Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Àtila
Història
Rei dels huns (434-453).
Succeí Ruas, oncle seu, juntament amb el seu germà Bleda, però el 444 aquest fou assassinat Àtila intentà d’unificar les diverses tribus dels huns, així com altres grups heterogenis aliats o sotmesos, germànics, escites, etc, i arribà a dominar un vastíssim territori que comprenia les planes de Rússia meridional i d’Ucraïna i pràcticament tota la conca del Danubi El poder romà, ni d’Orient ni d’Occident, no li pogué oposar forces efectives Teodosi II, emperador d’Orient, li pagava un tribut d’or L’emperador d’Occident, Valentinià III, pagava Àtila com si fos un general del seu…
Yezdegerd II
Història
Rei sassànida de Pèrsia (438-457).
Fill de Bahrām V, combaté contra els kūshans, els huns i els bizantins, i perseguí cristians i jueus Hom no coneix gairebé res del seu regnat Fou succeït, successivament, pels seus fills Ōrmazd III i Fīrūz Peroz
Genoveva
Cristianisme
Patrona de París, d’historicitat incerta.
La llegenda la presenta com una penitent que salvà la ciutat durant la incursió dels huns del 451 Passa com a fundadora de l’abadia de Saint-Denis, i el seu nom resta vinculat a una altra fundació parisenca, Sainte-Geneviève, en un altre temps de canonges regulars La seva festa se celebra el 3 de gener
Úrsula
Cristianisme
Personatge llegendari, filla, segons les antigues narracions, d’un rei de la Gran Bretanya.
Fou morta ~453 pels huns a Colònia, quan tornava d’un pelegrinatge a Roma, juntament amb onze mil companyes verges D’ací nasqué el culte i la llegenda de les Onze Mil verges , molt estès a la cristiandat occidental Té una basílica a Colònia, i la seva gesta ha inspirat molts artistes La seva festa se celebra el 21 d’octubre
Arcadi
Història
Emperador romà (395-408).
Fill de Teodosi I, el qual repartí l’Imperi entre ell i Honori, donant al primer el d’Orient i a l’altre el d’Occident El 383, fou nomenat August pel seu pare, i posat sota la protecció d’Estilicó Fou el primer emperador d’Orient 395, amb seu a Constantinoble El seu regnat fou una successió de baralles àuliques, i només es mantingué per la mà forta d’Antemi que fortificà la frontera del Danubi contra els huns
Flavi Valent
Història
Emperador romà d’Orient (364-378).
Associat a l’Imperi pel seu germà Valentinià I, li fou inferior en dots militars i polítics, bé que sabé mantenir l’equilibri intern temperà les pressions fiscals i frenà els abusos dels funcionaris Abocat a l’arrianisme, cercà la unitat de l’Església amb mètodes violents, que originaren la rebellió popular dels visigots 365 Conclosa la pau amb Atanaric 369, hagué de combatre els perses Perduda l’Armènia 378, els gots, els alans i els huns envaïren la Tràcia Morí a la batalla d’Adrianòpolis
Gyula Illyés
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Teatre
Poeta, dramaturg, novel·lista, assagista i traductor hongarès.
Els primers anys trenta fou un dels iniciadors del moviment dels escriptors populistes S'inscriu en aquesta tendència la seva prosa sociogràfica Puszták népe ‘La gent de les granges’, 1936 i la seva poesia primerenca, centrada en la terra natal i la gent que hi viu El 1936 publicà Petofi , monografia, de bellesa lírica, sobre S Petofi Les seves primeres novelles es nodreixen dels records de la jovenesa Koratavasz , ‘Inicis de primavera’, 1941, i Hunok Párizsban , ‘Huns a París’, 1946 Escriví drames inspirats en els tombants decisius de la història nacional, dels quals cal…
János Arany
Literatura
Poeta hongarès.
El 1847 aparegué el seu poema èpic Toldi , on creà un tipus popular que podia simbolitzar la personalitat hongaresa, i el qual li valgué l’amistat de S Petofi Més tard el completà amb Toldi estéje ‘El vespre de Toldi’, 1854 i Toldi szerelme ‘L’amor de Toldi’, 1879 Fracassada la guerra d’independència de 1848-49, escriví A nagyidai cigányok ‘Els zíngars de Nagyida’, 1852, sàtira amarga de les causes de l’esfondrament nacional Tingué dos períodes destacats el de les balades, escrites entre 1851 i 60, representacions mestrívoles del mecanisme psicològic del remordiment, i el dels poemes de la…
Teodosi II
Història
Emperador romà d’Orient (408-450).
Fill i successor d’Arcadi De caràcter feble, visqué sota les influències del seu tutor Antemi, de la seva germana Pulquèria, que fou associada al govern com a augusta 414, i de la seva muller Atenaida, filla del filòsof Leonci, batejada amb el nom d’Eudòxia i exiliada anys més tard El seu govern es distingí més per les arts diplomàtiques que no pas per les militars Tingué qüestions amb els vàndals 439 i lluità amb els perses, que entraren a l’Imperi els huns travessaren el Danubi, devastaren Tràcia i s’encaminaren a Constantinoble Teodosi pactà amb aquests una pau humiliant els…
Justinià I
Història
Emperador bizantí (527-565).
D’una família d’origen illíric, succeí Justí I Tingué per muller, associada al tron i consellera principal, Teodora La seva obra política fou dominada per la idea de la reconstitució de l’imperi Romà i, a més, cristià A l’Occident, en llargues campanyes, dutes a terme sobretot per Belisari , Narsès i Joan Troglita, conquerí la Numídia als vàndals 533-548, la regió del SE de la península Ibèrica als visigots, amb les Balears 550, dominà tot Itàlia, amb les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília, i prengué als ostrogots llur capital, Ravenna 535-554 Contingué per la força els eslaus i els…