Resultats de la cerca

Després d’alguns curtmetratges com Biotopo i Viure sense viure , a La portentosa vida del Padre Vicente 1978 desenvolupà un estil festiu i provocador, que emprà també a Con el culo al aire 1980, Jalea Real 1981, Que nos quiten lo bailao 1983, Karnabal 1985, en collaboració amb Comediants i Daniya, el jardí de l’Harem 1987, aquests dos últims films guardonats amb el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya El 1989 rodà la comèdia El rey del mambo

Als anys trenta estudià antropologia a la universitat de Chicago, on formà un grup de dansa que incorporava elements dels folklores afroamericans llatinoamericans i antillans El 1940 fundà una companyia pròpia que amb produccions com Tropics o Le Jazz Hot obtingué un gran èxit en gires pels EUA i internacionals Coreogràfia també algunes produccions operíques al Metropolitan de Noya York Aida 1963 i diversos films musicals Mambo , de R Rossen 1954 Fou molt activa tambén en el camp pedagògic, adreçat sobretot als afroamericans, i fundà una escola de dansa 1945 a Nova York Va…

Ernest Anthony Puente júnior, conegut per Tito Puente, aconseguí ser el músic més representatiu del jazz llatí amb la seva habilitat als timbals A tretze anys ja actuava com a professional Començà a despuntar els anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama i la coronació com a rei del gènere En aquest sentit, els seus discos Puente goes Jazz 1956 i Dance mania 1958 són bàsics per a entendre aquest gènere Els anys seixanta es consolidà collaborant sobretot amb Celia Cruz i component èxits com Oye como va , que després popularitzà Carlos…

Dotada d’un registre de soprano d’extensió excepcional, començà de molt jove la seva carrera professional El 1942 s’uní a l’orquestra del compositor Moisés Vivancos, amb qui es casà el mateix any i amb el qual enregistrà els primers discs El 1946 es traslladà als Estats Units, on es nacionalitzà el 1955 i on causà un gran impacte, tant per la seva veu i les seves actuacions com per l’exotisme del seu aspecte, fet que ella mateixa contribuí a difondre afirmava ser descendent directe d' Atahualpa , adaptant-lo a les modes de Hollywood Publicà discs d’èxit Flahooley , 1951 Legend of the Sun…

Filla d’una família nombrosa i humil, es dedicà a cantar de ben petita El 1950 fou contractada per l’orquestra La Sonora Matancera i començà a fer-se popular, al seu país i, sobretot, a fora Després del triomf de la Revolució Cubana, que sempre criticà, s’installà a Nova York, on encapçalà l’efervescència de la salsa al ritme del crit que la feu famosa Azúcar Després de La Sonora Matancera, inicià la carrera en solitari, acompanyada del conjunt de Tito Puente, amb qui feu vuit discos, i, després, de la formació Fania All Stars, amb la qual n’enregistrà vint-i-un També tocà i enregistrà…

De família porto-riquenya, estudià piano des dels 7 anys i percussió des dels 10, i a 13 anys era un nen prodigi que actuava com a professional La seva primera feina important fou de bateria a l’orquestra de Noro Morales, l’any 1940 A la fi de la Segona Guerra Mundial fundà la seva primera orquestra, The Picadilly Boys, i posteriorment entrà en la prestigiosa escola de música Juilliard Director d’orquestra, arranjador, compositor, teclista, saxofonista i vibrafonista, començà a despuntar als anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama…

Geni del son i precursor de la salsa, Ignacio Loyola ’Arsenio’ Rodríguez fou un músic molt innovador, cabdal per a la música cubana, sobretot perquè preparà el camí cap a la salsa Rodríguez es quedà cec a set anys -d’una guitza de cavall-, i d’aquí prové el pseudònim d' El ciego maravilloso Es convertí en un gran compositor i percussionista i sobretot un virtuós del tres La seva primera gran innovació fou la creació de la formació musical anomenada conjunto Fins aleshores el son l’interpretaven septetos guitarra, trompeta, bongos, contrabaix, maraques, güiro , claves instrument de…

Vida Estudià ciencies polítiques i també direcció a l’Escola Oficial de Cinematografia abans de treballar com a assistent del director i actor teatral José Luis Gómez, protagonista d’una adaptació televisiva 1974 que C Mira feu posteriorment d’ Informe para una academia , de Franz Kafka Els seus primers curts, els documentals Biotopo 1973-74 i Michana 1975, i el semidocumental Viure sense viure 1976, gaudiren d’un cert prestigi i reberen diversos guardons, cosa que li facilità dirigir el llarg La portentosa vida del padre Vicente 1977 A partir d’aquesta obra, la seva corrosiva filmografia es…

Estudià al conservatori de l’Havana els anys quaranta tocà en diverses orquestres, entre les quals la del Club Tropicana, de la qual fou director musical uns anys, durant els quals fou també molt sollicitat com a pianista, arranjador i compositor, amb èxits com el mambo La rareza del siglo Aquests anys rebé i absorbí la influència del jazz , i el 1952 el productor Norman Granz organitzà amb ell un dels primers enregistraments de jazz afrocubà Disconforme amb la revolució i el règim que s’instaurà a Cuba, el 1960 s’exilià a Mèxic, on visqué fins el 1963, que es traslladà a Suècia…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Girona, cursà també estudis de dret, que no acabà La seva obra literària és bàsicament narrativa i sobresurt també com a articulista D’una gran precisió estilística i amarats d’un profund sentit de l’humor, ha publicat els reculls de narracions  El doctor Livingstone, suposo  1985,  El rei del mambo  1985, premi Just M Casero, 1983,  Botxenski i companyia  1988,  Avaria  1990,  Golf  1991, l’antologia de contes  Llarga vista Narrativa 1982-2002  2003 i  Sis homes  2005, premi Crítica Serra d’Or de narrativa 2006, i les…