Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Emil Hübner
Arqueologia
Arqueòleg, professor a Berlín des del 1863.
Encarregat per l’Acadèmia de Berlín de redactar el volum segon del Corpus Inscriptionum Latinarum , recollí les inscripcions romanes conegudes de la península Ibèrica i en revisà moltes Publicà el primer gran recull d’inscripcions ibèriques Monumenta Linguae Ibericae, Berlín 1893 i el d’inscripcions paleocristianes Inscriptiones Hispaniae cristianae , Berlín 1871 suplement 1900 Publicà també La arqueología en España 1888, que obtingué un dels primers premis Martorell
Emil Hübner
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Redactà el segon volum del Corpus Inscriptionum Latinarum de l’Acadèmia de Berlín, publicat el 1869 i del qual, el 1892, se n’edità un suplement Per elaborar l’obra recollí totes les inscripcions romanes conegudes de la Península Ibèrica i de les Illes Balears, la qual cosa tingué una gran importància per a l’estudi de l’època El 1893 publicà el primer gran recull d’inscripcions ibèriques, Monumenta linguae ibericae Visità Mallorca en diverses ocasions Collaborà en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana amb articles com “Monumentos epigráficos de Baleares”…
Alföldy Géza
Historiografia
Historiador i epigrafista hongarès.
Trajectòria acadèmica Graduat a la Universitat de Budapest 1959, en 1960-65 fou assistent de l’Institut d’història antiga d’aquesta universitat El 1965 emigrà a l’aleshores Alemanya occidental, i l’any següent obtingué l’autorització per a exercir docència a la Universitat de Bonn, on impartí classes del 1968 al 1970 Posteriorment, fou professor d’Història antiga a les universitats de Bochum 1970-75 i Heidelberg des del 1975 fins a la jubilació 2002, i posteriorment com a professor emèrit Àmbit i temàtica d’estudi Les seves recerques se centraren en la història de la Roma antiga, i com a…
Josep Corell i Vicent
Historiografia catalana
Filòleg clàssic i estudiós de l’epigrafia romana.
És llicenciat en Bíblia pel Pontificium Institutum Biblicum, de Roma 1967, i en llengües semítiques per la Universitat de Barcelona 1976, i doctor en teologia per la Universitat de Sant Tomàs, de Roma 1973, i en filologia clàssica per la de València 1983 Ha estat professor del Seminari Metropolità de València, i més tard de llatí, fins a la jubilació, a la UV Dedicat en una primera època a l’exegesi bíblica, més específicament de l’evangeli de sant Mateu i dels Fets dels Apòstols , es consagrà durant vint anys a la investigació sobre l’epigrafia romana Ha publicat nombrosos articles en…
Ahiram
Història
Rei de Gubla (Biblos).
Conegut per les dues inscripcions en escriptura fenicioalfabètica, contingudes en el seu sarcòfag, que primerament foren datades del segle XIII aC i després del segle X aC
Édouard Dhorme
Arqueologia
Lingüística i sociolingüística
Semitista francès, director de l’escola arqueològica francesa de Jerusalem (1905-31).
Hom li deu, alhora que a Bauer i a Virolleaud, el desxiframent de l’escriptura alfabètica ugarítica, com també un primer desxiframent de les inscripcions pseudojeroglífiques de Biblos
Giovanni Battista De Rossi
Diplomàtica i altres branques
Arqueologia
Arqueòleg i epigrafista italià.
Estudià les inscripcions i pintures de les catacumbes romanes i identificà algunes criptes de màrtirs coneguts Entre les seves obres més importants cal destacar La Roma Sotterranea, en 3 volums 1864-77, i Inscriptiones Christianae Urbis Romae 1861-88
Colin Campbell
Historiografia
Cristianisme
Historiador britànic.
Capellà anglicà al castell de Sant Felip Menorca, fou autor de The Ancient and Modern History of the Balearic Islands Londres 1716, traducció extractada de la història de Joan Dameto i Vicenç Mut, amb un apèndix del traductor, al qual afegí diverses inscripcions romanes a la segona edició 1719
Eugène Albertini
Arqueologia
Historiografia
Historiador i arqueòleg francès.
Professor al Collège de France 1932 Estudià les escultures romanes de la Tarraconense i publicà, entre altres treballs, les inscripcions romanes d’Algèria És conegut amb el nom de Tauletes Albertini un grup notable de documents sobre fusta, d’època vàndala de la fi del s V, descobertes a Tebessa Algèria
Alaung-Sithou
Història
Rei de Pagan a Birmània.
Començà el seu llarg regnat 1120-67 sotmetent una rebellió al Taninthārī Es destacà com a rei enèrgic, però fou més afeccionat a viatjar que no pas a les qüestions administratives Construí temples i fomentà la cultura féu esculpir inscripcions que narraven les seves gestes Morí emmetzinat per un fill seu
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina