Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Ignazio Fiorillo
Música
Compositor d’òperes italià.
Estudià amb Francesco Durante al Conservatori de Santa Maria de Loreto, a la seva ciutat natal Del 1736 al 1745 estrenà òperes a Venècia, Milà i Pàdua Posteriorment anà a l’Europa central les seves obres es representaren sobretot a Praga i a Brunswick, on el 1754 fou nomenat director de l’orquestra de la cort, i el 1762 fou contractat per al mateix càrrec a la cort de Kassel A més de música sacra, és autor de l’oratori Isaac i d’un rèquiem, si bé la major part de la seva obra és constituïda per òperes, molt sovint en collaboració amb Pietro Metastasio, autor dels llibrets L’olimpiade 1745,…
Ignazio Gardella
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte, dissenyador i interiorista italià, membre del CIAM.
Avantguardista sense extremismes, evità tant l’esquematisme formal del racionalisme com les arbitrarietats de l’arquitectura orgànica Galleria d’Arte Moderna de Milà 1953, casa a les Zattere de Venècia 1957, centre recreatiu Olivetti a Ivrea 1953-59, central termoelèctrica a Porto-Corsini 1959-60, església de San Giovanni a Milà 1962 Intervingué en el projecte Milano Verde 1938 i en la planificació del barri INA de Casate 1952 Posteriorment, de la seva obra són especialment rellevants els que realitzà a Gènova el eatre Carlo Felice 1982-91, conjuntament amb Aldo Rossi, i un dels projectes més…
Secondo Tranquilli
Secondo Tranquilli
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Història
Escriptor i polític italià, més conegut pel pseudònim d’Ignazio Silone.
Fou portaveu de la idea d’un socialisme humanitari i federalista, ric de ferments cristians i morals Exiliat durant el període feixista, publicà a l’exili diverses obres de lluita política Il fascismo 1934, La scuola dei dittatori 1938 Estigué a Barcelona, el 1923, on fou empresonat per activista Però el seu renom d’escriptor li prové, sobretot, d’algunes novelles, com Fontamara 1930 traducció catalana de JFuster, 1967, Vino e pane 1937, Il seme sotto la neve 1940 i Il segreto di Luca 1956, que, dintre el gust de la narrativa verista, mostren situacions i ambients de zones de la Itàlia…
Filippo Raguzzini
Arquitectura
Arquitecte italià.
Fou cridat per Benet XIII a Roma, on, amb l’ús de materials poc sumptuosos i sobretot amb la lliçó espacial de Pietro da Cortona i de FBorromini, construí Santa Maria della Quercia 1727-31, però la seva gran obra és la plaça de Sant'Ignazio 1727-28, un gran oval central flanquejat per dos de menors, que componen un sistema espacial en moviment continu i ondulat, obert i desplegat en molts plans perspectius
Alfonso Torreggiani
Arquitectura
Arquitecte italià.
Fou creador de construccions agosarades, gràcies al seu sentit rítmic de la combinació de les masses i l’espai, així com al seu sentit plàstic de la decoració De les seves obres cal esmentar l’església de Sant'Ignazio, la façana de la catedral i la del Palazzo Aldovrandi-Montanari, a Bolonya, la façana de l’església de Sant'Agostino, a Reggio de l’Emília, i el Palazzo degli Studi, a Màntua
Federigo Fiorillo
Música
Violinista, violista, mandolinista i compositor italià.
Fill del compositor d’òperes Ignazio Fiorillo, des de molt jove feu gires per l’Europa central i oriental com a instrumentista Riga, Sant Petersburg i diverses ciutats de Polònia El 1788 s’establí a Londres, on formà part, com a viola, del quartet Salomon Vers el 1795 abandonà la interpretació La seva obra fou molt coneguda en vida seva, però actualment és recordat gairebé exclusivament per trenta-sis capricis per a violí de tipus didàctic És autor també de música de cambra tres quintets concertants, sonates, duos, etc, centrada generalment en el violí, i vint-i-quatre sonates…
Giacomo Vincenti
Música
Editor italià.
Les primeres notícies que se’n tenen són del 1583, amb unes edicions que signà com a Vincenci Amb el temps, la seva signatura passà a ser Vincenzi, Vincentio i, finalment, Vincenti L’any 1589 edità, com a Iago Vincentio, Canciones y villanescas espirituales , de Francisco Guerrero Entre el 1583 i el 1586 estigué associat amb Ricciardo Amadino El 1587, ja sol, Vincenti edità Il quarto libro de madrigali a sis veus de Luca Marenzio Les seves publicacions inclouen bàsicament obres dels grans compositors contemporanis del nord italià, com Giovanni Croce, Lodovico Viadana, Luca Marenzio, Antonio…
Loreto Vittori
Música
Compositor, cantant castrat i llibretista italià.
Del 1614 al 1617 fou cantor al cor de la catedral de Spoleto Aquest darrer any viatjà a Roma per estudiar amb Francisco Soto de Langa, Giovanni Maria Nanino i Francesco Soriano El 1619 es traslladà a Florència, on gaudí de la protecció del duc Cosme II de Mèdici, i al cap de dos anys tornà a Roma El 1622 fou admès com a soprano al cor papal, i posteriorment viatjà a Bolonya, Florència i Parma, ciutats on gaudí d’un gran èxit com a cantant El 1626 interpretà La catena d’Adone , de Domenico Mazzocchi, a Roma A Florència cantà en La Flora , de M da Gagliano, i, probablement, a Parma interpretà…
Giovanni Rovetta
Música
Compositor i cantant italià.
Desenvolupà tota la seva carrera a Sant Marc de Venècia, on el seu pare havia estat instrumentista Entre el 1615 i el 1623 hi serví com a cantant i el 1627 succeí a Alessandro Grandi com a mestre de capella assistent de C Monteverdi El 1644 en fou nomenat mestre de capella, càrrec que exercí fins a la mort Juntament amb A Grandi i Ignazio Donati, Rovetta fou un dels compositors més efectius a l’hora d’explotar l’anomenat stile concertato del nord d’Itàlia Pràcticament tota la seva producció musical és vocal Compongué música religiosa -salms, motets i misses- i també profana, com…
Aldo Rossi
Arquitectura
Arquitecte italià.
La seva tasca durant els anys seixanta, inscrita en el corrent neoracionalista de la Tendenza , havia estat orientada cap a la recerca del coneixement objectiu de l’arquitectura, afirmant en la idea de tipus tant la relativa autonomia de l’ordre arquitectònic respecte de la funció concreta com el rebuig a tota manifestació de l’expressió personal A partir dels anys vuitanta, amb la publicació d' A Scientific Autobiography 1981, la realitat del fet constructiu se situà en la recreació del sentiment que susciten les diverses arquitectures que illustren el llibre Es produí una creixent…