Resultats de la cerca

El 1236 es casà amb Enric III d’Anglaterra Enèrgica i amant de les lletres —hom li atribueix poesies d’estil heroic provençal—, afavorí amb càrrecs importants els seus parents savoians i implicà el rei en llurs costoses ambicions italianes Sicília i Nàpols Vídua 1272, actuà de regent durant la minoritat del seu fill Eduard fins el 1274, i es retirà al monestir d’Amesbury És venerada com a santa La seva festa se celebra el 22 de febrer

S’implicà en la institucionalització del felibrisme en fou majoral Autor d’una Grammaire limousine 1876, des del 1878 fou professor de llengües romàniques a la universitat de Montpeller Publicà, entre altres obres, Poésies inédites des troubadours du Périgord 1885, Biogra-phies des troubadors 1885 i La langue et la littérature du Limousin 1892 Discutí, alineant-se amb Julià Bernat Alart, enfront de Paul Meyer i Manuel Milà i Fontanals, entorn de la llengua de l’autor del Blandin de Cornualha , i, amb el darrer, sobre el significat estricte de llengua llemosina

És considerat un precursor del jansenisme Poc temps després del 1550 s’uní a Jan Hessels i professà doctrines teològiques sobre la gràcia i el pecat, jutjades poc ortodoxes Interpretant a la seva manera l’ensenyament antipelagià de sant Agustí, afirmà que Déu no podia negar a l’home els dons de l’estat original i que el pecat original implica una mutilació de la natura, la qual en tot moment resta sotmesa a la concupiscència Pius V butlla Ex omnibus afflictionibus, 1567 condemnà 79 punts de la seva doctrina, condemnes repetides per Gregori XIII 1579 i Urbà VIII 1641 Baius escriví…

Estudià a la Universitat de Sofia i posteriorment a l’Institut Estatal de Relacions Internacionals de Moscou S'implicà en les joventuts comunistes i ocupà diversos càrrecs al Partit Comunista Búlgar Entre els anys 1971 i 1990 fou ministre d’afers estrangers de Bulgària Fou un dels dirigents més fidels a Todor Jívkov, però l’any 1989, després de la caiguda del mur de Berlín, conduí una conspiració dins el Partit Comunista i el forçà a dimitir Inicià una política reformista i, per trencar els vincles amb el passat comunista, liderà la transformació del Partit Comunista en el Partit Socialista…

Fou atleta de la UE Vic i del Futbol Club Barcelona Guanyà en tres ocasions la prova de 200 m del Campionat de Catalunya 1951-53 i en dues la de 100 m 1951, 1953, i fou subcampió en 100 m 1952 i tercer en 200 m 1954 En els Campionats d’Espanya guanyà la prova de relleus 4 × 100 m 1952 i fou subcampió el 1953 Formà part de la preselecció espanyola per als Jocs Olímpics del 1956 A partir del 1974 s’implicà amb l’Agrupació de Veterans de Catalunya L’any 1984 guanyà tres títols 100, 200 i 400 m en els Campionats d’Europa, repetí títol en els 400 m 1988 i guanyà la medalla de bronze en els 200 m…

Deixà la carrera militar en convertir-se a l’anarquisme En 1871-72 fou el principal organitzador de la Federació Regional Espanyola de l’AIT a Aragó, i participà en el congrés de Saragossa d’aquesta associació Fou un dels dirigents de la Insurrecció Cantonalista a Cartagena 1873, i s’exilià a París Tornà el 1881 a Espanya, i exercí de mestre a Sabadell i a Sallent A Sabadell dirigí, en 1884-86, Los Desheredados , periòdic que assolí una gran difusió Després, hom l’implicà en el procés de Montjuïc 1896 Convertit en un apòstol de l’anarquisme, fou un dels principals defensors de les tesis de la…

El 1931 emergí simultàniament en tres facetes lligades al món de la natació com a nedador a la Travessia del Port de Barcelona, com a directiu cofundador del Club Esportiu Mediterrani i com a collaborador del diari Mundo Deportivo Com a directiu, el 1944 deixà el CE Mediterrani i s’implicà en la fundació del Club Natació Montjuïc, del qual fou president 1944-46 i 1956-64 Com a periodista, el 1959 passà de collaborador a redactor fins a la seva jubilació l’any 1979 Rebé el premi Narcís Masferrer 1975 i el premi d’honor de l’Agrupació de Periodistes Esportius de Barcelona 1980 la medalla al…

Deixeble de Karl Jaspers, és una de les figures fonamentals del pensament contemporani sense haver realitzat cap obra on sostingués tesis pròpies Els seus cursos sobre La fenomenologia de l’esperit hegeliana, recollits a Introduction à la Lecture de Hegel 1947 retornaren Hegel a un primer pla d’actualitat Segons Kojève, la força del sistema d’Hegel es trobava en la seva circularitat, que esgota totes les possibilitats del pensament El seu sistema és, doncs, la consumació de la filosofia i, per això, assenyala la fi de la història Segons Kojève, aquesta fi de la història implica…

Ingressà a l’orde cistercenc el 1917 Estudià història de la música amb R von Ficker i teologia a la Universitat d’Innsbruck 1920-26, mentre era mestre de capella al Collegium Canisianum 1924-26, i també realitzà estudis de composició amb Z Kodály a Budapest 1932-35 Exercí de professor a escoles de secundària i més tard a la Universitat de Budapest 1926-50, i dins l’àmbit de l’ensenyament s’implicà en la reforma musical promoguda per Kodály Fou investigador del departament de música del Museu Etnogràfic 1950-60 i del grup de recerca de música folklòrica de l’Acadèmia Hongaresa de les Ciències…

Fill d’una rica i influent família brasilera, estudià lleis, després fou diputat pel seu partit, Arena, i el març del 1987 esdevingué governador de l’estat d’Alagoas, d’on procedia la seva família Al front d’un partit de pròpia creació aconseguí de succeir, el 15 de març de 1990, José Sarney a la presidència del país El seu programa es basà en la privatització d’algunes de les empreses estatals i en el foment de la iniciativa privada Un informe del Congrés l’implicà, l’agost del 1992, en presumptes delictes de corrupció Un mes després, la Cambra de Diputats de Brasília votà majoritàriament la…