Resultats de la cerca

Es traslladà de jove a Amsterdam i inicià una carrera literària l’any 1968 publicà el seu primer recull de poemes i l’any següent esdevingué editor de la revista literària Maatstaf Fou també crític i comentarista d’una àmplia varietat de temes, des de la literatura a la televisió o l’arquitectura A partir dels anys vuitanta visqué llargues temporades a Portugal Conreà tota mena de gèneres, sempre amb un humor càustic i de vegades escatològic Publicà les proses autobiogràfiques Verwoest Arcadië ‘Arcàdia demolida’, 1980,  Intimiteiten ‘Intimitats’, 1993 i Demonen ‘Dimonis’, 2003, a més del…

Poeta, novellista i crític d’art en llengua neerlandesa, és autor, en collaboració amb A Duez, del Diccionari català-neerlandès 1993 i del Diccionari neerlandès-català 2009 També és autor d’una extensíssima i reconeguda obra com a traductor al neerlandès, que abraça des del Tirant lo Blanc 1987 i el Curial e Güelfa 1996 fins a obres contemporànies com ara Bearn 1991, de L Villalonga, o Les històries naturals 1989, de J Perucho, passant per nombrosos poemes d’autors de tots els temps i les antologies poètiques del segle XX Een Catalaans bericht 1968 i Het poëtisch gelaat van de Balearen…

De mare nascuda a les Índies Orientals Holandeses actual Indonèsia i ascendència mixta europea i asiàtica, després de completar el servei militar visqué a Israel en 1981-83 Retornat als Països Baixos, s’establí a Utrecht i treballà per a l’Administració El 1989 s’afilià al partit liberal VVD, del grup parlamentari del qual fou assistent Elegit diputat 1989, des d’aquest càrrec s’oposà públicament i sovint de manera  polèmica a la política multicultural dels Països Baixos Sobretot, adoptà un discurs antimusulmà molt dur, en la línia del partit populista de Pim Fortuyn El 2002 abandonà el VVD i…

Graduat 1974 i doctorat el 1978 per la Universitat de Groningen, després d’alguns anys a la Royal Shell, el 1984 s’hi reincorporà com a professor i hi ha desenvolupat tota la carrera científica i acadèmica Ha fet aportacions en síntesi orgànica, catàlisi, estereoquímica i disseny de molècules complexes Autor d’una trentena de patents, el 1999 presentà un “motor molecular” activat a partir de l’emissió de raigs ultraviolats que es convertí en una fita de la nanotecnologia , camp en el qual la seva contribució fou reconeguda el 2016 amb el premi Nobel de química, juntament amb Jean-Pierre…

Creà una nombrosa collecció de dibuixos, pintures i gravats inspirats en fets matemàtics mosaics, transformacions, sanefes, perspectiva, etc, i motivà estudis matemàtics basats en la seva obra mosaics d’Escher, perspectiva curvilínia, etc Esbòs del mosaic Genets , d’ Escher

És conegut per la seva recerca en el model dels dos fluids per a superconductors en collaboració amb CJGorter, 1934, que permetia entendre algunes de les seves propietats sota camps magnètics abans del desenvolupament de la teoria BCS Des del 1942 treballà als laboratoris de la companyia Philips, des d’on formulà, juntament amb DPolder, l’efecte Casimir 1948, de rellevància en el disseny de microdispositius electromecànics

Estudià dret a la Universitat d’Athenaeum i d’Amsterdam, institucions de les quals arribà a ser professor de dret internacional privat Convençut de la necessitat d’elaborar un dret internacional, impulsà i presidí les conferències de la pau celebrades a la Haia 1893, 1894, 1900 i 1904 i a les quals assistiren representants de la majoria de països europeus Juntament amb Gustave Rolin-Jaequemyns i John Westlake, fundà la revista Revue de droit international et de législation comparée 1869 Fou assessor del ministeri d’afers estrangers 1875, membre del Consell de l’Estat 1893 i ministre d’estat…

Durant la guerra de la Lliga d’Augsburg 1689-97 comandà les esquadres aliades, anglesa i holandesa, contra la francesa, la qual derrotà a La Hague 1692 Al servei de l’arxiduc Carles, durant la Guerra de Successió, comandà l’esquadra que bombardejà, entre altres ports de la península Ibèrica, el de Barcelona 1705

Vida Fou un dels compositors més apreciats del seu temps, situat gairebé al mateix nivell que Josquin Des Prés Provenia d’una família de músics Possiblement inicià la seva formació a la seva ciutat natal, encara que es coneix molt poca cosa sobre els seus primers anys Segurament seguí els estudis religiosos fins a ordenar-se sacerdot l’any 1480 Amb tota probabilitat, anteriorment havia ocupat alguns càrrecs musicals Ja el 1475 Johannes Tinctoris el comparà amb G Dufay, J Dunstable, J Ockeghem i A Busnois Exercí com a mestre de cant i mestre de capella en diversos centres Utrecht 1476-78,…

Marcà la transició del moviment del 80 cap a l’expressionisme Creador d’un llenguatge depurat i refinat, el seu estil de “poesia parlant” i la seva teoria de l’autonomia de la poesia han influït en les generacions posteriors La seva obra poètica comprèn De wandelaar ‘El transeünt’, 1916, Pierrot aan de lantaarn ‘Pierrot a la llanterna’, 1919, Vormen ‘Formes’, 1924, Nieuwe Gedichten ‘Poesia nova’, 1934, Het uur U ‘L’hora U’ i Een idylle ‘Un idilli’, 1942 Collaborà en les revistes De Gids , De Beweging , etc Traduí Shakespeare, Eurípides, poetes romàntics francesos, Gide, TSEliot i obres de…