Resultats de la cerca

Contemporani de Wajda, Kawalerowicz i Munk, en la seva producció predominen les adaptacions literàries Rekopis znaleziony w Saragossie ‘El manuscrit trobat a Saragossa’, 1964, a partir de l’obra de JPotocki premiat als festivals d’Edimburg, 1965, Sant Sebastià, 1965 i Sitges, 1969, Sanatorium pod Klepsydrą ‘El sanatori de la Clepsidra’, 1973, premi especial de Canes, Nieciekawa historia ‘Una història sense importància’, 1982, Pismak ‘L’escriptor’, 1984, Osobisty pamietnik grzesznika ‘Diari íntim d’un pecador’, 1985 i Niezwykla prodroz Baltazara Kobera ‘Les tribulacions de Baltasar Kober’, 1988

Durant la guerra civil fou membre del Sindicat de Dibuixants Professionals i realitzà cartells propagandístics és autor del cèlebre I tú Què has fet per la victòria Després passà a Madrid i s’acredità com a illustrador Collaborà habitualment al diari ABC Durant un quant temps signà amb el seu segon cognom

Creadora del personatge de la vampiressa sensual, provocativa en l’aspecte físic i el llenguatge i, alhora, amb un gran sentit de l’humor, que triomfà sobretot els anys trenta Alguns dels seus films són She Done him Wrong 1933, I'm no Angel 1933, Belle of the Nineties 1934, Klondike Annie 1936 i Every Day's a Holiday 1937 Encara el 1970 reaparegué a Myra Breckinridge Deixà escrita una autobiografia Goodness has nothing to do with it

El seu primer recull, Poems 1953, despertà un gran interès, i l’any següent guanyà el premi Somerset Maugham amb el recull A Way of Looking 1955 Generacionalment estigué vinculada al grup The Movement En el volum Celebrations and Elegies 1982, defuig les formes més tradicionals, tot i que no fou una poetessa experimentadora Posteriorment publicà The Mind Has Mountains 1966 i Extending The Territory 1985 Rebé el premi WH Smith per Collected Poems 1953-85 1986

Llicenciat en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra 2009, els anys 2009-13 residí a Lisboa, on contribuí a crear el Casal Català i l’associació Catalunyapresenta Collabora en diversos mitjans de comunicació, especialment al diari Baleares i al Diari de Balears Com a escriptor, ha conreat sobretot el gènere negre El botxí de la ciutat de Mallorca 2000, Cartes que no lliguen 2005, Jo no t’espere 2008, Mateu el president 2009, La mar no sempre tapa 2011, premi Vila de Lloseta,  El país dels crepuscles 2013,  Les mans del drac  2014,  On mai no creix l’herba  2015,  L’imperi dels lleons  …

El 1943 debutà com a cantant amb Earl Hines, i el 1944 amb l’orquestra de Billy Eckstine El 1946 inicià la seva carrera com a solista Vinculada a l’estil bop , es distingí pel seu virtuosisme vocal, l’amplitud de registre i la facilitat per a improvisar, qualitats que acostaren les seves interpretacions a les de trompetes i saxofonistes Actuà acompanyada tant de petits conjunts com d’orquestres i big bands A partir dels anys seixanta s’acostà al pop Actuà per tot el món i enregistrà nombrosos discs El 1982 fou guardonada amb un Grammy pel disc Gershwin Live Altres enregistraments d’èxit són…

Graduat en empresarials 1978, compaginà els seus estudis amb classes d’interpretació, i abandonà el seu primer treball com a agent comercial per a dedicar-se a actuar Després de diversos petits papers, es donà a coneixer a Silverado 1984, de L Kasdan, i posteriorment es consolidà com un dels actors més cotitzats de Hollywood amb The Untouchables 1987, de B de Palma Field of Dreams 1988, de P A Robinson, Revenge 1989, de T Scott, Robin Hood 1991, de K Reynolds, JFK 1991, d’O Stone, A Perfect World 1993, de C Eastwood, Tin Cup 1996, de R Shelton, Message in a Bottle 1999, de L Mandoki, Thirteen…

Començà a estudiar piano de molt jove, i completà la seva formació a la Universitat d’Estocolm Atret pel jazz , el rock , el pop i la música electrònica, el 1993 fundà el trio EST amb Magnus Oeström bateria i Dan Berglund contrabaix, que aconseguí un creixent reconeixement, primer a Suècia i posteriorment a la resta d’Europa, el Japó i els Estats Units gràcies a una original fusió de diversos gèneres musicals, èxit que depassà de molt el cercle habitualment restringit dels afeccionats al jazz En les interpretacions el grup tendia a ignorar la separació entre solista i acompanyant, i en els…

De família sefardita, després de graduar-se al Robert College d’Istanbul, el 1975 es graduà a la Universitat de Harvard i el 1986 obtingué el doctorat per la Universitat de Princeton Exercí la docència a la Universitat de Columbia i des del 1996 és professor a Harvard Crític amb el liberalisme econòmic i amb la globalització, a banda de les publicacions especialitzades, el seu llibre Has Globalization Gone Too Far 1997 aconseguí ressò entre el gran públic en plantejar que la desregulació econòmica mundial podia entrar en conflicte amb la democràcia, el benestar de la majoria de…

Prengué el nom artístic pel fet de ser el sisè Camilo de la seva família fins el 1971 amb la grafia Sexto Formà el grup de pop Los Dayton, amb el qual enregistrà No la canteu més , versió de Don’t Play that Song , de Ben E King Resident a Madrid des del 1965, l’any següent passà a formar part del grup Los Botines El 1970 començà la carrera en solitari, i aconseguí una gran popularitat com a cantant melòdic d’estil romàntic Actuà també a l’Amèrica Llatina, als Estats Units i a Europa Cançons seves com ara  Amor mío, Qué me has heho o Vivir así es morir de amor es convertiren en èxits del…