Resultats de la cerca

El 1765, amb Llorenç Rosselló, féu la taula de disseccions i el rentamans de l’amfiteatre del Collegi de Cirurgia de Barcelona Treballà per diverses comunitats religioses carmelitans, paüls, monestir de Montserrat És l’autor de la Mare de Déu dels Àngels de la fornícula de la casa gremial dels velers a Barcelona 1763 El 1767 enllestí el sepulcre del marquès de La Mina a Sant Miquel del Port, Barcelona desaparegut Residí a Roma 1774-76, on féu algunes obres, com Els crucificats de Gàbaa , conservat a l’Academia de San Fernando de Madrid, de la qual esdevingué membre el 1782

Format a l’escola de San Fernando de Madrid amb Casado del Alisal Pintor místic, creador d’atmosferes intimistes i assossegades, és autor d’un Sant Jordi 1874 de gran significació local Decorà la sagristia de la parròquia de Sant Maur i Sant Francesc i féu, en morir Arturo Mélida 1902, alguns dels sostres de l’església de Santa Maria i de l’església gremial de Sant Miquel Després d’un viatge a París 1880, efectuà, integrat a la firma Laporta Germans, fotocromies i tricromies, i obrí un estudi fotogràfic a Alcoi Professor a l’Escola Industrial d’Alcoi, guanyà una plaça a Barcelona…

L’any 1946 ingressà al Collegi Català d’Àrbitres, on dirigí partits a la primera categoria del bàsquet català El 1952 s’incorporà a la direcció tècnica de la Joventut Gremial de Forners, equip que dirigí fins l’any 1955 Les seves destinacions següents foren l’UE Montgat 1955-58, SESE 1958-60, Picadero JC 1960-62, CB Granollers 1962-63 i Joventut de Badalona 1963-64 L’any 1964 s’incorporà als Lluïsos de Gràcia, on durant vint-i-tres anys exercí de director tècnic i entrenador de diferents equips Per aquella època fou un dels creadors de la primera revista especialitzada en…

Jove revolucionari i anarquista, posteriorment fou dirigent del Partit Republicà Federal a Reus Implicat en els fets del primer de maig del 1890, el 1893 s'hagué d’installar a Barcelona, on fundà el Centre Federal del carrer dels Mercaders, el Sindicat Gremial, la revista La Voz de los Gremios i creà algunes escoles laiques per a obrers Tingué com a òrgan de premsa El Programa , i fou secretari polític de Baldomer Lostau Posteriorment, s’uní al lerrouxisme i tornà a Tarragona per organitzar el partit republicà radical al Baix Camp i al Priorat Collaborador de diverses companyies…

Estudià història a la Universitat de Barcelona 1963-68 El 1970 redactà la seva tesina de llicenciatura “La inmigración francesa en la Barcelona del siglo XVIII”, i el 1979 es doctorà amb la tesi Los profesionales de la construcción en la Barcelona del siglo XVIII Exercí com a professor d’història a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UB 1970-82 i a l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB Des del 1985 fou arxiver municipal d’Esplugues de Llobregat El seu llibre Mestres d’obres i fusters la construcció a Barcelona en el segle XVIII 1991, eina de consulta obligada, és…

Fill d’una família d’apotecaris, era germà de Pere Antoni Ventalló , estudià medicina a Granada, on creà i dirigí diverses publicacions A Terrassa fundà La Revista Tarrasense i, juntament amb l’historiador Josep Soler i Palet, El Tarrasense i La Comarca del Vallés , que dirigí Adscrit al Partit Conservador, fou alcalde de Terrassa el 1895 Quant a la seva faceta com a historiador, la historiografia terrassenca n’ha destacat l’esforç per donar en els seus treballs una visió global de la ciutat Les seves obres comprenen des dels orígens fins als seus dies, un espectre que, a Terrassa, no es…

Fill del daurador Salvador Viladomat i de la seva muller, Francesca Manald, que, vídua des del 1687, el posà d’aprenent del pintor collegiat a Barcelona Joan Baptista Perramon Cap al 1711 fou collaborador de l’italià Ferdinando Galli Bibiena , l’artista més destacat de la cort del rei arxiduc Carles III a Barcelona, en la decoració de la desapareguda església de Sant Miquel Sens dubte fou aquesta una circumstància molt positiva per a la seva formació, com es demostrà en la creixent producció dels anys següents Com a conseqüència de la seva oposició a l’esperit gremial i menestral…

Vida i obra Estudiós de la demografia i l’economia política vuitcentista Fou estudiant i, després, professor de dret a la Universitat d’Osca, doctor en jurisprudència civil, advocat de pobres de la Reial Audiència de Barcelona 1751-69 i assessor legal dels gremis barcelonins, alcalde d’ hijosdalgo a la Reial Cancelleria de Valladolid 1769, director de la secció d’agricultura de la Reial Conferència de Física Experimental i Agricultura de Barcelona 1767, soci de mèrit de la Societat Bascongada d’Amics del País 1777, soci corresponent amb capacitat de nomenar membres de la Societat Econòmica d’…