Resultats de la cerca

Inicià la seva carrera musical com a intèrpret de tuba al costat de Lester Young i Jo Jones Després d’una breu incursió amb el piano com a líder del seu propi trio, el 1949 es decidí definitivament per l’orgue Hammond Professional des del 1951, el seu primer èxit, Amen , establí el precedent de l’essència de la seva música, una fusió de blues , jazz i funk

Deixeble dels guitarristes de jazz Charlie Christian i Wes Montgomery, començà la seva carrera professional el 1963 com a instrumentista de diversos grups El reconeixement públic li arribà a mitjan anys seixanta amb la seva personal barreja de jazz i funk lleuger Destaquen les repetides collaboracions amb Quincy Jones, en especial en l’àlbum Give me the night 1980 Ha enregistrat That's right 1996, Standing together 1998, Absolute Benson 2000, All blues 2001 i Irreplaceable 2004, en què combina el gòspel i el flamenc

Inicià estudis musicals a vuit anys, i aviat es decidí pel trombó Començà a tocar amb grups de funk i jazz-rock El 1973 es traslladà a Nova York, on treballà amb grups de diversos estils El 1977 entrà a la banda d’Anthony Braxton, i l’any 1980 fundà Slickaphonics És un instrumentista amb una extraordinària preparació tècnica, que extreu del trombó sonoritats brillants i inaudites Té una gran facilitat per a crear en els contextos més diversos Entre els seus millors enregistraments destaca Old Bottles, New Wine 1987

Del 1945 al 1948 estudià al conservatori de Zuric amb Heinrich Funk orgue i Willy Burkhard composició i, posteriorment a París, on s’establí el 1949, i on dugué a terme una tasca docent a la Universitat de Vincennes 1970-92 Des del 1955 fou un habitual dels cursos d’estiu de Darmstadt, on entrà en contacte amb els principals representants de l’avantguarda John Cage, Karlheinz Stockhausen, Mauricio Kagel, György Ligeti, etc Des del 1974 formà part del Groupe Art et Informatique de la universitat Autor eminentment experimental, destacà amb obres com Quator ‘S’ 1978-79 o Sept heures…

Autodidacte, començà com a pianista, però ben aviat adoptà la bateria com a instrument habitual, de la qual, juntament amb M Roach i K Clarke, fou l’intèrpret més destacat del jazz modern Collaborà en les bandes de M Lou Williams i de Fletcher Henderson, i posteriorment s’uní al grup de músics que, encapçalats per Ch Parker, protagonitzaren la revolució bop Al final dels anys quaranta fundà els Jazz Messengers , formació cabdal en la història del jazz , que recollia l’herència del soul , el gòspel i el funk , i que ha estat l’escola de molts jazzmen famosos El seu estil, en el…

Nascut el catorzè de quinze fills, Allison començà a interessar-se per la música de ben petit, escoltant BB King Començà cantant gòspel, activitat que abandonà quan els anys cinquanta, a Chicago, aprengué a tocar la guitarra amb Muddy Waters i Howlin’ Wolf com a mestres El seu talent innat va fer que músics com Chuck Berry i Little Richard li demanessin de tocar amb ells Allison, que no fou mai un ortodox del blues de Chicago, feu composicions en què a més incloïa el rock , el reggae , el funk i el soul Els seus concerts, comparables als de Jimi Hendrix, duraven fins a quatre…

Vida Steveland Judkins Morris ja era un nen prodigi de la música abans de canviar-se el nom per Stevie Wonder i fer carrera amb la discogràfica Motown Ha compost cançons de pop, soul i funk que van més enllà de la pura comercialitat, musicalment complexes i amb referències a qüestions polítiques, socials i racials El seu tema més conegut és I just call to say I love you , pertanyent a la banda sonora de la pellícula The woman in red Gene Wilder 1984 i que el feu famós arreu del món a la meitat dels anys vuitanta A part d’aquest èxit, són importants en la seva discografia Talking…

A vuit anys comença a tocar la bateria Cap a la meitat dels anys cinquanta tocà i enregistrà amb Fats Domino A la dècada següent feu gravacions amb artistes de soul , com ara Sam Cooke, i de jazz , com per exemple Lou Donalson, mostrant-se com un dels bateries més innovadors en els ritmes funk , que desenvolupà basant-se en la tradició de Nova Orleans Del 1969 al 1973 treballà a Broadway, al cèlebre musical Hair , de G MacDermot, i alhora enregistrà com a bateria contractat per la discogràfica Prestige Més endavant collaborà amb músics de jazz com Johnny Griffin i Randy Weston…

Rundgren ha estat un dels autors més creatius i amb més ambició artística de la història del pop-rock S’inicià en el grup The Nazz, influït per The Beatles, però el 1972, després d’assolir l’èxit amb el doble disc Something/Anything , començà una carrera d’experimentació, que, si bé li feu perdre popularitat i vendes, li donà prestigi i l’etiqueta d’autor de culte Feu psiquedèlia, jazz-rock i rock progressiu, tant en solitari com amb el grup Utopia, on destacava la presència dels sintetitzadors en temes de deu minuts, pràcticament instrumentals Exercí, a més, de productor de Meat Loaf, Patti…

Començà estudis d’orgue a Zuric amb Heinrich Funk i després cursà piano amb Max Egger i Walter Lang Inicià una brillant carrera concertística per diversos països europeus, com ara Suïssa, Alemanya, Àustria, Suècia, Dinamarca, Holanda, França, Itàlia i la Gran Bretanya L’any 1956 tocà per primera vegada als Estats Units Centrà especialment la seva atenció en la música del segle XX BJ Martinu li dedicà Fantaisie concertante 1957 i I Stravinsky Movements 1958-59 per a piano i orquestra Estrenà, entre d’altres, Ballade 1963, opus 78, d’A Schibler, Concert per a piano núm 4 1964, d’A…