià, fugint dels nazis, a Barcelona, on professà cursos i féu conferències sobre Nietzsche i Scheler El 1936 passà a París, i formà part del grup de personalistes cristians representats per Mounier i la revista “Esprit” Escriví Einführung in die philosophische Anthropologie ‘Introducció a l’antropologia filosòfica’, 1934 i Die Erfahrung des Todes ‘L’experiència de la mort’, 1937

Monjo jerònim a San Isidoro del Campo Sevilla, abraçà la reforma protestant fugint de la inquisició, es refugià a Ginebra, on publicà diversos tractats teològics i traduccions d’obres de Joan Calví L’obra que li ha donat més nom és la revisió de la traducció de la Bíblia al castellà feta a partir de les fonts hebrea i grega per Casiodoro de Reina 1602, la qual ha estat fins avui l’única versió castellana reeditada constantment pels protestants

Estudià a Dresden i a Berlín i es dedicà al dibuix humorístic per als diaris Després d’una estada a París, participà en el dadaisme i en el futurisme Creà una obra d’un expressionisme cruel sobre escenes de la vida contemporània La vida d’un socialista 1920, Ecce homo 1923 i Mirall d’un burgès 1925 Fugint dels nazis emigrà als EUA 1933 i s’hi naturalitzà 1938 Al final de la seva vida defensà un realisme a ultrança

Professor a la Universitat de Nàpols, on organitzà un centre d’estudis hispànics, poc temps abans de morir Fugint de la persecució antisemita, es traslladà als EUA, on fou professor al Wellesley College Autor de nombrosos treballs de romanística, iniciats amb La leggenda di Don Carlos nel teatro spagnuolo del seicento 1913, s’especialitzà en temes hispànics i escriví diverses monografies sobre les relacions culturals italocatalanes, algunes de les quals recollí a Motivos hispánicos 1934, primer volum d’una collecció Biblioteca Hispano-Italiana que dirigí Collaborà en els Estudis Universitaris…

Format a Munic i, amb Hittorf, a París El 1834 construí el teatre de la cort reial de Dresden destruït el 1868 i reconstruït després allà mateix edificà el Museu 1847-55, considerat —com el teatre— obra mestra en el seu gènere Fugint de la revolució del 1848, s’installà a Anglaterra, on fou conseller artístic del príncep Albert Entre les seves obres posteriors hi ha el Burgtheater de Viena i, en collaboració amb Otto Brückwald, el Festspielhaus de Bayreuth 1872 Fou un dels promotors de la reacció neorenaixentista que succeí el neohellenisme

Estudià a l’URSS, als EUA, al Canadà i a Anglaterra Treballà a la Universitat de Roma amb EFermi fins el 1936, que se n'anà a París fugint del règim feixista Més tard al Canadà féu recerques sobre els raigs còsmics i el triti Ciutadà britànic el 1948, treballà al Harwell Research Center a Berkshire, però el 1950 desaparegué i cinc anys després se sabé que era ciutadà soviètic i que treballava a l’URSS en recerques sobre energia atòmica a Dubna Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS i el 1963 obtingué el premi Lenin