Resultats de la cerca

Fou un dels quatre vicaris nomenats per Frederic III de Sicília en morir per governar l’illa durant la menor edat de la seva filla Maria Manfredo donà a aquesta refugi al seu castell de Licata davant els intents d’Artal d’Alagó d’apoderar-se d’ella La seva actitud, però, semblà sospitosa a Roger de Montcada, encarregat per Pere III de Catalunya-Aragó de custodiar la jove reina, i la féu traslladar al castell d’Agosta

Juntament amb el seu germà Jacques Étienne Montgolfier Vidalon-lès-Annonay 1745 — Serrières, Llenguadoc 1799, s’interessà pels problemes del vol i orientà les solucions cap a la construcció d’aparells més lleugers que l’aire Jacques Étienne introduí a Franca la fabricació del paper vitella i, després d’alguns assaigs amb petits models, tots dos germans construïren un baló de 20 m 3 que feren pujar mitjançant aire calent a la plaça d’Annonay el 5 de juny de 1783 Perfeccionaren progressivament llur invent, i el 21 de novembre de 1783 efectuaren a París la primera ascensió tripulada de la…

Fill d’un argenter de Perpinyà, Josep Riera, i de Teresa Espinós, fou conseller tercer de Barcelona 1703-04 Violà el secret del Consell per reclamar unes quantitats que aquest li devia, fet pel qual fou destituït El lloctinent Fernández de Velasco intervingué a favor seu i obligà, inconstitucionalment, el Consell a readmetre'l, fet que contribuí a fer impopular el govern filipista El 1705, quan el rei arxiduc Carles III s’apoderà de Barcelona, Honorat de Pallejà fugí amb Fernández de Velasco i el poble l’executà en efígie Tornà a Barcelona amb la victòria de Felip V i fou un dels setze…

Fou conseller i camarlenc del rei Martí Fill de Pere de Centelles i de Vilanova Amb les tropes valencianes participà en la defensa de Catalunya contra les companyies dels Armanyac, dels quals caigué presoner a Ceret 1390 Amb les tropes de reforç enviades pel rei Joan I al seu germà Martí, anà a Sicília, el 1394, on aquest premià els seus serveis militars amb la donació de terres i rendes a l’illa Retornat a València, prengué part en les bandositats, i des del 1398 capitanejà la dels Centelles, oposada a la dels Soler Les principals incidències de la lluita foren la mort de Pere de Centelles,…

El 1747 s’establí a París com a agent de banca Enriquit ràpidament, el 1765 actuà de banquer, però el 1772 deixà les finances per la política Publicà obres d’economia política defensant la necessitat d’un sistema reglamentarista a la manera de Colbert i criticant el liberalisme econòmic i, per tant, Turgot Essai sur la législation et le commerce des grains , 1775 Nomenat director general del tresor 1776 i de finances 1777, seguí una política de reformes parcials —estalvi, supressió de càrrecs, finançament per emprèstits— Introduí també reformes de caire filantròpic —abolició de la tortura,…

Obtingué el títol de doctor metge cirurgià el 1823 a la Universitat de Granada Catedràtic de la Universitat de Cervera, passà a la Universitat de Barcelona, on ocupà la càtedra de patologia general i d’anatomia patològica Hi fou també degà de la Facultat de Medicina des del 1853 i també fou vicerector de la Universitat Literària de Barcelona des del 1862, càrrecs que mantingué fins a la jubilació 1880 Professor ajudant al Reial Collegi de Cirurgia de Barcelona, institució que li conferí el grau de doctor d’ambdues facultats 1829 El 1832 fou designat per la Reial Acadèmia de Medicina i…

El 1718 es graduà de tinent d’infanteria i el 1726 d’enginyer Formà part, el 1727, de la comissió de cinc facultatius, nomenats pel capità general de Catalunya, per portar a terme un projecte del canal d’Urgell El 1733, mitjançant el mariscal Verboom, fou admès al reial cos, sota l’autoritat del ministre José Patiño, com a enginyer extraordinari i amb el grau de tinent coronel Un any més tard fou enginyer en cap a Girona i el 1737 enginyer director a les Illes Balears Posteriorment, el destinaren al Perú com a capità de la guàrdia del virrei El 1764 fou corregidor d’Angaraes,…

L’any 1947 fugí amb la seva família a Hong Kong durant la guerra civil xinesa Estudià a la Universitat de Liverpool Gran Bretanya i posteriorment als EUA El 1969 tornà a Hong Kong, on combinà la seva activitat a l’empresa privada amb una implicació en l’àmbit de la gestió pública El 1985 participà en el Comitè Consultiu de Legislació Bàsica Basic Law Consultative Committee, en el qual representants xinesos i britànics elaboraren una petita constitució per a Hong Kong que havia de tenir efectes després de la reincorporació de l’aleshores encara colònia britànica a la Xina Durant els anys…

En morir el seu pare es trencà el principi tradicional que els reis francs nomenessin els comtes per a Catalunya i s’establí el principi hereditari en la transmissió del càrrec comtal L’establiment d’aquest principi hereditari fou potser el pas més gran donat pels comtes catalans vers la independència i la sobirania Talment com si els tres fills grans del Pelós assimilessin les honors a un bé privat, en morir llur pare les heretaren, se les mig repartiren i les començaren a governar sense esperar llur investidura per part de la monarquia, potser aprofitant que el monarca regnant, Odó I, no…

Vida És un dels principals compositors de sarsueles romàntiques Estudià a Tudela amb Pablo Rubla, mestre de capella de la catedral, fins que el 1835 es traslladà a Pamplona, on fou alumne de J Guelbenzu i M García A la capital navarresa es guanyà la vida com a professor de piano, tasca que compaginava amb els estudis de contrabaix i d’altres disciplines musicals Els seus coneixements de contrabaix li permeteren ingressar a l’Orquestra del Teatre de Pamplona El 1842 s’installà a Madrid, on treballà com a contrabaixista al Teatro del Circo i estudià al conservatori amb R Carnicer composició i P…