Resultats de la cerca

Durant la guerra de la independència nord-americana, es distingí en els combats de Germantown i de Redbank 1777 però, el 1781, hagué de capitular a Yorktown davant les forces francoamericanes El 1786 fou nomenat governador de Bengala on lluità contra Tippu Sāhib, el qual vencé a Seringapatam En 1798-1801, fou cridat a combatre els insurgents irlandesos, que reprimí amb moderació

El 1868 s’uní als rebels cubans i assolí el comandament militar de les províncies d’Oriente i Camagüey El 1878 s’exilià, però continuà lluitant per la independència de Cuba amb José Martí Elegit cap de les forces insurgents el 1895, dirigí la lluita durant la guerra de 1895-98 i ocupà l’Havana 1899 Fou destituït en negar-se a collaborar amb els nord-americans, però aprovà la candidatura de Tomás Estrada Palma 1901

Treballava de tipògraf a Londres i, assabentat de les persecucions que els anarquistes sofrien a la península Ibèrica procés de Montjuïc, decidí d’atemptar contra Antonio Cánovas del Castillo, cap del govern espanyol A París rebé ajut econòmic de Henri Rochefort i dels insurgents cubans Anà a Madrid, on fingí d’ésser periodista, i seguí Cánovas al balneari de Santa Águeda Àlaba, on l’assassinà disparant-li tres trets 8 d’agost de 1897 Fou condemnat a mort i executat a garrot

Estudià a Madrid i a Barcelona 1840 Fou desterrat a França per la seva participació en una de les fallides conspiracions de Prim El 1844 tornà a Cuba L’11 d’octubre de 1868 inicià l’alçament amb el seu Manifiesto de la Junta Revolucionaria de Cuba més conegut per Grito de Yara Aclamat president per l’assemblea constitucional el 1869, fou destituït a l’octubre del 1873 per raó de les dissensions aparegudes entre els insurgents Es retirà a les seves possessions de Sierra Maestra, però, delatat a les autoritats colonials, se suïcidà per tal de no ésser arrestat

Format a Barcelona, el 1769 es graduà d’alferes d’enginyers Intervingué en l’obra de la fortificació del castell de Sant Ferran de Figueres El 1771, a Orà, fou director de l’Acadèmia Militar de Matemàtiques Amb la graduació de tinent, des del 1776, el 1778 s’embarcà cap a Amèrica Projectà el poblat d’Arizpe a l’actual Sonora, Mèxic Construí, entre 1785 i 1787, el castell de Chapultepec, en un turó rocós de la Ciutat de Mèxic Mascaró intervingué també en els treballs del port d’Acapulco El 1794 fou comandant de la fortalesa de San Juan de Ulúa, a Veracruz, i projectà, el 1800, l’ampliació…

D’origen francès, per part materna era descendent d’una família de mercaders ennoblits de Barcelona i Mataró No és inversemblant d’identificar-lo amb el conegut oficial “don Gasparito”, que el baró de Maldà cita, el 1793, en el seu Calaix de sastre Va intervenir en la campanya del Rosselló Destinat a Amèrica, amb el grau de mariscal de camp, fou nomenat governador de Montevideo 1810 Arran de l’aixecament dels insurgents en aquest país, intervingué i organitzà la resistència El 1812 fou nomenat capità general de l’exèrcit espanyol al Río de la Plata El 1814 va haver de rendir la…

Resident a Montevideo, des del 1785, el 1791 passà a treballar a la companyia de la Real Renta de Tabacos y Efectos Participà activament en la vida municipal de Montevideo els darrers anys del domini espanyol al Riu de la Plata Durant el mandat del governador de Montevideo, Pascual Ruíz Huidobro 1804-07, i per lluitar contra la invasió anglesa del general Beresford, es formaren dues companyies de milícies d’infanteria, i Jaume Illa, en qualitat de tinent, s’afegí espontàniament a la segona El 1808 fou designat diputat per assistir al primer capítol obert de Montevideo —també en formava part…

Cursà estudis de dret i es llicencià a la Universitat d’Osca 1797, on també es doctorà en la mateixa disciplina Després d’estudiar dos anys de dret canònic a la Universitat de Cervera, el 1800 entrà com a advocat a la Reial Audiència de Catalunya A partir de 1802 fou nomenat assessor i jutge ordinari, càrrecs que exercí en diverses poblacions, baronies i corregiments Torrelles de Foix, Santes Creus, Sant Pere de Ribes, Querol, etc Nomenat regidor reial de Vilafranca del Penedès i de la Junta Provisional del Gobierno de España e Indias, fou també corregidor de Logronyo També per designació…

Llicenciat en medicina el 1932, i un dels fundadors, el 1933, del Partido Socialista Chileno, fou diputat del 1937 al 1946 i ministre de sanitat dins el govern de Pedro Aguirre Cerda en 1939-41 i 1941-42 Senador des del 1945, ocupà el càrrec de president del senat el 1952 Es presentà com a candidat presidencial el 1952, 1958 i 1964, però les tres vegades fou derrotat Finalment, com a representant de la coalició d’esquerres Unidad Popular , assolí la presidència el 1970, amb el 36% dels vots La seva política, anomenada via xilena al socialisme, maldà per un trànsit pacífic al socialisme…

Fill d’un terratinent, quan morí el seu pare 1883 n'heretà l’administració dels béns i les terres L’any 1886 conegué Cipriano Castro , als partidaris del qual s’uní l’any 1892 en esclatar la Revolución Legalista, que enfrontava els reformistes de Raimundo Andueza, partidaris d’un règim presidencialista, i els constitucionalistes del president Joaquín Crespo Arran de la derrota dels reformistes, visqué exiliat a Colòmbia fins el 1899 Aquest any, Castro reprengué l’ofensiva contra el Govern, aleshores molt afeblit, i Gómez encapçalà com a general les tropes insurgents Establert el…