Resultats de la cerca

En pujar al tron, a les acaballes del s XIV, canvià el nom de Hatun Tupac Inca pel de Viracocha, déu creador i civilitzador Amplià els dominis de l’imperi i posà les bases de la seva expansió posterior

Primer dels grans conqueridors, amb ell comença el període pròpiament històric d’aquell imperi Sota el seu regnat foren construïts la majoria dels grans monuments de Cusco, les terrasses per al conreu i una bona part de les obres d’irrigació, construcció de canals, ponts, aqüeductes i camins al voltant de la ciutat En el terreny militar, començà per dominar totes les tribus veïnes de Cusco més tard arribà fins a les valls de l’Urubamba i del Vilcapampa al N, i pel S fins al llac Titicaca El seu fill, Topa Inca, sota les seves ordres, des del 1463 fins al 1471, estengué l’imperi…

Vida i obra De formació autodidàctica, fou una figura destacada del moviment catòlic i regionalista illenc Fundà, dirigí o collaborà a “Es Ca d’Inca”, “El Hogar”, “La Bona Causa”, “Ca Nostra”, “La Veu d’Inca”, “L’Ignorància” i “Mallorca Dominical” Fou també regidor de l’Ajuntament d’Inca 1920-23 i promotor o membre de l’Associació per la Cultura de Mallorca, del Centre Autonomista i de Nostra Parla, entre altres entitats El 1905 organitzà un certamen literari a Inca i, a partir del 1916, les Diades de la Llengua Catalana Estimulà com a…

Autodidacte, fundà a Inca el Cercle d’Obrers Catòlics 1900 Estimulà com a impressor les publicacions en català Des de l’any 1922 actuà en un regionalisme catòlic, acostat a la Lliga Creà els setmanaris “Es Ca d’Inca” 1900-04, “La Bona Causa” 1904-05, “Ca-Nostra” 1907-29 i “La Veu d’Inca” 1915-19 Dirigí “La ignorància” segona època, 1918-19 A Flors de roella 1922 i A la Mare de Déu de Lluc 1936 recollí els seus poemes paisatgístics, sentimentals i religiosos, influïts pels glosadors populars i per l’Escola Mallorquina

Treballà a Mallorca, sobretot a Sóller i la seva rodalia Com a prehistoriador i arqueòleg fou comissari d’Excavacions Arqueològiques de Balears 1951-56 i coordinador del Patronat d’Excavacions Arqueològiques Submarines de Balears 1969-75 Publicà treballs sobre les ceràmiques incises, els problemes del ritu dels enterraments amb calç i les construccions talaiòtiques  Cal esmentar Cerámicas con decoración incisa 1951, Los problemas actuales de la historia primitiva de Mallorca 1953, Excavaciones en el Puig d’en Canals, Sóller 1954, Hallazgo de un cráneo trepanado en la necrópolis…

Sacerdot des del 1935 Fou rector de la Maioricensis Schola Lullistica 1956-87 Fundà i dirigí la revista “Estudios Lulianos” 1957, després anomenada “Studia Lulliana” Publicà nombrosos articles divulgatius sobre Ramon Llull, i estudis com El Miramar de Ramon Llull 1977, Ramon Llull y el Islam 1981 i La formación científica de Ramon Llull 1989 També edità el Libre del gentil e los tres savis 1957 i traduí al castellà els Proverbis de Ramon 1978

Estudià a Madrid i a París, on amplià coneixements amb RViñes És autor, entre d’altres, de Danses romaneses , per a piano i orquestra, Simfonia , per a violí i orquestra, del Rèquiem Op44 i la Sonata , per a violoncel

Llicenciat en història a la Universitat de les Illes Balears Collabora en les revistes locals Algebelí , Dijous i Inca És membre de la comissió històrica per a la canonització de sor Clara Andreu La seva tasca investigadora s’ha centrat en l’hagiografia i en l’estudi de la història local d’Inca i Muro a través dels seus temples parroquials i convents També ha estudiat la tasca evangelitzadora dels mallorquins a Amèrica És coautor d’ Oracionals 1980 i d’ Història de Mallorca 1982 En aquesta darrera obra, Fiol analitza l’Església i les manifestacions culturals…

Feu els estudis eclesiàstics al seminari de Mallorca i es llicencià en teologia 1963 a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma S’especialitzà en litúrgia a l’Ateneu Anselmià de la mateixa ciutat 1963-65 Ordenat sacerdot el 1962, des del 1970 fou professor de teologia sacramental i litúrgica del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca —que dirigí entre el 1984 i el 1990— i de l’Escola Universitària Alberta Giménez des del 1975 Fou coordinador de l’àmbit religiós a les Illes Balears del Congrés de Cultura Catalana, i membre de la Comissió Interdiocesana per a la Versió dels Textos Litúrgics…

Ajudà especialment a l’establiment dels jesuïtes, als quals cedí la seva casa d’Inca com a centre missional El bisbe reformador Vic i Manrique li confià la tasca de corregir i redactar un nou manual de ritus i sagraments per a la diòcesi de Mallorca 1601