Resultats de la cerca

Principal representant del mulatismo musical , treballà durant la segona meitat del segle XVIII a la província de Minas Gerais A Arraial do Tejuco, ara Diamantina, ingressà en Nossa Senhora das Mercês dos Homens Crioulos, congregació religiosa formada només per homes mulats Més tard es traslladà a Villa Rica, actualment Ouro Prêto, on, a partir del 1795, treballà com a compositor, director i organista per a les irmandades En la darrera etapa de la seva vida visqué a Rio de Janeiro La seva obra se centrà en la música religiosa i comprèn misses, motets, oficis de difunts, un tedèum, lletanies…

El 1768 ingressà a la Irmandade de São José dos Homens Pardos de Vila Rica, institució creada al voltant de l’església dels mulats de la localitat Els testimonis de l’època l’esmenten com a participant en diverses activitats musicals de la seva ciutat Destacà com a contralt, timbaler de la banda del regiment de Vila Rica i director de les festes religioses de la germandat a la qual pertanyia i de la Capitanía Geral das Minas Gerais Es conserven algunes de les seves obres religioses, les quals donen compte del domini del llenguatge musical clàssic que tenia Cal destacar Novena de Nosa Senhora…

Del partit d’Unió Republicana Autonomista blasquista, el seu valencianisme el portà a cofundar la Joventut Nacionalista Republicana 1915 Reintegrat al blasquisme, fou un dels iniciadors de l' Esquerra Republicana del País Valencià 1934, que abandonà per passar a Izquierda Republicana Ministre d’obres públiques del govern de Largo Caballero 1936, fou enginyer industrial i periodista i seguí collaborant a la premsa, i publicà un article sobre Blasco i Ibáñez a Revista de Catalunya 1940 Collaborà al diari El Pueblo , a La Voz Valenciana  i a Taula de Lletres Valencianes Escriví la biografia…

Féu estudis tècnics, que no acabà, a Porto, on visqué des del 1948 Fou un notori activista cultural i polític abans de la “Revolta dels Clavells” 1973 i es distingí, sobretot, pel seu treball a favor de la poesia Dirigí i creà diferents revistes literàries A Serpente 1951, Arvore 1952-54, Notícias do Bloqueio 1957-61 i Plano 1965-68 Dirigí la collecció de poesia “Os Olhos e a Memória” de l’editorial Limiar Publicà una vintena de llibres de poesia, entre els quals cal esmentar Um homem na neblina 1950, O vagabundo descepado 1959, Memória de setembro 1960, O fósforo na palha 1970, Os limites da…

El 1948 publicà la primera novella, Mundo fechado , el primer d’una cinquantena de títols en aquest gènere que la convertiren en un dels noms més importants de la literatura portuguesa contemporània Amb la segona,  A sibila 1954, una reelaboració surreal d’hàbits familiars i costums populars, guanyà el premi Eça de Queirós i obtingué el reconeixement de la crítica i del gran públic Influïda pel neoromanticisme, l’expressionisme de l’absurd, Kafka i Proust, la seva narrativa s’allunya del realisme social predominant durant bona part de la segona meitat del segle XX Altres novelles són  Ternos…

Vida i obra Franciscà menor, la seva obra exercí una gran influència en el pensament jurídic, històric i polític dels autors catalans de la Baixa Edat Mitjana i dels primers segles de la modernitat, especialment en les argumentacions pactistes o contractualistes Prengué l’hàbit de l’orde dels frares menors al convent de Girona en una data desconeguda, fou ordenat de diaca 1351 a Barcelona, i estudià en diverses universitats europees, com les d’Oxford, Bolonya, París, Colònia i Tolosa El seu projecte més ambiciós fou l’enciclopèdia Lo Crestià , una obra planejada en 13 volums, imitant el…

Fill de Pere I el Catòlic i de Maria de Montpeller La llegenda el fa engendrat mercès a un estratagema de la seva mare, avorrida pel seu pare, que diu que substituí subreptíciament una amistançada del rei El rei Pere visqué sempre allunyat del seu fill Ja en el bressol fou objecte d’un atemptat A tres anys fou separat de la mare i fou lliurat a Simó de Montfort com a promès d’una filla seva Morts el pare i la mare, Jaume restà a Carcassona en poder de Simó de Montfort Aquest, però, comminat pel papa, hagué de lliurar-lo als seus súbdits, que l’esperaven a Narbona amb el legat papal, el qual…