Resultats de la cerca

Iniciat en la música com a bateria del conjunt Los Pekenikes al final dels anys cinquanta, la seva formació fou essencialment autodidàctica El 1962 inicià les seves activitats professionals com a membre d’una orquestra de ball i feu els primers arranjaments i adaptacions de diferents peces de H Mancini i L Bernstein El 1969 compongué la seva primera banda sonora, la de La Lola dicen que no duerme sola , de J de Armiñán Aquest fou el punt de partida d’una carrera que el convertí en un popular compositor de música per a pellícules Ha treballat per a directors com Vicente Aranda, Juan Antonio…

Es formà a l’Escola de Barcelona Després de collaborar, breument, amb Gaudí en les obres de la Pedrera, s’establí a Melilla 1909, on executà tota la seva obra A la primera etapa efectuà una àmplia obra de tipus modernista, amb marcada influència decorativa francesa edifici Tortosa, casa del xamfrà de la Plaza de España, Telegrama del Rif i edifici La Reconquista Passà després per una etapa de forta influència noucentista, amb obres d’una gran perfecció Cámara de Comercio i Teatro Victoria Seguí una època racionalista, que, després de la guerra civil, donà pas a un eclecticisme historicista…

El seu pare, militar de professió, era director d’una banda de l’exèrcit a Reus i d’ell rebé les primeres nocions de música A partir de nou anys començà a tocar en la mateixa banda militar Més tard el seu pare fou destinat a Còrdova Fou en aquesta ciutat que el jove Nieto, que només tenia quinze anys, estrenà la seva primera sarsuela, La toma de Tetuán 1860, una obra de caràcter patriòtic ambientada a l’Àfrica El 1861 es traslladà a Badajoz i el 1869, a Valladolid, ciutats on exercí com a professor de piano i director d’orquestra Des del 1871 residí a Madrid, on dirigí els cors…

Es traslladà a Barcelona a treballar de mecànic a Bultaco Abandonà la marca i aconseguí el seu primer contracte professional amb Derbi , on s’acabà de formar com a pilot El 1967 guanyà els seus primers Campionats d’Espanya de velocitat, en 50 cc i 125 cc Guanyà vint-i-un Campionats d’Espanya més en diferents cilindrades, quatre en 50 cc 1970, 1971, 1972, 1976, nou en 125 cc 1968, 1971-78 i vuit en 250 cc 1969, 1971-75, 1980, 1981 Fou campió del món tretze vegades, sis en 50 cc 1969, 1970, 1972, 1975, 1977 i set en 125 cc 1971, 1972, 1979, 1981, 1984, i quatre cops subcampió mundial tres en…

Començà a jugar al Club Tennis Taula Santa Coloma i a catorze anys fitxà pel Club Tennis Taula Calella Fou cam-piona estatal de dobles en categoria in-fantil 1995, juvenil 1996, 1998 i sub-21 1999, 2000, 2001 En els Campionats de Catalunya fou campiona de dobles 1999 i pujà set anys seguits al podi en aquesta prova 1996-2002, i en proves indivi-duals fou tres cops campiona sub-21 1998, 2000, 2002 La temporada 1999-2000 fou subcampiona d’Espanya de dobles En total guanyà vint-i-dues medalles, des de la categoria infantil a l’absoluta, en els campionats estatals

Durant les dècades de 1950 i 1960, amb el seu cosí, Josep Manuel Anglada, donà un gran impuls a l’escalada amb la introducció de noves tècniques i l’obertura de vies, conegudes amb el nom Anglada-Guillamon, a parets de Montserrat, el Pedraforca, Riglos o Terradets També van realitzar diverses primeres escalades estatals a les Dolomites El 1961 participà en la primera expedició estatal als Andes del Perú, un projecte iniciat pel seu cosí Josep Manuel Anglada, Jordi Pons i ell mateix Els expedicionaris ascendiren diversos cims verges i aconseguiren la primera absoluta a l’aresta nord-est del…

Ingressà a la Residència Blume de Barcelona, provinent del València CF, gràcies a una beca de la Federació Espanyola d’Atletisme 1970 Fitxà pel Club Natació Barcelona 1970-72 i posteriorment passà al Futbol Club Barcelona Fou campió de Catalunya de 400 m tanques 1971 i en un parell d’anys establí fins a vuit rècords catalans Sempre en la mateixa prova, assolí dos títols estatals 1972, 1973 i un de 400 m en pista coberta 1973 Fou vint vegades internacional amb la selecció espanyola i competí en els Jocs Olímpics de Munic 1972, en uns europeus a l’aire lliure 1971 i en uns de pista coberta 1973…

Es formà a les acadèmies de Valladolid i de Madrid Becat 1901, estudià a Roma i a París, on compartí l’estudi amb Arteta Novament a Espanya 1911, guanyà medalla d’or a la Sisena Exposició Internacional de Barcelona Residí i exposà a Buenos Aires 1921-23 Des del 1933 passà temporades a Eivissa, on tenia casa, i residí i treballà sovint també a Mallorca Freqüentà, a Madrid, les tertúlies de la Generació del 98, especialment al Café de Levante Bàsicament retratista i figurista, fou un correcte acadèmic que troba els millors moments en alguns nus de delicada morbidesa

Pertanyent a una família de polítics locals, estudià dret a la Universidad Panamericana i posteriorment administració d’empreses Membre del Partido Revolucionario Institucional  PRI des del 1984, ocupà per aquest partit diversos càrrecs en l’administració local El 1999 fou nomenat secretari del seu oncle Arturo Montiel, governador de l’estat de Mèxic, càrrec per al qual fou elegit el 2005 i que exercí fins el 2011 El 2012 accedí a la presidència de Mèxic, succeint Felipe Calderón En aquest càrrec combaté el frau i l’evasió fiscals i liberalitzà l’economia, especialment el monopoli petrolier…

Soci del Club Cadí Canoë-Kayak, destacà en categories inferiors i disputà el Campionat d’Europa júnior Treballà com a monitor de ràfting i piragüisme i, el 2009, es llicencià en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a l’INEFC de Barcelona Collaborà en l’organització de diverses competicions disputades al Parc Olímpic del Segre 2000-09, com proves de la Copa del Món i el Campionat del Món 2009