Resultats de la cerca

Franciscà i examinador sinodal de Girona i Vic, on publicà Luz Seráfica que guía a los terciarios Convencé Jaume Aixelà i Gassol perquè escrivís en català la seva obra Vida i miracles de sant Benet de Palermo Girona, 1757 en una carta inserida després com a pròleg del llibre i en la qual defensà l’ús del català en la catequesi i la predicació

Vida i obra Probablement es tracta del cavaller Aznar Pardo de la Casta, autor d’una Requesta d’amor tençonada conservada al manuscrit 10264 de la Biblioteca Nacional de Madrid, el mateix que el 1418 adreçà una interessant epístola al rei Alfons en què descrivia la sagnant entrada dels borgonyons a la ciutat de París aquell mateix any Hom també el considera autor d’una cançó transmesa pel↑ Cançoner Vega-Aguiló , que recull el tema de sant Valentí com a protector dels enamorats, Leyaltats vol e bon dreg me comanda , tot i que aquest poema podria ser obra d’un altre personatge, Pere Pardo de la…

Es formà a Roma en la disciplina de composició amb D Paris i a la Universitat de Freiburg amb H Genzmer, i assistí als Cursos de Darmstadt 1952-61 Interessat en la música electrònica, treballà a l’Studio für Elektronische Musik de la Ràdio de l’Alemanya Occidental 1956, a Colònia, i assistí als seminaris organitzats per l’Studio Eksperymentalne de la Ràdio Polonesa, a Varsòvia 1959 Fou fundador a Roma d’una associació musical d’avantguarda, Nuova Consonanza 1961, i exercí la docència a l’Accademia di Santa Cecilia 1968-72, el Conservatori dell’Aquila 1969-75 i el Conservatori de Roma 1974-80…

Estudià a Llotja 1954-60 i a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1958-65 Treballà a l’estudi de FCorrea i AMilà 1961-64 i fou fundador de l’Studio PER 1964, amb PBonet, CCirici i Lluís Clotet i Ballús Collaborà habitualment amb aquest fins el 1984 L’any 1987 s’associà amb CDíaz Alguns projectes en què ha pres part són l’ampliació de la facultat de medicina de Barcelona 1980, primer premi, el remodelatge del Palau de la Música Catalana 1982, la nova seu del Banc d’Espanya a Girona 1981-83 o les Caves Chandon a Sant Cugat Sesgarrigues 1987-90, i diversos projectes urbanístics…

Vida La seva mare, pianista aficionada, fou qui despertà en el seu fill l’interès per la música Entre el 1886 i el 1889 estudià al Conservatori d’Estocolm i després es traslladà a Dresden per estudiar amb H Kretzschmar El 1895 tornà a Estocolm i el 1896 començà a treballar com a crític musical en el prestigiós diari "Dagens Nyheter", on romangué fins el 1930 La seva agudesa crítica i el seu llenguatge mordaç el convertiren en un periodista admirat, però també amb molts enemics Com a compositor és recordat sobretot per les seves petites peces per a piano -les romanser - i per les composicions…

Vida Estudià piano amb W Runowski i P Sowinski El 1872 ingressà al Conservatori de Varsòvia, on rebé lliçons de R Strobl, N Janotha i Schlözer Després d’una gira de concerts amb el violinista I Cielewicz, anà a Berlín a perfeccionar els estudis de composició amb Urban i Kiel Perfeccionà la tècnica de piano a Viena amb Leszetyski, i el 1885 obtingué una càtedra d’aquest instrument a Estrasburg Dos anys més tard inicià la carrera de pianista solista, que fou molt celebrada arreu del món Els interessos de Paderewski no es limitaren al terreny musical, també actuà com a filantrop i diplomàtic…

Vida Començà els estudis musicals al seu poble natal i els continuà el 1766 a Torí amb A Celoniat i G Pugnani, dels quals aprengué a tocar el violí anteposant els elements expressius al virtuosisme El 1775 entrà com a violinista a la capella reial dels Savoia, i el 1780 inicià una sèrie de concerts per tot Europa amb G Pugnani, que acabaren al Concert Spirituel de París dos anys més tard Arran de l’èxit que assolí en aquesta ciutat com a violinista i compositor, Viotti decidí quedar-s’hi Treballà a la cort imperial i fins i tot arribà a obrir un teatre propi el 1789 Théâtre de Monsieur, però…

Vida i obra Es llicencià en dret i el 1916 obtingué per oposició una plaça d’oficial lletrat a la Mancomunitat que abandonà el 1926 a conseqüència de la dictadura de Primo de Rivera Parallelament, ja des del 1909, que entrà a la redacció d’ El Poble Català com a meritori, estigué en contacte amb la premsa Així, el 1917 començà a publicar Hojas de dietario , amb el pseudònim Myself , a La Publicidad El 1922, quan la publicació es catalanitzà, la secció es convertí en Fulls de dietari , ja sense pseudònim Hi aparegué fins el 1932 També collaborà en moltes altres publicacions Revista de…

Vida i obra Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1916 i l’any següent guanyà la càtedra de jardineria de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat, de la qual fou expulsat el 1923 amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera El 1915 conegué l’arquitecte en cap dels parcs i jardins de París, Jean CN Forestier, que influí en la seva trajectòria professional i també fou deixeble de Francesc d’A Galí Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior…

Vida Animat per la seva mare, que li ensenyà a tocar el piano, i per un sacerdot local, va escriure la seva primera composició, Pange lingua 1862, i entre el 1864 i el 1865 cursà estudis musicals a Praga Després estudià al Conservatori de Música de Leipzig amb I Moscheles i EF Richter 1865-67 El 1868 anà a París i més tard a Mannheim, on estudià amb V Lachner El 1871 era una altra vegada a Praga i hi va romandre la resta de la seva vida, tret d’una curta temporada a Vílnius Lituània Morta la seva primera esposa, es casà en segones núpcies amb la contralt Betty Hanušová, cunyada seva i…