Resultats de la cerca

Hom no coneix gairebé res de la seva vida i les seves obres Probablement fou un teòleg d’origen romà que després de l’excomunió de Calixt I degué escampar les seves doctrines sabellianisme a la Pentàpolis

Després d’uns quants anys de serveis a l’Església catòlica, com a nunci a Alemanya i bisbe de Modrus i de Capodístria, s’oposà al papat i manifestà fortes simpaties envers la reforma luterana Acusat d’heretge, s’exilià un quant temps a Suïssa És autor de molts opuscles de propaganda i de polèmica

S'establí a Bagdad en temps d’Hārūn al-Rašīd, on, per la seva vida desordenada i les seves activitats polítiques, fou empresonat A la presó féu amistat amb el músic Ibrāhim al-Mawṣulī que posà música a les seves poesies, cosa que contribuí a la seva popularitat A causa de la seva poesia mística el misticisme no era acceptat aleshores encara del tot a l’islam, fou considerat heretge

Cap dels gibellins 1239, fou exiliat de Florència amb tots els membres del partit després de la mort de l’emperador Frederic II 1250 S'alià amb Manfred, fill natural de l’emperador i pretendent al tron de Sicília 1258 Vencé les forces güelfes a Montaperti 1260 i s’apoderà de Florència, la qual no permeté que fos saquejada Pòstumament 1283 fou condemnat per la inquisició com a heretge

Cap de les forces de Tràcia, en ocasió d’haver-se produït a Constantinoble una revolta per la qüestió del trisagi 521, avançà amb l’exèrcit, tres vegades consecutives, fins a les muralles de la ciutat per tal d’enfrontar-se amb l’emperador Anastasi I, defensor del monofisisme Bé que, en realitat, la seva revolta no era promoguda fonamentalment per raons de tipus religiós, fou aclamat com a campió de l’ortodòxia en contra del sobirà heretge

Després d’estudiar a Cambridge, a la Sorbona i a Lovaina, fou capellà de ThCranmer 1537 Vicari a Herne Kent, hi predicà la reforma Capellà reial 1540, fou acusat pels bisbes catòlics 1544 de violar els sis articles Victoriós, formà part del tribunal que jutjà i féu dimitir els bisbes Stephen Gardiner i TBonner succeí aquest com a bisbe de Londres 1550 Contrari a les pretensions de Maria Tudor, en esdevenir reina 1553, fou empresonat i condemnat a la foguera per heretge juntament amb Hugh Latimer 1555

Defensà l’Església visigòtica de les excessives ingerències franques Arribà a formulacions poc clares sobre la figura de Crist adopcionisme , en què trobà una ferma oposició per part de Beat de Liébana , que escriví, juntament amb el bisbe Eteri d’Osma, l’ Apologeticum adversus Elipandum  786, obra en què acusa directament Elipand d’heretge Posteriorment, Elipand defensà les seves tesis al Concili de Frankfurt 794, en una memòria dirigida als bisbes hispans, i al Concili d’Aquisgrà 800, en què s’enfrontà amb Alcuí de York

L’ortodòxia del seu llenguatge influí en cercles femenins i sabé guanyar-se alguns bisbes i molts de clergues, i ell mateix arribà a bisbe d’Àvila Idaci, bisbe d’Emèrita, obtingué un decret condemnatori de Gracià 381 i més tard 384 un altre donat per l’usurpador Màxim, i que, finalment, fos declarat heretge pel sínode de Bordeus Malgrat el recurs a la cort imperial, fou condemnat a mort i, amb sis altres companys més, executat Hom el considera una figura representativa de l’ambient hispànic de l’època

Ocupà la càtedra de metafísica de Nàpols 1738-53 i fou acusat d’heretge per l’empirisme de la seva obra Disciplinarum metaphysicarum elementa 1743-52 Posteriorment exercí d’advocat, i, com a conseqüència d’un discurs sobre l’agricultura, Intieri féu crear per a ell, a Nàpols, la primera càtedra europea d’economia política 1754 En la seva obra més important, Delle lezioni di commercio 1765, recomanà l’expropiació dels béns eclesiàstics i l’abolició dels drets feudals i establí un precedent de la teoria subjectiva del valor

De 1303 a 1306 visqué a Montpeller i prengué activa part en la controvèrsia promoguda pel grup de rabins antiracionalistes —entre ells Šělomó ben Adreṭ de Barcelona i Cresques Vidal de Perpinyà— que refusaren els nous corrents filosòfics de Maimònides, a qui consideraren heretge i, àdhuc, excomunicaren En la seva obra Ofrena del cel recull la documentació d’aquesta polèmica L’expulsió dels jueus del regne de França apaivagà les baralles, encara que la tendència filosòfica s’imposà en el judaisme Abba Mari es refugià a Perpinyà 1306 Més tard visqué a Barcelona, on escriví una…