Resultats de la cerca

Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1971 pels seus treballs sobre la determinació de l’estructura electrònica i la disposició espacial de les molècules, especialment radicals lliures Ha estudiat també l’espectroscòpia atòmica i molecular, i ha reeixit a aplicar els estudis espectroscòpics a la identificació de certes molècules en atmosferes planetàries, cometes i a l’espai interestellar És autor de Constants of Diatomic Molecules 1979

Estudià al Massachusetts Institute of Technology, on es graduà el 1927 Treballà, fins el 1969, als laboratoris de Du Pont de Nemours Conjuntament amb DJCram i JMLehn rebé el premi Nobel de química del 1987 pel desenvolupament de l’estudi dels mecanismes de reconeixement molecular síntesi de molècules capaces de seleccionar les molècules amb què formen complexos, base de la denominada química supramolecular

Es doctorà l’any 1965 a la Universitat de Cambridge Ha treballat a l’Albert Einstein College of Medicine de Nova York i al departament de bioquímica de la Universitat de Cambridge Actualment és un dels investigadors de la Imperial Cancer Research Foundation de Londres Fou el descobridor de la primera molècula del grup de les ciclines, les proteïnes que es formen i es degraden en el decurs de cada cicle cellular Les ciclines s’uneixen a les molècules d’un enzim, la CDK cyclin dependent kinase , i regulen el control sobre les diverses fases del cicle cellular, com la iniciació de…

Es doctorà a la Universitat de Munic 1910 i ocupà la càtedra de física a les universitats de Zuric, Utrecht, Göttingen i Leipzig El 1940 s’exilià als EUA, on fou nomenat professor de la Cornell University, Ithaca Nova York Estudià la teoria de les dissolucions de sals, els moments dipolars i l’estructura molecular Estengué la idea de la ionització de les sals en dissolució d’Arrhenius a l’estat sòlid cristallí, investigà el cas de les solucions concentrades i determinà de forma quantitativa el nivell d’associació existent entre les molècules de solut i les de dissolvent Els seus…

Es doctorà en matemàtiques a la Universitat de Cambridge l’any 1951 Dugué a terme la major part de la seva tasca de recerca al Carnegie Institute de Pittsburgh Rebé el premi Nobel de química l’any 1998, juntament amb Walter Kohn, per les seves contribucions pioneres en el desenvolupament de mètodes per a estudiar teòricament les propietats de les molècules i en els processos químics en què poden participar El seu desenvolupament dels mètodes computacionals de simulació de models químics reals feu possible l’estudi teòric de les molècules, les seves propietats i com…

Doctor en ciències químiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1984 i investigador postdoctoral a la Universitat de Califòrnia, Berkeley 1985-86 És catedràtic de química a la Universitat de Girona des del 1992, on ha desenvolupat diversos càrrecs entre els quals els de vicedegà de la facultat de ciències 1992-94, vicerector de personal acadèmic 1994-2002, vicerector d’informàtica 1996-99 i director del departament de química 2003-07 Des del 2008 és vicerector de política científica i planificació estratègica El seu àmbit de recerca se centra en l’estudi teòric de l’estructura i la…

Pels seus treballs sobre velocitat de les molècules gasoses, fotons i ones associades a les partícules pesants rebé el premi Nobel de física l’any 1943

Ha investigat la teoria quàntica en àtoms, molècules i cristalls, els orbitals atòmics, les bandes d’energia en els cristalls, etc Ha publicat nombroses obres, sobretot de teoria atòmica

Professor a la Universitat de Kyoto, compartí el premi Nobel de química del 1981 amb R Hoffmann , pels seus treballs d’aplicació de la mecànica quàntica a l’estudi dels orbitals fronterers en relació amb la reactivitat de les molècules

Establí la fórmula, no sempre correcta, de molts composts químics i fou el primer a calcular 1865 el diàmetre de la molècula d’aire i el nombre de molècules, per unitat de volum, de qualsevol gas, nombre dit de Loschmidt