Resultats de la cerca

Fou canonge i arxiver de la seu tarragonina Escriví un Arxiepiscopologi de Tarragona editat el 1951, que arriba fins el 1664 Alguns estudiosos també esmenten com a obra seva un Epítome historial de la ciudad de Tarragona , no localitzat La seva notable producció poètica, adscrita a l’estètica cultista, figura aplegada en el manuscrit Matalàs de tota llana , inèdit fins l’any 1873, i tracta temes religiosos, amorosos, satírics i de circumstàncies També compilà un recull de composicions de poetes tarragonins sota el títol de Pancàrpia poètica , que s’ha perdut, tot i que en…

Començà la seva fortuna a Avinyó, aleshores capital papal, on residí del 1350 al 1382 i on fundà la seva primera companyia El 1382 tornà a Prato, des d’on dirigí les companyies que anà creant les mercantils de Florència 1383, de Pisa 1383, de Gènova 1392 i de Barcelona 1393, nascuda com a filial de la de Gènova i independitzada des del 1396, amb les filials de València 1393 i de Mallorca 1394 les indústries de Prato, una de teixit i l’altra de tint de draps de llana, i la bancària de Florència, a més de la companyia individual de Prato, que administrava els béns personals de…

Vida i obra D’una família de músics que s’establí el 1829 a Barcelona, i anys després a Madrid, estudià magisteri Abandonà la carrera teatral i de llibretista dels primers anys, es relacionà amb el cercle literari de Víctor Balaguer collaborà a “El Genio” i a Pensil del bello sexo , 1845, i, més endavant, a “La Corona de Aragón” i se centrà en la poesia i en la novella de tipus fulletonesc, de temàtica patriòtica, religiosa i amorosa, que, dirigida a un públic femení, incorporava la defensa dels drets de la dona El heroísmo de la amistad, o Los condes de Rocabertí 1842, Un episodio de la…

Eclesiàstic El 1784 inventà el primer teler mecànic utilitzable a escala industrial, i el 1789, una màquina de cardar llana S'establí com a fabricant, però féu fallida El parlament britànic el subvencionà 1809 Inventà també una màquina de fer cordes, i diversos estris agrícoles

Teixidor de llana, fou un dels organitzadors de la federació local d’Alcoi adscrita a la Primera Internacional i el 1872 passà a formar part del Consell General de la Unió Manufacturera El 1873 fou elegit membre de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT, i pel juliol del 1873 fou, juntament amb Francesc Tomàs, Severí Albarracín i Vicent Fombuena, un dels dirigents de la insurrecció internacionalista d’Alcoi

Vida i obra D’una família de músics que s’establí el 1829 a Barcelona, feu magisteri i estudis musicals Es donà a conèixer com a autora teatral i llibretista Publicà  El príncipe de Bretaña , Amor y orgullo i  Lealtad a un juramento  1842 —estrenada amb gran èxit al teatre de la Santa Creu de Barcelona—, i el llibret de l’òpera  Il proscripto d'Altemburg 1843, composta pel seu germà Carles Grassi Abandonà la carrera teatral, es relacionà amb el cercle literari de Víctor Balaguer i collaborà al diari  La Corona de Aragón  dirigit per ell 1854-46 i revistes també dirigides per ell  El Genio ,…

Comanditari d’una petita fàbrica tèxtil a Barcelona 1920, la convertí en la important indústria del seu nom esdevinguda societat anònima el 1943, amb fàbriques a Caldes de Montbui i a Sant Feliu del Racó Castellar del Vallès Hi creà una assegurança de vida, retir i invalidesa per als treballadors 1935 Durant la guerra civil de 1936-39 fou mantingut al davant de la indústria pels comitès de treballadors i assolí de conservar-la en funcionament El 1939 formà part amb Josep MMilà i Camps de la comissió per a la reconstrucció de la indústria tèxtil de llana Fundà la constructora La…

Fill d’Edmund Tudor, comte de Richmond, i de Margarida de Beaufort, i cap dels Lancaster, aprofità l’ambient d’hostilitat que hi havia a Anglaterra contra Ricard III i el vencé a la batalla de Bosworth Field 1485 Acabà, així, amb la guerra de les Dues Roses i consolidà la pau en casar-se amb Elisabet, filla d’Eduard IV, hereva dels York Intervingué activament per neutralitzar tots els fronts conflictius casà la seva filla Margarida amb Jaume IV d’Escòcia, instaurà la legislació anglesa a Irlanda 1494, signà un tractat amb Carles VIII de França 1492 i un altre amb els Reis Catòlics 1496, i…

Formà part del Consell de Cent, fou veguer de Barcelona 1275-99, ambaixador a Egipte 1292, a Sicília, al Marroc i a altres països mediterranis, batlle general de Catalunya 1301-03 i batlle de Barcelona 1303-06 El 1285, davant el perill d’invasió francesa, s’ocupà, per ordre de Pere II, de reforçar les muralles de la ciutat, de refer les drassanes i assumí la castellania de Montcada Anà amb les galeres de Bernat de Peratallada al nord d’Àfrica 1288, comandà les galeres que acudiren a Múrcia, en la campanya contra Castella 1296, i participà al setge d’Almeria 1309 Exposà en una carta al rei…

Feu estudis de dret i fou redactor del Diario Mercantil  1870 El 1871 estrenà la seva primera obra teatral en català, Anar per llana 1885, i després Sota, cavall i rei 1874, estr 1873, amb una segona part, del 1874, titulada Una agència de criaes , El marquès de Miragall 1885, estr 1875, Al sant per la peanya 1876, En lo mig del mercat i Retratos al viu 1884, Cascarràbies 1889, estr 1888, Bous de cartó estr 1891, Una lliçó aprofità , Lo dit de Déu i Ditxosa desgràcia , que aconseguiren força popularitat En castellà escriví poemes, teatre i la collecció d’epigrames Pampiroladas…