Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Pauline Lucca
Música
Soprano austríaca.
Es formà com a cantant a Viena, on debutà el 1859 en un paper secundari de La flauta màgica A partir d’aquest moment, la seva vàlua com a actriu i l’extensió excepcional de la seva veu li permeteren desplegar una intensa carrera als teatres de Berlín, Londres, Rússia, París i Nova York Tot i que no posseïa un timbre de veu de gran qualitat, ni potser tampoc una tècnica destacada, suplí aquestes mancances amb la riquesa en harmònics i, sobretot, amb les seves interpretacions de caràcter, que li valgueren el sobrenom d'"el gat feréstec" La seva interpretació del paper de Carmen…
Anton Raaf
Música
Tenor alemany.
Destinat al sacerdoci, quan encara era un nen començà a cantar en els drames que els jesuïtes organitzaven al seu collegi de Bonn El 1736 anà a Munic, on treballà al servei del príncep elector de Colònia i estudià cant, i l’any següent, a Bolonya, per ampliar els seus coneixements Durant el període 1742-52 actuà en diversos teatres europeus El 1753 era al servei de la cort portuguesa a Lisboa i el 1755 es traslladà a Madrid Abandonà la Península Ibèrica el 1759 per anar a Nàpols Durant els anys seixanta fou un dels cantants més importants d’Itàlia i el 1770 entrà al servei de Carles Teodor a…
Friedrich Hegel
Música
Filòsof alemany.
Estudià a Stuttgart i al seminari protestant de Tübingen Després d’una etapa com a preceptor fou professor a les universitats de Jena, Heidelberg i Berlín, de la qual esdevingué rector Com totes les altres arts, la música tingué una parcella en el sistema filosòfic de Hegel No obstant això, per a aquest pensador, el sentit filosòfic de la música només es constitueix quan es descobreix el seu contingut com a moment del desplegament de l’ésser en si i per a si l’Absolut o l’Esperit Al costat de la inflamació metafísica de la música que suposà el romanticisme contemporani de Hegel, el seu…
Isaiah Berlin
Filosofia
Filòsof britànic d’origen letó.
D’ascendència jueva, arran de la Revolució Russa la seva família emigrà a la Gran Bretanya 1919 Es graduà en filosofia al Corpus Christi College d’Oxford, ciutat on posteriorment desenvoluparia tota la seva carrera acadèmica, especialment a l’All Souls College 1932-38, 1950-66 i del 1975 fins a la seva mort i al Wolfson College, del qual fou fundador i primer president 1966-75 Durant la Segona Guerra Mundial treballà per al Servei d’Informació Britànic a Nova York i a Moscou Bé que inicialment es dedicà a la filosofia analítica, el seu interès central fou la història de les idees i el seu…
Christa Wolf
Literatura alemanya
Escriptora alemanya.
De nom de soltera Christa Margarete Ihlenfeld, era filla d’un antic militant socialista que es passà al nazisme, i ella mateixa formà part de la secció femenina de les Joventuts Hitlerianes Es llicencià en germanística el 1953 Membre del partit comunista de la RDA SED des del 1949, en 1953-62 detingué càrrecs en editorials i publicacions oficials i fou membre de l’Acadèmia de les arts de la RDA 1974 i de l’organització homònima de la RFA 1981 La seva obra tracta, sobretot, de temes humans des de la perspectiva política, especialment la tensió entre individu i autoritat que evidencia les…
Salvador Sanpere i Miquel
Historiografia catalana
Historiador i polític.
Vida i obra Fou un intellectual polifacètic que es comprometé amb la política Durant el Bienni Progressista s’implicà en el moviment revolucionari i presidí una societat secreta a Barcelona El 1860 s’enrolà voluntari a la guerra d’Àfrica Es coneix que des del 1863 era francmaçó i que participà en el moviment revolucionari del 1868, formant part de les juntes revolucionàries de Barcelona i Martorell Fou diputat provincial a la Diputació de Barcelona el 1871 Ocupà un escó al Congrés dels diputats per la demarcació d’Igualada 1872-73 i 1873-74, durant la Primera República, on portà a terme una…
Francesc Macian i Blasco
Cinematografia
Director d’animació, dibuixant i productor.
Vida Autodidacte, suplí les mancances d’estudi amb una gran intuïció, una vocació tenaç i una gran habilitat i imaginació per les arts plàstiques, que el portaren a sobresortir en la seva professió Feu els seus primers passos en l’animació amb el rodatge de Sueños de Tay-Pi 1949-52, Franz Winterstein i Josep Maria Blay als estudis Balet i Blay Però el 1955 fundà el seu propi estudi d’animació, DIBSA, amb Jaume Papasseit i Comes Barcelona 1928, dibuixant humorístic i també autor d’historietes, que desenvolupà tasques de producció Amb la seva firma, Macian feu un únic curt, el…
Andreu Piles i Ibars
Historiografia catalana
Educació
Historiador, arabista i mestre d’escola.
Vida i obra Fill de ferrer, estudià al Seminari Conciliar de València i, com molts altres seminaristes, s’allistà a les partides carlistes revoltades el 1872, i resultà ferit un any després a la batalla de Bocairent Retornat a València, no tornà al seminari i cursà els estudis de magisteri Obtingué el títol de mestre d’escola el 1877 i exercí successivament la seva professió a la Pobla de Benifassà 1877-78, Montanejos 1879-80, Nàquera 1880-82, Catadau 1882, Godelleta 1882-84, Benifaió 1884-87, Cullera 1887-96 Fou regent de l’escola normal de Segòvia 1897-1901, on dirigí la…
,
George Orwell
Historiografia catalana
Pseudònim literari amb què és conegut l’escriptor anglès Eric Arthur Blair.
Vida i obra Dedicat a la tasca d’escriptor des del 1928, al desembre del 1936 viatjà a Catalunya amb l’objectiu de lluitar en contra de la insurrecció militar que havia comportat l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i per tal de recollir material per escriure un llibre sobre la guerra A Barcelona s’enrolà a les milícies del POUM i del gener a l’abril del 1937 romangué al front d’Aragó Participà en els fets de Maig del 1937 a Barcelona i patí la repressió que s’abaté des d’aque-lla data contra els militants del POUM, fins que po-gué fugir de Catalunya al juny del 1937 La seva experiència en…
Josep Maria Ollé i Romeu
Historiografia
Historiador.
Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona al principi de la dècada de 1970 amb la tesi Historia del movimiento obrero en Cataluña 1840-1843 1973, dirigida per Emili Giralt Fou un historiador que des de fora del món acadèmic i amb totes les dificultats que aquest fet implica, sabé superar entrebancs i desànims, guanyant-se, amb un treball de recerca digne, un lloc en l’espai historiogràfic català El conjunt de la seva obra, centrada en el període de les bullangues barcelonines de la primera meitat del segle XIX 1835-43, és de referència obligada per a tots aquells que…