Resultats de la cerca

Cap al 1496 fou nomenat Gentleman de la capella reial, de la qual es convertí en el principal cantor arran de l’accés d’Enric VIII, de qui era un dels músics predilectes, al tron d’Anglaterra 1509 Des del 1502, o potser una mica més tard, exercí de manera simultània com a organista i mestre de capella a l’abadia de Saint Albans Es conserven vint-i-nou composicions seves, algunes incompletes, entre les quals hi ha sis misses cícliques, dos magníficats, deu antífones, vuit cançons profanes i tres d’instrumentals una és una fantasia i dues són cànons enigmàtics Excepte en un cas,…

Fou primer cantor de la capella d’Enric VIII d’Anglaterra i doctor de les universitats d’Oxford i Cambridge Deixà cinc misses a cinc veus i una a quatre, basades en el cantus firmus litúrgic escriví també dos Magnificat, motets i algunes cançons amb text anglès

Director de l’editorial Macmillan, fou ministre plenipotenciari anglès al nord d’Àfrica Diputat conservador 1924, partidari d’una política exterior enèrgica, s’oposà a Chamberlain Ministre de Defensa 1954, d’afers estrangers 1955 i canceller de l' exchequer 1955-57, el 1957 succeí Eden com a primer ministre Partidari de la integració britànica a la Comunitat Econòmica Europea, l’afer Profumo l’obligà a dimitir 1963 Publicà, entre el 1966 i el 1973, una autobiografia en sis volums

És llicenciat en economia per les universitats de Stanford i de Nanquín, i ha viscut a Anglaterra, Califòrnia i la Xina És autor de cinc volums de poesia, del celebrat llibre de viatges From Heaven Lake 1983 i de les novelles A Suitable Boy 1993, The Golden Gate 1986, una novella en vers, i An Equal Music 1999, rebudes totes tres amb un notable èxit de públic i de crítica El 2005 publicà Two Lives

Estudià arquitectura i art dramàtic Després d’alguns films publicitaris debutà a la direcció en el llargmetratge d’acció, Thunderbolt and Lightfoot 1974 El 1978 estrenà  The Deer Hunter 1978, sobre la guerra del Vietnam, que li valgué dos Oscar millor pellícula i millor director i és considerat un clàssic del cinema bèllic Posteriorment rodà cinc títols més, en els quals la violència ocupa un lloc central Heaven's Gate 1980, un fracàs comercial i de crítica estrepitós que determinà la seva migrada filmografia posterior, centrada, com els primers títols, en la violència i la…

Estudià al conservatori de New England 1932-34 i amb B Martinu, i de 1948 a 1951 fou professor del conservatori de Boston El 1966 fou nomenat compositor resident de l’orquestra de Seattle Des del 1943 any en què destruí totes les seves composicions la seva obra reflecteix una creixent influència oriental, en particular de la música litúrgica armènia Les seves més de 500 obres comprenen tots els gèneres Hom pot esmentar-ne el concert per a piano Lousadzak , les simfonies Saint Vartan 1950, Mysterious Mountain , 1955 i Celestial Gate 1959, l’orquestal And God Created Great Whales…

Estudià art dramàtic a les universitats de Bristol i Birmingham El 1995 revolucionà la dramatúrgia contemporània anglesa amb l’estrena de la seva primera peça teatral, Blasted , al Royal Court de Londres, que provocà un gran escàndol i que s’escenificà arreu d’Europa Phaedra's love s’estrenà al Gate Theatre de Londres 1996, Cleansed al Royal Court Downstairs 1998 i Crave al Chelsea Centre Theatre 1998, de la qual XAlbertí presentà una versió al Sitges Teatre Internacional 2000 El seu primer guió cinematogràfic, Skin , fou produït pel Channel Four/British Screen Se suïcidà enmig d’una gran…

Fou organista a la Christ Church, a New Gate, i el 1630, vicari coral a la catedral de Sant Pau Considerat un dels compositors i instrumentistes més famosos del seu temps, fou un virtuós de la viola-lira i de la tiorba, a més de cantar de manera excellent com a contratenor La seva reputació persistí fins al segle XVIII, i el musicògraf Ch Burney manifestà preferència per la seva música, davant la de W Lawes El centenar d’obres que se’n conserven permeten observar la versatilitat de la seva tècnica, l’extensa varietat formal i la dedicació a la línia melòdica Compongué anthems ,…

Fill del director Jacques Remy, començà la seva trajectòria en la indústria treballant amb ell Ha exercit de crític a la revista Cahiers du Cinéma , des d’on ha escrit sobre els directors europeus i asiàtics que més ha admirat ha homenatjat el cinema asiàtic en pellícules de ficció com Irma Vep 1996, protagonitzada per l’actriu Maggie Cheung —amb qui estigué casat— o en documentals televisius com HHH A Portrait of Hou Hsiao-Hsien 1999 Debutà en la direcció amb Désordre 1986 posteriorment ha dirigit pellícules com Fin août, début septembre 1998, Les destinées sentimentales 2000, Demonlover…

Fill de l’escultor Paul Belmondo, es formà com a actor al Conservatoire National Supérieur d’Art Dramatique CNSAD Actor de la nouvelle vague , es revelà internacionalment amb À bout de souffle 1959, de Jean-Luc Godard, amb el qual rodà, també, Pierrot le fou 1965 Actuà també a les ordres de P Brook Moderato cantabile , 1960 i F Truffaut La sirène du Mississippi , 1969 A partir de L’homme de Rio 1964, P de Broca, generalment protagonitzà films d’acció o comèdies fetes a la seva mida Borsalino 1970, de J Deray  Le professionel 1981 i  Joyeuses Pâques 1985, de G Lautner  Itinéraire d’un enfant…