Resultats de la cerca

Investigà, en espectroscòpia, els colors, els vapors metàllics, les radiacions moleculars i atòmiques, etc Ideà un aparell per a obtenir radiació ultraviolada, la qual ha estat anomenada llum negra o de Wood

Elaborà teories sobre el giroscopi, la difracció, els raigs X, els electrons metàllics, etc, però és conegut sobretot pel fet d’haver perfeccionat la teoria atòmica de Bohr amb la hipòtesi de les òrbites ellíptiques

Treballà amb Berthelot al Collège de France i estudià l’acció dels catalitzadors metàllics sobre la hidrogenació de diversos composts Rebé, juntament amb Grignard, el premi Nobel de química el 1912 Publicà La catalyse en chimie organique 1913

Investigà distintes mescles de cautxú i derivats metàllics per tal de millorar-ne la consistència El 1839, juntament amb el seu collaborador N Hayward, descobrí el procés de vulcanització , que exposà en el seu llibre Gum-Elastic and its Varieties 1853-55

El 1855 es graduà a l’escola d’arts i oficis de París El nucli central dels seus treballs fou la construcció de ponts metàllics, entre els quals cal remarcar els de la Garona 1858 i el Duero 1876 a Bordeus i Porto, respectivament, i els de la xarxa de ferrocarrils francesa a Capdenac i Florac Dirigí les obres de construcció d’una sèrie de viaductes amb pilars metàllics a Tardes, Cubzac i Garabit Dissenyà i dirigí la construcció de l’estació ferroviària del Staatsbahn Budapest, dels pavellons de les exposicions del 1867 i 1878 a París, de l’estructura interna de l’estàtua de la llibertat al…

Obtingué el premi Nobel de química l’any 1906 pel fet d’haver aconseguit aïllar per primera vegada el fluor i pel seu descobriment d’un forn elèctric conegut com a forn de Moissan , que permet de fondre òxids metàllics i que féu progressar extraordinàriament la indústria siderúrgica

Estudià a Berlín, i el 1831 se n'anà als EUA, on es naturalitzà més tard 1837 S'establí a Pittsburg, on fundà una fàbrica de cables metàllics Construí diversos ponts penjants, el primer dels quals 1846 el féu famós El seu fill, Washington Augustus Roebling 1837-1926, continuà l’obra del pare

Treballà especialment en la determinació dels fonaments de la reactivitat dels complexos en química inorgànica En particular, el seu treball sobre les reaccions de transferència d’electrons en complexos metàllics li valgué el premi Nobel de química del 1983 Fou un dels primers a emprar la ressonància magnètica nuclear com a instrument d’anàlisi

El 1820 anà a Rússia, on fou professor de matemàtiques a l’Escola de Vies i Comunicacions de Peterburg El 1830 tornà a França, on es dedicà a la construcció de diverses xarxes de ferrocarrils, locomotores i ponts metàllics Amb la seva memòria Sur la puissance motrice de la chaleur donà forma algèbrica al principi de Carnot , i és un dels capdavanters de la termodinàmica El 1858 ingressà a l’Académie des Sciences

Educat al Saint John's College de Cambridge, treballà posteriorment amb E Rutherford Director del Cavendish Laboratory, estudià la física dels aliatges mètallics, l’estructura atòmica dels metalls i el moviment dels electrons a llur si Autor de nombroses publicacions, és considerat el creador d’una escola de metallúrgia física Fou president de la Unió Internacional de Física 1951-57 El 1977 li fou atorgat el premi Nobel de física, que compartí amb PW Anderson i J Van Vleck