Resultats de la cerca

Filla d’un violoncellista de l’Orquestra Pau Casals, fou deixebla de Maria Canals i hereva de l’escola pianística de Ricard Viñes Mostrà la seva precocitat als sis anys interpretant un concert de Mozart i obra pròpia 16 composicions , 1949 al Palau de la Música de Barcelona Inicià la seva carrera internacional als 12 amb una sèrie de peces d’Enric Granados i Manuel de Falla emeses per la BBC i, el 1955, al Royal Albert Hall interpretant un concert de Falla amb l’Orquestra Filharmònica de Londres El 1966 guanyà el concurs Maria Canals La seva carrera com a intèrpret s’ha desenvolupat…

Llicenciada per la Universitat de Barcelona 1977 i doctora per la University of Minnesota 1987, ha estat professora assistent i posteriorment associada a la Universitat Autònoma de Barcelona 1987-90 El 1990 passà a la Universitat Pompeu Fabra, de la qual ha estat degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials 1995-2000, vicerectora de Política Científica 2009-11 i directora del Departament d’Economia i Empresa 2011-12 El 2012 fou nomenada directora de la Barcelona Graduate School of Economics BGSE, associada a la UAB i a la UPF, d’on ha estat docent des del 2006 Membre del…

Fou campió d’Espanya de velocitat 1948 amb Montesa i guanyà diverses curses d’aficionats com el primer Campionat de Catalunya per a aficionats 1949 Al final de la dècada de 1940 entrà a treballar a Montesa i dissenyà dos dels models de més èxit d’aquesta marca, la Impala 1962, premi Delta d’Or ADI-FAD del 1962 i la moto de trial Cota 247 1968, premi Delta d’Argent ADI-FAD del 1968 i premi Delta d’Or ADI-FAD del 1986 Com a dissenyador industrial de mobiliari fou guardonat amb el Delta de Plata per la pilona Tente i fou menció especial també de l'ADI-FAD pel banc Montseny i el fanal Conica

Pagès de professió, durant la Guerra Civil formà part de la columna Durruti al Pirineu de Lleida, on descobrí l’alta muntanya Acabada la guerra passà uns mesos al camp de concentració de Vernet d'Arieja Impulsor de l’excursionisme al Penedès, fou un dels fundadors de l’entitat Joventut Excursionista Vilafranquina 1944, clausurada els anys cinquanta Fomentà activitats com la neteja de camins i de fonts a la comarca i organitzà excursions collectives i campaments als Pirineus i als Alps El 1949, juntament amb els excursionistes Josep Llaudó, Cosme Milà germà seu i Joaquim Cabeza, deixà targetes…

Impulsà els grups d’escalada del principi dels anys quaranta, i fou membre fundador del Grup d’Alta Muntanya 1940 i del Centre Acadèmic d’Escalada 1942, grup que presidí 1947-50 Obrí vies a la Bola de Partió Montserrat, 1940 i la paret nord del Mont Perdut Pirineus, 1941, i realitzà ascensions i travesses als Alps El 1947 fundà amb altres escaladors i muntanyencs la Germandat de Sant Bernat, grup creat per a realitzar rescats de muntanya Rebé la medalla de la FEM 1949 Com a membre del Centre Excursionista de Catalunya fou collaborador de la Comissió de Refugis des dels anys seixanta Es casà…

Empresari i representant de material esportiu, especialment de tennis de taula, fou el primer president de la Federació Espanyola de Tennis de Taula, constituïda a Barcelona l’any 1942 Sota el seu mandat es disputaren les dues primeres edicions dels Campionats d’Espanya a Barcelona 1943, 1944

Fou campió d’Espanya de velocitat en 125 cc 1948, 1949, amb Montesa Com a arquitecte, s’encarregà de la remodelació de l’Anella Olímpica de Montjuïc 1984

A les files del Cropusa fou guanyador del Circuit Muntanyès 2001, fou segon a la Volta a Tarragona 2001 i guanyà una etapa del Circuit Muntanyès Els anys 2002 i 2003 competí per l’equip portuguès ASC-Vila do Conde

Com el seu mestre, Saliceto, recomanà en molts casos d’accident i malaltia una terapèutica quirúrgica que la seva època menyspreava ús del cauteri per a determinats tumors, sutura dels nervis seccionats, trepanació en cas de fractura cranial amb els fragments enfonsats, etc Havent-se traslladat a París, dedicà la seva Chirurgia magna 1270 a Felip IV de França, que l’havia protegit Escriví també una Chirurgia parva 1296 Ambdues obres contribuïren al renaixement de la cirurgia empírica durant la baixa edat mitjana europea

Consularis governador de la Ligúria i de l’Emília, residí a Milà A la mort del bisbe Auxenci el poble de Milà l’aclamà com a successor Consagrat bisbe el 374, lluità contra l’heretgia arriana S’enfrontà a l’emperador i imposà una penitència pública a Teodosi per la matança de Tessalònica Grècia Escriví moltes obres exegètiques, ascètiques i dogmàtiques Fou creador i difusor d’himnes en llengua llatina, tres dels quals foren incorporats a la litúrgia romana Aeterne rerum conditor , Splendor paternae gloriae i Aeterni Christi munera , peces estròfiques regulars…