Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
Kathleen McNerney
Literatura catalana
Catalanista i hispanista nord-americana.
Formada a la Universitat de New Mexico, és professora a la Universitat de West Virginia des del 1980 Després d’iniciar-se com a medievalista amb els estudis The Influence of Ausiàs March on Early Golden Age Castilian Poetry 1982 i Tirant lo Blanc Revisited A Critical Study 1983 i amb estudis sobre temes hispànics com, per exemple, l’obra de G García Márquez, s’especialitzà en les escriptores catalanes contemporànies Ha tingut cura dels volums On Our Own Behalf Women’s Tales from Catalonia 1988, The Garden Across the Border Mercè Rodoreda’s Fiction 1994 i Voices and Visions The…
Gerard Peter Kuiper
Astronomia
Astrònom nord-americà d’origen neerlandès.
Graduat per la Universitat de Leiden 1927, anà als Estats Units el 1933 i s’incorporà al Lick Observatory de Califòrnia Després de dos anys al Harvard College Observatory 1935-37, passà al Yerkes Observatory de la Universitat de Chicago, on romangué fins el 1960 Aquest any es traslladà a la Universitat de Tucson Arizona i hi fundà el Lunar and Planetary Laboratory, que dirigí fins a la mort, institució que ràpidament adquirí un gran prestigi i que tingué una notable influència en els programes de la NASA De les seves nombroses aportacions destaquen el descobriment 1945 de l’existència d’una…
Felipe Calderón Hinojosa

Felipe Calderón Hinojosa
© Presidencia de la República de México
Política
Polític mexicà.
Advocat de professió, el seu pare, Luis Calderón Vega, fou fundador i destacat membre del Partido de Acción Nacional PAN, pel qual Felipe Calderón fou elegit diputat per primer cop el 1991 Nomenat secretari general del partit 1993, fou candidat a governador el 1995 a l’estat de Michoacán President del PAN del 1996 al 1999, el 2000 fou designat coordinador del grup parlamentari d’aquest partit a la Cambra de Diputats sota la presidència de Vicente Fox Columnista en nombrosos diaris, inicià la cursa presidencial el 2005, imposant-se per majoria absoluta en els comicis interns del PAN Després…
Luis Fernando Lara
Lingüística i sociolingüística
Lingüista mexicà.
Doctor en lingüística i literatura hispàniques pel Colegio de México des del 1975 Fou director del Centro de Estudios Lingüísticos y Literarios del Colegio de México des del 1997 fins al 2003 La seva investigació s’ha centrat en l’estudi i la descripció del lèxic de la llengua És autor d’una gran quantitat d’articles especialitzats i llibres, entre els quals cal destacar El concepto de norma en lingüística 1976 i Teoría del diccionario monolingüe 1997 Dirigí el Diccionario básico del español de México 1986 i el Diccionario del español usual en México 1996, dues obres cabdals de la…
Ngũgĩ wa Thiong’o

Ngũgĩ wa Thiong’o (2017)
Secretaría de Cultura Ciudad de México (CC BY-SA 2.0)
Literatura anglesa
Escriptor kenyà en kikuiu i anglès.
Estudià literatura a les universitats de Kampala Uganda i Leeds Anglaterra, on es graduà el 1963 i el 1964, respectivament Posteriorment exercí la docència a la Universitat de Nairobi, on fou cap del Departament de Literatura 1972-77 El 1967 es canvià el nom de l’anglès al kikuiu La seva primera novella, Weep Not, Child 1964, situada en la revolta del Mau-Mau, li donà una gran popularitat En el mateix gènere posteriorment publicà The River Between 1965, entorn les diferències religioses, A Grain of Wheat 1967 i Petals of Blood 1977 L’any 1980 publicà la seva primera obra en kikuiu, la…
Magí Puig i Solanes
Oftalmologia
Metge oftalmòleg.
El 1909 emigrà i s’establí a Mèxic amb la seva mare Estudià medicina a la Universidad Nacional Autónoma de México 1923-28, on es llicencià S’especialitzà en oftalmologia, i amplià estudis a Barcelona, París i Viena Tornà a Mèxic i treballà a l’Hospital General de la ciutat de Mèxic, on, després d’un temps, fou nomenat cap del servei d’oftalmologia, durant el període 1945-71 Pioner en oftalmologia a Mèxic, el 1938 creà i organitzà el primer laboratori d’anatomia patològica ocular Fou cap d’oftalmologia a l’Instituto Nacional de Cardiología 1942-57 i professor titular d’oftalmologia a la…
Carles Bosch i Garcia
Historiografia catalana
Historiador i antropòleg.
Fill de Pere Bosch i Gimpera, fou deixeble de Jaume Vicens i Vives a l’Institut Escola de Barcelona que li despertà la vocació d’historiador El 1945 amb els seus pares s’exilià a Mèxic, on es llicencià en antropologia Becat per les fundacions Guggenheim 1947 i Rockefeller 1950, es doctorà el 1960 a la Universtiat Autònoma de Mèxic amb la tesi La base de la política exterior estadounidense Entre les seves obres de caràcter històric destaquen Historia diplomática de México con los Estados Unidos 1820-1848 1961, La técnica de investigación documental 1973, Latinoamérica, una interpretación…
Josep Maria Miquel i Vergés
Historiografia catalana
Escriptor.
Llicenciat en filosofia i lletres, centrà els seus estudis de caràcter històric –i també els literaris– al s XIX Així, ja en el període de preguerra, publicà La premsa catalana del vuit-cents 1937 i estudià a fons la Renaixença Exiliat a Mèxic arran de la Guerra Civil Espanyola, es doctorà en lletres, formà part del grup d’escriptors exiliats escollits com a collaboradors d’El Colegio de México i ocupà la càtedra d’història de la independència mexicana Com assenyalà Vicenç Riera i Llorca en la semblança que li dedicà en Nou obstinats , 1979, l’exili li serví per a «descobrir que també Mèxic…
Carles Parés i Guillèn
Medicina
Metge.
Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià i després s’especialitzà en urologia Treballà al servei d’urologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona Durant la Guerra Civil, fou director mèdic, des del 1937, del VIII Grup d’Hospitals, de Conca, i de l’hospital militar de Figueres, amb el grau de metge major de sanitat de l’exèrcit de la República Espanyola El 1939 s’exilià a Mèxic i s’establí a la ciutat de Mèxic Hi exercí com uròleg a l’Hospital General de México, a l’American British Cowdray Hospital i a la Beneficiencia Española Ensenyà als cursos de…
Pin Crespo
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla de l’esmaltador Ricard Crespo Fou funcionària de la Generalitat republicana i secretària particular del conseller Joan Comorera El 1940 s’exilià a Mèxic i es casà amb Avellí Artís-Gener, Tísner , matrimoni que durà poc Escriví contes en català que publicà en revistes de l’exili, i fou guardonada als Jocs Florals de la Llengua Catalana Debutà en el cinema mexicà el 1946 a Contra la ley de Dios , d’Adolfo Fernández Bustamante Intervingué també en els escenaris del Teatro Latino La heredera , dos anys en permanència i Teatro del Caballito Una esfinge llamada Cordelia , i participà…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina