Resultats de la cerca

D’origen suís, es doctorà en química 1938 i en lletres 1940 a Zuric, on fou també professor 1958-66 Combinà la seva activitat docent amb l’empresarial a Barcelona En el terreny historiogràfic publicà fonamentalment treballs de tema islàmic Un retrato de Boabdil en Poblet 1952, Las laderas del Pirineo según Idr¯is¯i 1953, i edità en cinc volums la versió àrab de De materia medica de Dioscòrides, juntament amb la traducció castellana anotada per Andrés Laguna i alguns treballs complementaris 1953-59

Amic del grup de matemàtics i estudiosos dits novators , ocupà diversos càrrecs militars i civils i arribà a ser jurat en cap dels nobles valencians en dues ocasions Numismàtic, fou regidor perpetu de València El 1700, en exercici d’aquest càrrec, proclamà la fidelitat de la ciutat al pretendent Felip d’Anjou, a qui dedicà el seu únic treball de caràcter historiogràfic, i posà en relleu la continuïtat entre la casa d’Àustria i la de Borbó Árbol genealógico y cronológico de la sucesión de la monarquía de España desde los señores reyes don Fernando y doña Isabel hasta el señor…

Fundador i director de l’Institut d’Histoire du Temps Présent 1978-91, fou director de recerca al CNRS i secretari general del Comitè Internacional de Ciències Històriques Especialista en història contemporània de França i la Gran Bretanya, és autor de diverses obres d’història política A Social History of England 1851-1990 1991, Le nazisme et le Génocide Histoire et témoignages 1997 i Churchill 1999, i en collaboració amb J-PAzema Vichy et les français 1992, La France des Années Noires 1938-1948 1993, 2 vols i Les années de tourmente Dictionnaire critique 1995 Fou l’editor del compendi…

Ciutadà honrat de Barcelona És autor del tractat d’armeria Arbre d’honor 1471 i de set opuscles de temes de cavalleria i heràldica, inèdits, que constitueixen la part més original de la seva obra Escriví també una obra de caràcter historiogràfic, Record , acabada el 1476, refosa generalment poc acurada de les Històries e conquestes de Pere Tomic, a la qual intercalà afegits ideològics i històrics Acaba amb un elogi d’Alfons el Magnànim, i és curiós que no faci cap referència al regnat de Joan II i a la guerra civil catalana, que l’autor visqué En la part seva original es destaca…

Professor d’història contemporània a la Universitat Rovira i Virgili i Research Fellow a la de Wisconsin-Madison, s’especialitzà en l’estudi de la Segona República, la Guerra Civil Espanyola i el franquisme Expert sobre la FET-JONS, de la seva bibliografia destaquen títols com Falange, guerra civil, franquisme FET y de las JONS de Barcelona en els primers anys del règim franquista 1992, Premi Ciutat de Barcelona, José M Fontana Tarrats biografia política d’un franquista català 1997, Lo que fue la Falange la Falange y los falangistas de José Antonio, Hedilla y la Unificación Franco y el fin de…

Fou l’introductor de la ràdio i el radar a Mallorca El 1916 començà a construir receptors de galena, amb els quals es podien escoltar emissions radiotelegràfiques de Londres i París El 1922 realitzà la primera ràdio de làmpades, i el 1926 obtingué la llicència de radioaficionat Tres anys més tard muntà diferents emissores de ràdio destinades a centres oficials de Mallorca, i el 1943 feu conèixer la tècnica del radar a l’aeroport de Son Sant Joan Fabricà telescopis, generadors, estabilitzadors trifàsics i diferents ginys d’electromecànica aplicada A Palma, fou professor de física del Collegi…

Alumna d’Antonio de la Torre, es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1927 i es doctorà en història a Madrid 1931 Després del seu nomenament, compaginà la seva labor de professora d’institut amb la recerca històrica El seu primer destí com a ensenyant fou l’institut de Vilafranca del Penedès 1933 Participà en l’intens debat historiogràfic que es desfermà, durant les dècades del 1950 i 1960, sobre l’evolució de Catalunya durant el s XV amb la monografia Gerona en la guerra civil en tiempo de Juan II 1943 Vicens i Vives criticà durament aquesta obra per manca de dots…

Doctor en teologia i en dret per la Universitat Literària de Mallorca En aquesta universitat fou procanceller i rector 1795-97, i també catedràtic de filosofia 1780 i teologia 1790 Ocupà diferents càrrecs eclesiàtics tant a Mallorca com a Jaén, on es traslladà amb el bisbe Pedro Rubio Benedicto Herrero De nou a Mallorca, el 1811, fou vicepresident de la Junta Suprema de Mallorca Entre les seves obres de caràcter teològic i religiós destaquen Practica christiana per obrar ab perfecció, que á mayor gloria de la Bma Trinidad Pare, Fill y Esperit Sant, tres persones distintas y un sol Deu…

Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Fou arxiver de l’Ajuntament de Palma i professor de l’Institut Balear Com a escriptor, inicià la seva tasca amb la poesia Participà en els Jocs Florals de Barcelona assíduament i guanyà en diferents ocasions Es decantà per la poesia religiosa, èpica i costumista També escriví nombroses obres dramàtiques representatives del costumisme ciutadà Com a narrador, publicà diversos estudis biogràfics i obres de caràcter descriptiu Fou collaborador de diaris i revistes com Es Ca d’Inca , Catalunya , Tresor dels avis , Catalana , Mitjorn i La Almudaina ,…

Participà en la guerra del Francès i, com a liberal progressista, fou empresonat durant el primer període absolutista de Ferran VII Durant el Trienni Liberal fou oficialde secretari a l’Ajuntament de València i redactà nombrosos bans i proclames constitucionals Exiliat el 1823, treballà a Londres i a París per a l’editorial de Vicent Salvà, i, de retorn a València, estigué vinculat a l’Acadèmia d’Apollo, a les tertúlies literàries de l’editor Cabrerizo, per al qual feu nombroses traduccions de novelles històriques, i al Liceu Valencià, on coincidí, entre altres coetanis, amb Juan Nicasio…