Resultats de la cerca

És autor de In illo tempore 1902, memòries de la vida d’estudiant, Os meus amores 1891, recull de contes i balades, i de narracions i d’un ideari republicà Manual político do cidadão português, 1906 La seva obra idealitza el món rural de Trás-os-Montes

Treballà a la revista conservadora Epokha ‘Època’, en la qual publicà la seva primera obra de teatre Mamajevoje pobojšče ‘La batalla de Mamajevo’, 1864 Idealitzà en un to melodramàtic l’antiguitat russa i la vida patriarcal Komedija o rossijskom dvorjanine Frole Skorobejeve ‘Comèdia del noble rus Frol Skorobejev', 1869

Autor de narracions, poemes i algunes novelles menors El cencerro de cristal, Cuentos de muerte y de sangre, Rosaura, Xamaica , la seva obra mestra és Don Segundo Sombra 1926, novella que idealitza la vida de la Pampa a través de les aventures de Fabio Cáceres, un adolescent que es fa vaquer i que conviu amb don Segundo, arquetip de les virtuts del gautxo

Estudià comerç i idiomes, i fixà la residència a Reus Líric d’un llenguatge cristallí, cantà virgilianament la terra camperola Publicà  Càntir de vidre 1954, Ales d’argila 1965, premi Ciutat de Barcelona 1961, Amb l’arrel enlaire 1975, premi Joan Alcover 1971 i Figures amb arbre 1978 La seva poesia, d’arrel religiosa i tradicional, tracta el tema bíblic i la natura, que idealitza amb verb pulcre i detallisme L’any 1976 fou proclamat mestre en gai saber

Ideòleg del populisme liberal, postulava la impossibilitat del desenvolupament del capitalisme a Rússia, atesa la inexistència de mercats exteriors i, per tant, la impossibilitat d’obtenir una certa plusvàlua Contrari a la industrialització a gran escala, era partidari de la petita producció i del petit comerç, i idealitzà l' obščina camperola Les seves idees —exposades en diverses revistes i diversos escrits, com Sud’by kapitalitzma v Rossii ‘Els destins del capitalisme a Rússia’, 1822, Krest’ janskaja obščina ‘L' obščina camperola’, 1892— foren durament criticades per Lenin

Autodidacte, des del 1929 es dedicà a la pintura, la illustració i la decoració Després d’una jove i combativa experiència a Barcelona, s’installà el 1936 al Montparnasse parisenc Aviat es donà a conèixer com a successor de l’esperit i els valors impressionistes, directament lligats amb Bonnard i Vuillard, i esdevingué una figura cabdal de l’Escola de París Efectuà nombroses decoracions per a teatre i dibuixà molts cartells Celebrà exposicions a Barcelona, París, Nova York, Tolosa Llenguadoc, Londres, Los Angeles, etc La gràcia i la finor dels personatges, la vivacitat dels colors i l’…

Vida i obra Estudià a l’Escola de Magisteri de València Collaborà a “Las Provincias”, “El Vers Valencià”, “Pensat i Fet”, “L’Altar del Mercat”, “Glorieta”, “Sicània” i “La Marina” També participà en diverses antologies, com Glòria Vicentina 1944, i en les activitats de Lo Rat Penat El 1949 publicà Poemes de Penyamar , recull poètic que segueix la tradició paisatgística llorentina, però que inclou un cert component intimista i sentimental que l’allunya del tractament estereotipat del paisatge La seva obra narrativa, escrita abans del 1958, s’afilia estèticament als models vuit-centistes la…

Vida i obra literària de Virgili Nascut d’una família de la petita burgesia, potser d’ascendència etrusca, estudià a Cremona, Milà i Roma 54 però sempre, dins els ambients més illustres, es presenta com un camperol fidel als seus orígens, amic de la senzillesa i de la solitud, modest, tímid, de temperament malaltís, d’esperit sensible, pessimista, ple d’una simpatia illimitada que fa extensible a tota la natura La seva vida és molt poc coneguda unes Vitae novellesques dels temps de Neró i dels Flavis són força sospitoses els seus trets autèntics, molt escassos, cal pouar-los en la seva obra i…

Vida i obra Orfe de pare, el 1823 es traslladà amb la seva família a Palma, on residí Estudià fins a 14 anys al collegi de Monti-sion, dels jesuïtes Després ingressà al seminari 1832-35 Durant el 1836 visqué de prop l’exclaustració dels jesuïtes i el tancament del seminari, fet que l’impactà profundament Les dificultats familiars el dugueren a catorze anys a treballar com a escrivent a la Diputació Provincial Aquella feina, que es perllongà fins el 1841, coincidí amb el període en què s’organitzà l’arxiu provincial que aviat esdevingué l’Arxiu del Regne de Mallorca Fou aleshores, segurament,…