Resultats de la cerca

Es doctorà a la Carnegie Mellon University 1967 Fou professor de la Universitat de Pennsilvània 1966-71, del Carnegie Mellon 1971-80, de la Universitat de Minnesota 1980-2003 i de l’Arizona State University des del 2003, i investigador del Bank of Minneapolis, del sistema de la Reserva Federal, des del 1981 La seva aportació se centrà, d’una banda, en els efectes de les expectatives sobre les polítiques econòmiques futures i la necessitat que els governants es comprometin a unes regles abans de prendre decisions per tal que aquestes siguin creïbles Aquestes tesis influïren les reformes dels…

Realitzà els seus estudis a la Universitat de Chicago, d’on també ha estat professor, així com de Carnegie Mellon L’any 1995 li fou concedit el premi Nobel d’economia per haver desenvolupat i aplicat la hipòtesi de les expectatives racionals El seu camp d’anàlisi ha estat la macroeconomia, i és el principal representant de l’anomenada Nova Macroeconomia Clàssica

Professor a la Carnegie Mellon de Pittsburgh des del 1949, dedicat a la informàtica i a la psicologia, s’especialitzà en l’estudi de la presa de decisions en les organitzacions econòmiques complexes, tasca per la qual rebé el premi Nobel d’economia el 1978 Obres principals Administrative Behavior 1947, Organizations 1958, The Shape of Automation 1960, Human Problem-Solving 1972, Models of Discovery 1977, Models of Bounded Rationality 1982, Reason in Human Affairs 1983, Protocol Analysis 1984 i Scientific Discovery 1986

Es formà musicalment a Israel, on la seva família havia emigrat quan ell tenia sis anys El 1948 s’establí a Nova York, i amplià la seva formació amb Pierre Monteux, entre altres mestres Debutà com a director d’orquestra l’any 1960, i del 1963 al 1977 fou titular de l’Orquestra Filharmònica de Nova Orleans Entrà com a professor a la Carnegie-Mellon University el 1982, el mateix any que fou nomenat titular de l’Orquestra Simfònica de Bangor, formació que dirigí fins a la seva mort

Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona, on es graduà 1954 Anà als EUA, on es graduà a la Julliard School of Music 1960 i al New York College of Music 1961-62 i fou deixeble, entre d’altres, d’A Copland Estudià també a la Instrumental Walden School de Nova York 1962-63 i fou cap del departament de Música de l’Escola Internacional de les Nacions Unides 1963-1970 Professor de composició a la Carnegie-Mellon University 1970, és membre de l’American Music Center i de la Hispanic American Society Entre les seves obres cal esmentar les òperes Botxí, botxí 1982, posada en escena…

Estudià als conservatoris de Sant Petersburg i Hèlsinki, i posteriorment feu la carrera d’enginyer civil a Karlsruhe 1921-27 Visqué a Berlín i Londres, i el 1939 s’establí als Estats Units, on ensenyà teoria i composició al Hartt College i el Westchester Conservatory Nova York, 1939-45 i composició a la Carnegie-Mellon University de Pittsburgh 1945-69 A Copland el presentà a Serge Koussevitzky, amb el qual mantingué una amistat difícil Segons confessà ell mateix, A Borodin i M Musorgskij influïren en la seva obra, com també ho feren més tard P Hindemith i, sobretot, I Stravinsky…

El seu treball se centra en el cos humà Entre el 1968 i el 1970 realitzà performances multimèdia En 1973-75 filmà diferents parts de l’interior del cos Del 1976 al 1988 féu accions en les quals el cos quedava suspès per la inserció d’elements d’ancoratge a la pell Més tard començà a realitzar performances biòniques, la més coneguda amb un braç robotitzat, en les quals explorà la relació del cos amb la tecnologia mitjançant interrelacions home i màquina Incorporà instruments mèdics, pròtesis, sistemes robòtics i de realitat virtual, interaccionant amb el cos, accions que anomena d’amplificació…

Professor de les universitats de Seattle, Chicago, Washington, Harvard i Carnegie-Mellon Desenvolupà la teoria dels llocs centrals de W Christaller elaborant el que anomenà teoria de les activitats terciàries ha aplicat nombroses tècniques quantitatives en les anàlisis urbanes i en la renovació de l’ecologia humana a través de l’aplicació de l’anàlisi factorial Ha publicat Geography of market centers and retail distribution 1967, Urbanization and Counterurbanization 1976, The Human consequences of Urbanization 1974, Geographic perspectives on urban systems , amb FE Morton 1970 i…

Després de graduar-se a la Universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh 1960, començà a dirigir curtmetratges El 1968 obtingué un gran èxit amb The Night of the Living Dead , que inaugurà un nou subgènere del cinema de terror les pellícules de zombis Posteriorment dirigí altres produccions que, sense obtenir el mateix ressò, el consolidaren en el mateix àmbit Dawn of the Dead 1978  Creepshow 1982  Monkey Shines 1988, premi al millor director i de l’Associació Catalana de Crítics al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya  The Dark Half 1993  Land of the…

Graduat l’any 1961 a la Willamette University de Salem, Oregon, i doctorat a la Carnegie Mellon University de Pennsilvània 1967,desenvolupà la carrera acadèmica principalment a la Northwestern University d’Illinois des del 1965, i fou professor visitant en diverses institucions docents, entre les quals destaca la Universitat d’Aarhus El seu camp de recerca se centra en les distorsions en el mercat de treball provocades per l’atur, del qual n'ha analitzat les variables per a aprofundir en el concepte d' atur friccional Autor de nombrosos llibres i articles sobre aquest tema, ha…