Resultats de la cerca

Lluità a Holanda al servei de Carles II d’Anglaterra 1671-73 Durant la revolució anglesa del 1688 féu costat a Guillem d’Orange, fet que li valgué el títol de comte de Marlborough Arran de la crisi de la successió espanyola el rei el nomenà plenipotenciari seu a Holanda Allí coordinà l’esforç comú d’anglesos, holandesos i austríacs contra Lluís XIV, les forces del qual rebutjà de Flandes aquestes operacions li valgueren el títol de duc 1702 El 1704 participà en la conferència reunida a Anglaterra, en la qual fou decidida l’expedició i el desembarcament dels aliats a Catalunya…

Fou l’arquitecte de Jordi III d’Anglaterra i supervisor de les obres del rei Esdevingué famós en guanyar el concurs per a construir l’Oxford Street Pantheon 1770-72 Realitzà algunes de les obres neoclàssiques més importants del seu moment, a vegades dintre l’ortodòxia de l’estil Adam Heaton House, a Lancashire 1772, Heveingham Hall, a Suffolk ~1790, Godwood House, Sussex 1800, i Borcklesby Mausoleum 1787-94 El seu eclecticisme i la sensibilitat a detectar els canvis de gust el portaren, però, a realitzar algunes de les obres cabdals del neogoticisme anglès, i és la figura que tipifica la…

Féu els retrats de Jaume II, Jordi I, el duc de Marlborough, I Newton, C Wren, J Locke, etc

Es donà a conèixer al principi dels anys vuitanta en importants mostres collectives Ha exposat a la galeria Marlborough de Nova York 1990 i 1991, ciutat on té un estudi Les seves escultures, normalment en fusta, denoten l’assimilació de la imatgeria i la tradició escultòrica romànica gallega, amb un marcat accent primitivista destaquen els motius centrats en l’ésser humà

Protegit de Lluís XIV, mariscal des del 1693, durant la guerra de Successió al tron hispànic dirigí l’exèrcit d’Itàlia, on fou vençut a Chiari 1701 i fet presoner a Cremona 1702, i després en el front de Flandes fou derrotat per Marlborough a Ramillies 1706 Fou preceptor de Lluís XV i membre del consell de regència 1717-22

Fill del setè duc de Marlborough Elegit diputat, defensà les tendències progressistes dins el partit tory Partidari del sufragi universal i de l’aliança amb els treballadors industrials, formà un grup que era conegut amb el nom de “quart partit” Fundà la Primrose League, reorganitzà el partit i contribuí al triomf del 1886 fou líder dels Comuns i canceller de l’Exchequer, però dimití el mateix any

Féu les primeres armes en la guerra d’Holanda Del 1695 al 1697 fou enviat com a comandant en cap de l’exèrcit francès a Catalunya i s’apoderà de Barcelona 1697 Es distingí com a general borbònic durant la Guerra de Successió espanyola Estigué a Itàlia, on obtingué la victòria de Calcinato, i a Flandes, on fou derrotat a Oudenaarde 1708 per Marlborough i el príncep Eugeni El 1710 passà a la península Ibèrica, on féu entrar novament Felip V a Madrid i guanyà les batalles de Brihuega i Villaviciosa, decisives per al triomf borbònic

Estudià arquitectura a París, on per motius poc clars fou empresonat un quant temps Escriví diverses obres teatrals The Relapse, The provoked Wife, The false Friend , etc, de diàlegs enginyosos, que tingueren un cert èxit a l’època Aviat, però, deixà el teatre, es dedicà a l’arquitectura i es convertí en una de les figures més importants del barroc anglès Féu diverses residències per a la noblesa, entre les quals destaquen el Castle Howard 1699-1714, per al comte de Carlisle, i el Blenheim Palace 1705-24, per al duc de Marlborough que acabà Hawksmoor, d’influència palladiana Són…

Durant la seva minoritat 1216-27, en què regnà sota la tutela de William Marshal, comte de Pembroke, i de Hubert de Burgh, França intentà d’apoderar-se d’Anglaterra, però no hi reeixí Enric fracassà en l’intent de recuperar les possessions que la corona anglesa havia tingut a França, de les quals només pogué conservar, pel tractat de París 1259, la part litoral de Gascunya En política interna es trobà amb la forta oposició que la noblesa presentà al caràcter absolut i centralista que la monarquia anava prenent Per les Provisions d’Oxford 1258 es veié obligat a reconèixer els drets dels nobles…

Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles El 1950 guanyà una medalla d’or a l’Exposició d’Art Universitari de València Fou membre de diversos grups d’avantguarda durant el franquisme, com ara Els Set 1949, el  Grup Parpalló  1956 i Hondo 1960 El 1957 anà a França, als Països Baixos i a Bèlgica Exposà nombroses vegades des del 1956, especialment a Madrid Després d’una etapa informalista, abordà un neofigurativisme exposició del grup Hondo, a Madrid, el 1961 en què compaginava l’interès per la denúncia social, propi de l’època, amb un evident desig d’assolir una bellesa plàstica La seva…