Resultats de la cerca

Estudià dret a Tolosa, però el seu interès pel cant feu que l’any 1911 iniciés els estudis musicals al conservatori d’aquesta ciutat llenguadociana Ferit a Verdun el 1916, no reprengué la seva carrera fins el 1919 Debutà al Caire amb Hérodiade , de J Massenet, i després realitzà diverses gires arreu d’Europa El 1932 es presentà a la Sala Favart de París en el paper de Scarpia Tosca , escenari on actuà amb assiduïtat fins el 1957 A partir del 1942 inicià una important tasca pedagògica al Conservatori de París Enregistrà La damnació de Faust , de Berlioz, i Samsó i Dalila , de Saint-Saëns

A sis anys començà a tocar el piano i quan en tenia deu escriví les primeres composicions Fins el 1951 estudià a l’Escola Gnessin de Moscou, formació que completà posteriorment al conservatori d’aquesta ciutat, on tingué Aleksandr Gauk entre els seus mestres Gauk l’influí poderosament, i feu possible que la seva carrera professional s’iniciés amb un càrrec important assistent de la Gran Orquestra Simfònica de la Ràdio de Moscou 1953-55 El mateix Gauk el recomanà després com a mestre d’assaig al Teatre Bol’šoj de Moscou, del qual arribà a ser director principal durant deu anys Fou també…

La seva formació musical tingué lloc a la seu metropolitana de València, on el 1713 succeí a Joan B Cabanilles com a organista interí, la qual cosa feu que s’iniciés amb aquest mestre El 1715 obtingué la plena titularitat del càrrec, segons l’informe dels membres del tribunal examinador, Pere Rabassa i Felip Vicente Durant el seu exercici, feu ampliar l’orgue de la seu amb "molts registres de música moderna" En 1724-25 tingué cura dels nens cantors De la seva obra conservada cal esmentar el Libro de tocatas para címbalo , collecció de sonates amb doble capçalera temàtica a la manera de D…

Vida Mecànic de professió, era destre i imaginatiu, i construí enterament un autocicle amb Silvestre Condom, amb un motor de dos cilindres en València un Blumfield de 8-10 cavalls Bon afeccionat a la fotografia, ben aviat s’interessà pel cinema Rodà una sèrie de films en 35 mm, que ell mateix revelava –així com les fotografies– en un petit laboratori que installà a casa seva Els caps de setmana projectava pellícules amb un equip que ell mateix acondicionà en un local de la seva propietat, el Monopol Cine, per als amics i vilatans de la contrada, del 1920 al 1926 Després anà a viure a la…

Dominicà resident a Barcelona, és possible que, entre el 1358 i el 1362, iniciés la traducció al català del De consolatione philosophiae de Boeci, adreçada a l’infant Jaume de Mallorca, empresonat per Pere el Cerimoniós La seva tasca traductora denota una clara preocupació pel contingut moral del text i una evident descurança per la correcció estilística o per la bellesa formal En aquest sentit, segueix les característiques generals que presenten les traduccions redactades durant la segona meitat del segle XIV i principi del XV Fou revisada i acabada per fra Antoni Ginebreda Bibliografia…

Diplomat per l’Acadèmia d’Art Dramàtic de Roma 1953, actuà amb els millors directors de l’època Luigi Squarzina, Giorgio Strehler, Giorgio De Lullo Amb el seu debut com a director escènic La buona moglie , de Goldoni, 1963 inicià la seva primera etapa d’escenificador que culminà amb Orlando Furioso 1969, a partir de l'adaptació de Sanguinetti A continuació realitzà grans i innovadors muntatges, de l' Orestíada d’Èsquil 1972 a Les Bacants d’Eurípides 1977, seguits per una etapa de posades en escena més intimistes La seva constant preocupació per la maquinària teatral, la confrontació artifici…